Seqüències definitives per al desenllaç de Putin (i d'Ucraïna)

Seqüències decisives planen sobre la guerra d’Ucraïna, però sense indicis clars de com i quan pot esdevenir allò que en diríem el desenllaç final. O bé una part del desenllaç. Hi ha pocs dubtes, això sí, que l’escalada de Putin contra Kíiv o Zaporíjia, acompanyada d’amenaces de llançament de coets nuclears tàctics, expressa la seva impotència. Sap que no pot desplegar unitats d’infanteria i columnes de tancs perquè el resultat seria desastrós, i es refugia en l’amenaça de la catàstrofe. Amenaça de la qual es fan lectures diverses.

Resulta interessant explicar la de Jamie Shea, considerat un dels assessors més brillants de l’OTAN. Shea va ser el portaveu de l’Aliança durant els bombardejos contra la Sèrbia de Milosevic la primavera del 1999, i la tardor d’aquell mateix any va ser una de les estrelles del congrés internacional audiovisual, que es va fer a Barcelona a l’Hotel Fira Palace, actualment Hotel Intercontinental. Congrés al qual va assistir el rus Borís Berezovski, propietari d’una cadena de televisió, home clau del règim oligàrquic de Boris Ieltsin i padrí polític i econòmic de Vladímir Putin. Entrevistant-lo allà mateix, Berezovski em va assegurar que Putin era el futur de Rússia i no es va equivocar. Mentre deia això, jo sentia els aplaudiments a Jamie Shea i observava la indiferència envers un Berezovski que pocs coneixien i ningú reconeixia. Ara, al cap de 23 anys, amb Berezovski mort a l’exili a Londres el 2013, Jamie Shea creu que cal estrènyer Putin tot i l’amenaça nuclear i creu que el dictador rus intenta fer-nos por perquè Occident faci concessions. Cal estrènyer, diu Shea, i aprofitar l’aïllament de Rússia per provocar una sacsejada als organismes de seguretat que acabin esquerdant el poder de Putin i busquin un armistici.

El risc d'embogir

De debò cal estrènyer més encara?, li preguntaria jo a Jamie Shea. S’ha plantejat que tanta pressió podria fer embogir Putin i complicar-ho tot encara més. Soc dels que creuen que ara mateix, amb l’amo del Kremlin molt debilitat, caldria posar damunt la taula una oferta de pau viable semblant a la que va presentar fa pocs dies Elon Musk, el magnat de Tesla. Musk proposa que els plebiscits de les regions annexionades del Donbass es repeteixin sota control de l’ONU i que s’apliqui el que surti. Sobre l’estatus de Crimea té clar que la península sempre va ser russa i ha de continuar sent-ho. I sobre Ucraïna? Doncs estatus de neutralitat i res d’entrar a l’OTAN. Potser sí a la Unió Europea.

La proposta de Musk l’ha rebutjada el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, des del primer minut, mentre Rússia se la mira amb bons ulls. I és que el Kremlin necessita respirar. Què podria passar si l’ofec es fes insuportable? La resposta la donava la periodista Tatiana Stanovaia al New York Times en un article titulat Putin es pensa que està guanyant. “Quan els seus plans es vegin frustrats –escrivia Stanovaia— i la seva decepció sigui màxima, segurament serà quan sigui més perillós. Si Occident vol evitar un xoc catastròfic ha d’entendre de debò a què s’enfronta quan s'enfronta amb Putin”. No soc cap fan d’Elon Musk, però sí admirador de Tatiana Stanovaia, i tots dos apunten que ha arribat el moment decisiu d’asseure’s a negociar.