Ucraïna llança un atac massiu sobre Moscou i la guerra s'intensifica

MoscouUna furgoneta pick-up aturada al mig de la calçada davant d’una de les torres del Kremlin. Al damunt, un sistema de defensa antiaèria mòbil apuntant cap al cel de Moscou, i a la vora, dos soldats russos fitant l’horitzó. La inusual imatge de dilluns a la matinada demostra fins a quin punt l’atac ucraïnès contra la capital russa ha estat extraordinari: 40 drons abatuts sobre la regió de Moscou, 34 dels quals es dirigien cap a la ciutat, en el segon bombardeig més massiu que pateixen els moscovites des de l’inici de la guerra.

Malgrat que, a diferència dels habituals atacs que rep Kíiv, l’onada de drons sobre la capital russa no ha causat ni víctimes ni desperfectes, la disrupció en la vida quotidiana dels seus habitants s’ha convertit en una arma per a Ucraïna. Diversos aeroports han hagut de restringir temporalment les operacions i s’han aplicat talls de connexió a internet.

L’escalada arriba després de la negativa de la Casa Blanca a entregar míssils Tomahawk a Ucraïna, i és probable que no hagi agradat a Donald Trump, que al juliol ja havia advertit Volodímir Zelenski que “no hauria d’apuntar contra Moscou”.

Però no és només Kíiv qui apuja l’aposta; també el Kremlin. Si la setmana passada Vladímir Putin alertava Trump que la seva resposta a l’ús de míssils de llarg abast seria “molt contundent, per no dir aclaparadora”, aquest cap de setmana el president rus ha anat més enllà amb la prova a bombo i plateret d’un míssil nuclear “únic al món”.

Es tracta del Burevestnik (en rus vol dir “petrell de tempesta”, una petita au marina), capaç de transportar un cap nuclear “vint vegades més potent que la bomba d’Hiroshima” i que també funciona amb propulsió atòmica. Segons el cap de l’estat major rus, Valeri Gueràssimov, el míssil va recórrer amb èxit 14.000 quilòmetres durant gairebé quinze hores de vol. Els experts afirmen que tindria un abast il·limitat i que, per tant, seria capaç de burlar més fàcilment les defenses antimíssils. L’any 2019 almenys cinc especialistes nuclears russos van morir en una prova d’aquest míssil al mar Blanc i l’únic test reeixit fins ara havia estat el 2023. 

“Hem de determinar-ne els possibles mètodes d'ús i començar a preparar la infraestructura per desplegar aquesta arma a les nostres forces armades”, ha dit Putin. El desenvolupament del míssil és un nou senyal als Estats Units: es va anunciar el 2018 en resposta a la retirada de Washington del Tractat de Míssils Antibalístics i a l'expansió de l'OTAN, i es tracta del primer assaig nuclear seriós des de la tornada de Trump a la Casa Blanca.

Trump, fart de Putin

El moviment tampoc ha agradat gens al president nord-americà, cansat de veure que els seus esforços de mediació a Ucraïna són infructuosos i que els dos bàndols intensifiquen el conflicte. El líder estatunidenc ha qualificat la prova d’“inapropiada” i ha avisat Putin que “hauria d’acabar amb aquesta guerra, que havia de durar una setmana i ja s’allarga gairebé quatre anys, en lloc de provar míssils”. I ha afegit: “Saben que tenim un submarí nuclear, el més gran del món, davant de les seves costes; és a dir, no cal que recorri 14.000 quilòmetres”.

El Kremlin li ha respost que l’assaig és de “vital importància” i només té per objectiu “garantir la seguretat de Rússia”, especialment en el context de “l’ànim militarista” dels països europeus, als quals ha acusat d’“histèrics, russofòbics, agressius i bel·ligerants”. Segons el portaveu rus, Dmitri Peskov, “no hi ha res que pugui tensar les relacions entre Rússia i els Estats Units”.

Però el cert és que els afanys de Moscou per amorosir les relacions amb Washington no donen fruits. La visita a la desesperada als Estats Units del més americanista dels negociadors russos, Kíril Dmitriev, ha tingut un resultat més aviat pobre. El director del fons sobirà rus ha intentat mostrar la cara més amable del Kremlin, però només l’ha rebut l’enviat especial de Trump, Steve Witkoff, amb qui manté molt bona relació, i una de les congressistes republicanes més refractàries al suport militar a Ucraïna, Anna Paulina Luna. A més, el secretari del Tresor, Scott Bennett, ha qualificat Dmitriev de “propagandista”.

El ministre d’Exteriors rus, Serguei Lavrov, lamenta el canvi “radical” de la Casa Blanca després de la cimera d’Alaska de l’agost. Considera que aleshores Trump va entendre la necessitat d’una “pau a llarg termini” i que si ara torna a insistir en un “alto el foc immediat” és per la “pressió enorme i increïble” dels “falcons” europeus. No obstant això, el ministre ha insistit que Putin està preparat per acceptar el “concepte” de pau dels Estats Units, si bé fins ara el Kremlin s’ha negat de totes totes a aturar els combats a la línia de front actual, tal com proposa el president nord-americà.