Zelenski intensifica els atacs amb drons contra Moscou
Els aparells no impacten a les grans ciutats, però afecten la vida diària dels russos
MoscouVolodímir Zelenski ha intensificat els atacs amb drons contra la regió de Moscou després de parlar per telèfon amb Donald Trump el 4 de juliol. En aquella conversa, segons el Financial Times, el president nord-americà li va preguntar si tenia capacitat per “colpejar” Moscou i Sant Petersburg, i el dirigent ucraïnès li va respondre que “absolutament”. Els aparells no tripulats mai arriben a impactar contra les grans ciutats russes, però provoquen cada vegada més mals de cap als seus habitants, que, durant unes hores, senten la guerra una mica més a prop.
Trump va negar que hagués volgut encoratjar Zelenski a atacar Moscou. De fet, més tard, va demanar-li explícitament que la capital russa no es convertís en un objectiu i va afirmar que no es plantejava subministrar míssils de llarg abast a Kíiv. No obstant això, el ritme i el nombre de llançaments de drons sobre la regió de Moscou s’han multiplicat després d’aquella conversa. Durant les dues setmanes prèvies a la trucada, Ucraïna s’havia limitat a enviar-hi deu drons. En canvi, entre el 4 i el 18 de juliol va desplegar-ne 72, set vegades més; i només des de dissabte n’hi ha llançat una xifra molt similar, 64, en un dels atacs més importants sobre la capital des de l’inici de la guerra.
Les defenses antiaèries de Moscou fan gairebé impossible que les aeronaus arribin als centres urbans i, només en comptades ocasions, les restes d’algun dron abatut han caigut sobre edificis del districte financer sense causar víctimes. Ara bé, els atacs sí que provoquen disrupcions en la vida diària dels moscovites. Per exemple, en els últims mesos, s’han hagut de tancar sovint els aeroports de l’entorn de la ciutat per les amenaces de bombardejos ucraïnesos. Sense anar més lluny, durant el cap de setmana hi va haver restriccions de gairebé 24 hores, amb centenars de vols cancel·lats i els viatgers acampats a les terminals.
Aquestes molèsties contrasten amb les conseqüències tràgiques dels atacs sobre Kíiv. Després d’uns dies de relativa calma, aquest dimarts a la matinada els veïns de la capital ucraïnesa s’han hagut de tornar a refugiar al metro per una ofensiva combinada de drons i míssils que ha deixat un mort i almenys nou ferits. Això, pocs dies abans que Rússia i Ucraïna es tornin a asseure a negociar a Istanbul. Segons l’agència TASS, podria ser dijous o divendres, i el Kremlin ja adverteix que les posicions són “diametralment oposades”.
Talls massius d’internet
A Sant Petersburg, a banda de les afectacions als aeroports, últimament ha esdevingut molt freqüent una altra conseqüència dels drons ucraïnesos que, a més, incomoda tots els ciutadans: els talls d’internet. Tot i els més de cinc milions de persones que hi viuen, les bateries antiaèries no són tan potents com les de la capital, i per això les autoritats han optat per curar-se en salut desconnectant la xarxa mòbil durant les alarmes per drons.
Durant hores, els veïns deixen de poder navegar per internet quan són al carrer, a les botigues s’hi ha de pagar en efectiu, s’aturen les entregues de paquets i els preus dels taxis es disparen. Fins ara aquesta mesura era extrema, però recentment el governador de Leningrad, la regió de Sant Petersburg, ha anunciat que sempre es restringirien les comunicacions i s’enviarien missatges d’alerta als telèfons dels ciutadans.
Segons els experts, aquesta tendència va començar el 9 de maig, coincidint amb el 80è aniversari de la victòria soviètica a la Segona Guerra Mundial. Tal com recorda a l'ARA Sarkis Darbinian, fundador de Roskomsvoboda, una entitat que treballa per a un internet rus lliure, el Kremlin va deixar sense internet milions de persones per evitar que els drons ucraïnesos li aigualissin la festa. Quan la setmana passada van preguntar al seu portaveu, Dmitri Peskov, si no se n’estava fent un gra massa amb aquests bloquejos massius, va dir: "Tot el que tingui a veure amb garantir la seguretat dels ciutadans està justificat".
Un altre episodi que va contribuir a la psicosi entre els dirigents va ser l’operació de l’exèrcit ucraïnès en què drons amagats en camions van colpejar els aeròdroms russos. Aquelles experiències van servir perquè els governadors en prenguessin exemple. Segons Darbinian, actuen "per por i per desesperació", i afegeix que, "malaurament, els talls s'estan convertint en tendència". Així, el 8 de juliol va marcar un rècord: 77 de les més de 80 regions del país van restringir en algun moment la xarxa amb el pretext de l’amenaça aèria.
Els activistes també adverteixen que les autoritats poden utilitzar aquest recurs per controlar encara més l’accés dels ciutadans a internet. Anastasiia Zhirmont, del grup de drets digitals Access Now, troba “molt preocupant” que els russos s’estiguin habituant a aquesta situació i creu que “no hauria de ser la realitat moderna”.
