COMICIS LEGISLATIUS

Els socialdemòcrates s’acosten al discurs de la ultradreta a Dinamarca

Favorits a les eleccions d'aquest dimecres, defensen una política antiimmigració

El discurs antiimmigració ja no és un monopoli de la ultradreta a Dinamarca. Conscients que el debat migratori encén passions, no només els partits liberals i els conservadors han adoptat la línia dura, sinó que els socialdemòcrates també han pujat al carro d’una política cada cop més restrictiva. Això els ha permès guanyar un valuós terreny que fins ara ocupava principalment el Partit Popular Danès (PPD), la formació d’ultradreta populista amb més trajectòria als països nòrdics, sorgida fa dues dècades i que ara afronta una caiguda sense precedents des de la seva fundació.

Dinamarca celebra aquest dimecres eleccions al Folketing (el Parlament danès), amb els socialdemòcrates ben posicionats com a clars vencedors. Si no hi ha cap sorpresa, la pròxima primera ministra danesa serà Mette Frederiksen, la jove líder que va agafar les regnes d’un Partit Socialdemòcrata en hores baixes el 2015 després de la derrota de la llavors cap de l’executiu, Helle Thorning-Schmidt, que no va aconseguir reeditar el govern d’esquerres i va deixar pas al govern del liberal Lars Lokke Rasmussen.

Davallada de la ultradreta

Els resultats de les recents eleccions europees, amb victòria per al Partit Liberal amb un 23,5% -dos punts per sobre que els socialdemòcrates-, van suposar una alenada d’aire fresc per al primer ministre, però tots els pronòstics segueixen atorgant la victòria al bloc vermell. El principal motiu és la previsible davallada del Partit Popular Danès, que passaria d’un 21% a un 11%, segons els sondejos, i restaria força al bloc blau. El 2015 el PPD va aconseguir el seu millor resultat històric i es va situar com a segona força, i ha sigut un actor decisiu durant la legislatura donant suport des de fora al govern liberalconservador, especialment quan s’ha tractat de polítiques migratòries.

Ara el PPD es veu atacat per dos flancs: per l’esquerra amb els socialdemòcrates cada cop més a prop de la seva línia dura contra la immigració, i per la dreta amb el sorgiment de dos nous partits encara més extremistes, que, segons les últimes enquestes, tenen opcions d’obtenir representació al Parlament. El partit La Nova Dreta (Nye Borgerlige) aposta per endurir encara més les polítiques d’immigració, reduir impostos i retirar Dinamarca de la Unió Europea i dels convenis internacionals, mentre que Línia Dura (Stram Kurs) vol prohibir l’islam a Dinamarca i expulsar els ciutadans no europeus. El líder d’aquest partit, Rasmus Paludan, ha aconseguit un ampli ressò mediàtic les últimes setmanes pel seu discurs ultranacionalista i etnocèntric i per les seves manifestacions en llocs públics -normalment en barris amb un percentatge elevat d’immigració-, en les quals es dedica a ultratjar l’Alcorà, cremant-lo, estripant-lo o trepitjant-lo.

L’arribada al poder de l’executiu liberalconservador de Rasmussen va coincidir amb el punt àlgid de la crisi migratòria a Europa, i des de llavors el país escandinau ha aprovat algunes de les lleis més restrictives del continent, malgrat que les xifres de refugiats de Dinamarca disten molt de les registrades, per exemple, a Suècia. El 2015 Dinamarca va rebre uns 21.000 demandants d’asil, mentre que Suècia en va rebre més de 162.000.

Restricció de drets

Durant aquests quatre anys, el govern ha tirat endavant lleis encaminades a restringir els drets d’immigrants i refugiats, com la prohibició del burca als espais públics, l’ampliació del temps d’espera per poder sol·licitar la reunificació familiar, l’aprovació d’un Codi Penal més dur als guetos i la coneguda com a llei de joies, que permet a la policia requisar diners i objectes als refugiats perquè contribueixin a sufragar el cost dels serveis que reben de l’estat. Totes aquestes mesures han rebut el suport al Parlament tant de la ultradreta com dels socialdemòcrates.

Aquest gir a la dreta de la socialdemocràcia comporta que no es pugui donar per descomptat el suport de la resta de partits del denominat bloc vermell, i Frederiksen ja ha manifestat la seva intenció de formar un govern en minoria d’un sol partit. Això li permetria poder pactar tant amb l’esquerra en qüestions relacionades amb el canvi climàtic i l’estat del benestar com buscar el suport del Partit Popular Danès en polítiques migratòries. Abans, però, haurà de superar la investidura, i necessita que la resta de forces d’esquerres almenys s’abstinguin, cosa que ja han avisat que no faran de franc.

Més continguts de