Solana alerta del risc que Ucraïna es converteixi en l'escenari d'una "guerra entre els EUA i Rússia"

BarcelonaL'excap de la diplomàcia europea i actual president d'Esade-GEO, Javier Solana, ha admès que el seu "gran temor" és que el conflicte d'Ucraïna es converteixi en "una proxy war", és a dir, "deixi de ser una guerra entre Ucraïna i Rússia per convertir-se en una guerra entre els Estats Units i Rússia en territori d'Ucraïna". "Que Putin comenci a pensar això" és "el risc més greu" que hi veu qui va ser el representant de la política exterior europea durant molts anys, el qual ha posat com a exemple les elevades xifres de despesa que està aprovant el govern de Joe Biden per ajudar Ucraïna. "Putin no sortirà perdedor d'aquesta batalla, així que cal pensar com ho fem perquè sigui així. Cal negociar, negociar i negociar", ha conclòs.

Amb tot, s'ha felicitat per "la unitat i la contundència" amb què ha respost aquesta vegada la Unió Europea davant de la invasió russa d'Ucraïna, un punt en què han estat d'acord també l'exambaixador dels EUA davant de la UE Anthony Gardner i l'exministre d'exteriors espanyol Josep Piqué, que participaven també en aquesta sessió de les jornades del Cercle d'Economia a Barcelona en què es debatia "el moment d'Europa".

"La unió Europea és un superpoder", ha afirmat contundent Gardner, que avui és assessor del Brunskwink Group però que va representar els EUA a Brussel·les entre el 2014 i el 2017. Tant Gardner com Solana i Piqué han destacat la "sorpresa" que ha suposat, per a tothom i per al mateix líder rus, Vladímir Putin, la unitat europea i també transatlàntica demostrada davant el conflicte d'Ucraïna, sobretot amb les sancions, tot i que una mica menys en el tema energètic.

"El conflicte a Ucraïna és un recordatori de la gran rellevància de la Unió Europea com a actor principal de la seguretat internacional i un recordatori de l'estret vincle entre els Estats Units i Europa", ha dit Gardner. Un vincle, però, que "no va actuar prou de pressa ni de manera prou contundent l'any 2014" quan Putin es va annexionar Crimea. En aquell moment l'actual secretari d'Estat nord-americà, Antony Blinken, formava part de l'administració Obama-Biden i va participar en les negociacions, en què "va acabar molt frustrat perquè ell volia que es fes alguna cosa més però es van prioritzar mesures graduals que salvessin la cara a Rússia", segons ha explicat l'exambaixador nord-americà a la Unió Europea.

"El 2014 calia fer més i ja sabíem què ens hi jugàvem", ha insistit. En aquest sentit, ha criticat durament la "falta de lideratge" de la llavors cancellera alemanya, Angela Merkel, que no va iniciar la desconnexió del gas rus, sinó el contrari, va seguir apostant per la construcció del gasoducte Nord Stream 2 per portar més gas de Rússia al seu país: "Érem addictes al gas rus, com drogoaddictes, i ara n'estem pagant el preu", ha dit, alhora que ha criticat durament també la decisió de Merkel d'impulsar una apagada de les centrals nuclears alemanyes que s'ha materialitzat aquest any –finalitzarà per complet el pròxim 31 de desembre.

"Occident està unit, però s'ha quedat sol"

Piqué s'ha sumat a les crítiques a Merkel i ha afirmat que ell mai no es va apuntar a la "Merkelmania", tot i que en aquell moment "no era políticament correcte" criticar la cancellera. També li ha retret la seva aposta pel gas rus i l'apagada nuclear alemanya, que ha qualificat de "catastròfica", però ha remarcat que en l'actual conflicte el nou govern alemany "ha fet un gir històric" i per primer cop ha aprovat enviar armament a un altre país, trencant la seva política de fa molts anys, i que està disposat a elevar fins al 2% del PIB el seu pressupost de Defensa, alhora que mira de desenganxar-se dels hidrocarburs russos.

"Occident ha actuat de manera compacta, però s'ha quedat sol", ha dit també Piqué, que ha destacat la posició ambigua que han adoptat moltíssims països com la Xina o l'Índia, un cas especialment "sorprenent", però també països africans i llatinoamericans. En aquest sentit, Solana ha avisat del risc que el món vagi "no cap a una globalització, sinó cap a dues globalitzacions", en cas que la Xina i Rússia avancin en la seva unió en contra d'Occident i es creï "un món desacoblat".

Segons Gardner, la Xina ha après dues coses d'aquest conflicte amb Ucraïna: "Que si vol actuar a Taiwan ho ha de fer de pressa, i no allargar-se com li ha passat a Rússia a Ucraïna", on està trigant més del que es pensaven a assolir objectius militars, i que s'arrisca a pagar un preu com el que ha pagat Rússia amb les sancions occidentals que "han congelat la meitat de les seves reserves" en el sistema financer Swift. Segons l'exambaixador nord-americà, és per això que la Xina està intentant construir un sistema financer propi alternatiu per protegir-se d'eventuals càstigs com aquests. "La Xina vol crear l'efecte Brussel·les, que és el de projectar els valors i estàndards europeus arreu del món a través del comerç; Pequín vol tenir al món un efecte Xina com aquest".