El difícil rescat dels 12 nens tailandesos

Hauran d’aprendre a bussejar per poder sortir de la cova a través de trams molt complicats

Localitzen amb vida els 12 nens i el seu entrenador perduts des de fa nou dies en una cova a Tailàndia

La treva que els ha donat la pluja en plena època de monsons no durarà gaire. I els equips de rescat s’afanyaven dimarts a planificar la millor manera de treure de la cova Tham Luang, al nord de Tailàndia, els 12 nens d’11 a 16 anys de l’equip de futbol Wild Boar, que fa 10 dies que hi estan atrapats amb el seu entrenador, de 25 anys. Un miler de persones treballen contra rellotge en aquesta operació de salvament, amb equips arribats dels Estats Units, el Regne Unit, Austràlia i la Xina. La previsió de pluges afegia urgència a l’operació, perquè cal treure els nens abans que la cova s’inundi encara més.

La maquinària seguia ahir bombejant aigua fora de la cova, mentre un equip de metges submarinistes havia arribat ja fins als nens i els havia subministrat aliment líquid ultracalòric. El cap de l’operació de rescat i governador de la província de Chiang Rai, Narongsak Osotthanakorn, va explicar que s’havia constatat el bon estat de salut de tots ells: només alguns tenen simples ferides superficials. Es plantejaven dues opcions principals per treure’ls de la cova: fer-los bussejar pels estrets passatges pels quals s’ha accedit fins on són -una operació que resultarà arriscada perquè no són bussejadors experts i alguns dels nens ni tan sols saben nedar- o bé excavar un forat per accedir-hi des de dalt.

Dimecres es van fer públiques noves imatges de vídeo que mostren els nens esperant dins la cova, coberts amb mantes tèrmiques mentre són atesos per membres de l'equip de rescat dels Navy SEAL tailandesos, que els curen les petites ferides. Quatre soldats i un metge segueixen estan amb ells en tot moment i els estan ensenyant a utilitzar la mascareta de busseig.

“Ara mateix pensem que la primera opció és la millor, però significa que tot el grup haurà de nedar i bussejar i ja ho estan practicant mentre parlem”, deia el governador, que va descartar com a “ridícul” el pla que algun membre de l’equip havia apuntat en un principi de fer-los esperar i alimentar-los dins la cova fins que s’acabi el monsó i les aigües tornin a baixar, d’aquí uns quatre mesos.

El màxim risc, els nervis
“Descartaria completament fer un pou o un forat perquè si hi ha fissures en aquella zona pot ser un risc. Ara els ha donat una treva el monsó però si torna a ploure, desconec com pot pujar el nivell de l’aigua perquè per molts litres que n’hagin tret amb bombes, això no és com una piscina que es buida, sinó que les pluges i les filtracions ho tornen a negar tot”, va explicar a l’ARA el president de la Federació Catalana d’Espeleologia, Lluís Domingo.

L’expert aposta també per l’opció A dels equips de rescat a Tailàndia: ensenyar els nens a bussejar per aconseguir fer el camí que els separa fins a l’obertura de la cova per on han entrat els equips de rescat, que es coneix com la platja Payyata. El risc d’aquesta operació són els nervis. “El problema és que alguns trams de la sortida seran d’aigua tèrbola, en què no veuran res. Si has de sortir per sota l’aigua i et poses nerviós, qualsevol incident es transforma en accident”, diu Domingo. Però tot i així és optimista. “El que han de fer ara és menjar i recuperar forces, també psicològicament, perquè 9 dies a les fosques amb humitat del 100% minva l’estat mental, i quan es recuperin han d’aprendre a respirar amb la mascareta [de bussejar] amb tranquil·litat”, confia.

La gruta on són els nens és a un quilòmetre de profunditat sota terra i a uns quatre quilòmetres al nord de l’entrada principal de la cova, ara bloquejada per les inundacions. Dos experts britànics en rescats en coves, John Volanthen i Rick Stanton, els van trobar dilluns al vespre, quan portaven ja nou dies atrapats. Les imatges d’aquella trobada han donat la volta al món. En el vídeo gravat per la càmera que portaven als frontals es veu com els nens demanen quin dia és i diuen que hi són tots 13.

"Quants sou?", els deia des de l’aigua un dels dos bussejadors britànics. "Tretze", responien. "Perfecte! Ja venim, som els primers però ve molta gent", els deia. El primer que van preguntar els nois va ser quin dia era. "Dilluns; fa més d'una setmana i és dilluns, heu estat aquí deu dies", els responia el mateix home. "Sou molt forts!", els animava. Els nois deien que se sentien "feliços" de veure'ls i li preguntaven a l'home d'on era. "Del Regne Unit", responia, i després afegia: "Nosaltres també estem molt feliços".

“Digues que tenim gana”, li urgia un dels nens en tailandès a un altre noi que sabia parlar anglès. “Ja els hi he dit dos cops, ja ho saben”, li responia el segon nen també en tailandès.

Bevent aigua de les parets
Els nois s’havien mantingut bé gràcies a l’aigua que han anat recollint de les gotes que queien del sostre de la cova, unes filtracions naturals que els han permès beure aquests dies sense menjar. L’entrenador que els acompanyava els aconsellava també que no fessin esforços i que guardessin energia. Ahir, mentre es refeien amb el líquid nutritiu que els van fer arribar, s’intentava també instal·lar una línia de telèfon perquè poguessin parlar amb els familiars que els esperen fora de la cova.

“Tan bon punt estiguin prou forts físicament i la inundació remeti, els traurem”, va dir el cap dels Navy SEAL tailandesos. I perquè quedés ben clar va afegir: “El termini que tenim és com més aviat millor”.

"L'equip britànic que treballa en el rescat és dels millors del món, ells sabran què cal fer"

4 preguntes a Dinko Novosel, president de l'Associació Europea de Rescats en Coves

¿Algun equip seu participa en aquest rescat?

L’equip del Consell Britànic de Rescats en Coves forma part de la nostra organització i he de dir que és molt i molt bo, un dels millors del món i amb molta experiència en aquests rescats. Seran perfectament capaços de jutjar la situació i confio plenament que el pla que decideixin serà l’adequat.

¿S’han fet molts rescats d’aquest tipus?

A Europa hi ha diversos equips que han fet rescats però en territori europeu, en què una persona que no és submarinista experta és transportada per aquests equips en una mena de llitera modificada fins que surt fora de la cova, però desconec si això en el cas de Tailàndia és possible. En tot cas aquest rescat serà un repte molt important.

¿I l’opció de fer un forat per arribar fins a ells?

Això depèn de la distància del terra a què siguin i la geologia del terreny, però jo crec que hi ha dues opcions: treure’ls per on han arribat els bussejadors o buscar una entrada alternativa natural, explorant la superfície. El que s’ha dit en algun moment que s’esperessin allà fins que acabi el monsó és una altra opció, perquè la pressió i la temperatura podrien permetre-ho, però per a uns nens que ja fa 10 dies que no surten és molt difícil decidir això.

¿Es pot inundar la zona on són ara?

No puc dir-ho, no tinc prou informació de primera mà. Però el que sí que puc dir és que l’equip britànic que hi ha és molt bo en aquests rescats. Sí:soc optimista.