El tancament de fronteres obre una crisi diplomàtica entre Grècia i Àustria

Atenes crida a consultes la seva ambaixadora a Viena, mentre els socis europeus discuteixen més restriccions

La manca de solucions comunes davant la crisi de refugiats a la UE  ha provocat un allau de mesures unilaterals que no han fet més que augmentar les tensions entre les capitals europees. Grècia ha cridat a consultes la seva ambaixadora a Àustria, després que Viena apliqués un límit a l’entrada de demandants d’asil al país.

“Grècia no acceptarà convertir-se en el Líban d’Europa, un dipòsit d’ànimes”, ha lamentat el ministre grec de Migració, Iannis Mouzalas, en la reunió amb els seus homòlegs a Brussel·les. Atenes es troba cada vegada més aïllada, sovint apuntada amb el dit pels socis que consideren que no fa prou per gestionar les seves fronteres, mentre milers de persones queden atrapades al seu territori pel tancament de fronteres en cadena.

Els països de la ruta dels Balcans, liderats per Àustria, van reunir-se el dimecres sense convidar Grècia, país d’arribada dels refugiats, ni a Alemanya, principal destinatària. Fa pocs dies Viena acotava a 80 diaris  l’entrada de demandants d’asil al país. La mala maror s’ha fet especialment palesa en la trobada de ministres de l’Interior a Brussel·les, en què el titular grec ha carregat contra la seva homòloga austríaca, per considerar que l’acció és  “hostil”, i poc pròpia entre socis.

Però la ministra austríaca Johana Mikl-Letner, ha reiterat que no farà marxa enrere. “Si Grècia és incapaç de gestionar les seves fronteres, hem de prendre mesures. La UE ja ha invertit molt en ajuda”, replicava. No obstant, la Comissió Europea, molt molesta amb Àustria, i que actualment avalua la legalitat de les seves restriccions, ha instat als països a evitar la descoordinació. “Precisament el fet d’haver aplicat enfocaments unilaterals han bloquejat i impedit l’aplicació de les mesures proposades fins ara”, lamenta el comissari d’Immigració, Dimitris Avramopoulos.  

Grècia ha reiterat que està sota una forta pressió i que no pot fer front a l’arribada de refugiats. Segons l'Organització Internacional de les Migracions (OIM) en els dos primers mesos de l’any ja han entrat a Grècia més de 100.000 persones, les mateixes que entre el gener i el juny de l’any passat. No obstant, mentre que el mecanisme de reubicació no funcioni, el país hel·lè ha de seguir acollint a demandants d’asil. Des que Macedònia va començar a impedir el pas als afganesos, unes 15.000 persones estan atrapades al pas fronterer d’Idomeni.

Davant l’extrema situació que es troba el país, Avramopoulos ha avançat que aprovaran u n pla de contingència i ajuda humanitària per a Atenes, “en qüestió de dies”. Previsiblement de cara a la cimera extraordinària amb Turquia, prevista pel 7 de març, data que el comissari també ha marcat en l’agenda com el límit per trobar una solució conjunta: “El temps ja no està del nostre costat”. El comissari agraïa el nou paper de l’OTAN, que posa en marxa la missió naval a l’Egeu per assistir Frontex i els guardacostes de Turquia i Grècia.

L’altra mesura unilateral que s’ha posat sobre la taula, tot i que no s’ha abordat a nivell dels Vint-i-Vuit, ha estat la convocatòria de referèndum d’Hongria sobre la reubicació de refugiats. Avramopoulos ha demanat explicacions a Budapest, tot i que la consulta s’ha traduit a Brussel·les com una estratègia de política interna, en què  el partit xenòfob Jobbik amenaça al govern  ultraconservador del primer ministre Víktor Orbán.

A deu dies de la reunió amb Turquia, fonts diplomàtiques lamenten que encara no s’han observat resultats tangibles  del pla d’acció firmat al novembre amb el govern Ankara i que les setmanes on hi ha hagut una reducció en les arribades és degut “al mal temps i no al pla d’acció”. En qualsevol cas, només en les últimes hores han arribat a les illes gregues més de dues mil persones en precàries embarcacions.

Més continguts de