Trump contradiu la seva doctrina exterior: aparca la Xina i ataca l'Iran
Washington va assegurar que l'Orient Mitjà perdria importància en la seva política exterior per prioritzar els reptes amb Pequín
En el camí cap a l’Àsia, Trump i els seus assessors han fet un desviament brusc de tornada als deserts de l’Orient Mitjà. En lloc de volar cap a Pequín per a una cimera a principis del mes vinent, Trump ha dit que es quedarà a Washington per gestionar la guerra contra l’Iran que va iniciar juntament amb Israel. Milers de marines dels Estats Units es dirigeixen en vaixells de guerra des del Japó i Califòrnia cap a l’Iran. Equipament nord-americà de defensa antiaèria s’està traslladant des de Corea del Sud i altres parts de la regió cap a l’Orient Mitjà.
Així evoluciona el “gir” nord-americà cap a l’Àsia, que sembla cada cop més fora d’abast. Tres presidents dels Estats Units han arribat a la Casa Blanca prometent concentrar esforços en els reptes que representa la Xina, un rival sistèmic qeu té l’exèrcit que creix més ràpidament del món i que ja és la segona economia mundial. Tanmateix, tots han acabat girant-se cap a crisis en altres parts del món —sovint conflictes a l’Orient Mitjà que ells mateixos van iniciar o a què van donar suport, malgrat les promeses prèvies que havien après les lliçons de les costoses “guerres eternes” nord-americanes a l’Iraq i l’Afganistan.
Durant setmanes, Trump havia presentat la cimera de Pequín com una reunió crítica amb Xi Jinping, líder de la Xina, en la qual abordarien les seves diferències en comerç, defensa i diplomàcia. Però el 17 de març, el president estatunidenc va dir que ajornaria la reunió cinc o sis setmanes per mantenir el focus en l’Iran. Ara la Casa Blanca diu que la visita s’ha reprogramat per als dies 14 i 15 de maig.
Quan aquell dia un periodista li va preguntar si l’Iran era ara un tema de política exterior més important que la Xina, Trump va respondre: “L’Iran per a mi és només una operació militar. L’Iran és simplement una cosa que, essencialment, estarà pràcticament resolta en dos o tres dies.” Però la guerra continua, i la sol·licitud del Pentàgon d’un pressupost suplementari de 200.000 milions de dòlars indica que podria allargar-se molts mesos.
La decisió de Trump d’anar a la guerra contradiu directament l’estratègia de seguretat nacional de la seva administració. Publicada al desembre, afirmava que el focus tradicional del govern dels EUA en l’Orient Mitjà “disminuiria”, i que l’administració prioritzaria l’hemisferi occidental i la regió de l’Indo-Pacífic. Concretament, deia que els Estats Units desafiarien la Xina en l’àmbit comercial i reforçarien la dissuasió militar al voltant de la “primera cadena d’illes”, una zona costanera a l’est de la Xina que inclou el Japó, les Filipines i Taiwan, l’illa independent de facto que els líders xinesos volen controlar.
Guerra a l’Orient Mitjà, un altre cop
Diversos alts càrrecs polítics de l’administració Trump havien dit en els darrers anys que prioritzar l’Àsia era necessari donades les limitacions dels recursos militars dels Estats Units i la lenta producció d’armes. Aquests mateixos assessors ara donen suport públicament a la guerra de Trump contra l’Iran. I alguns analistes han assenyalat la ironia que, després d’anys de funcionaris nord-americans denunciant el reforç militar de la Xina, el president estatunidenc estigui implorant a la Xina que enviï una força naval expedicionària a l’Orient Mitjà per ajudar a assegurar l’estret d’Ormuz.
“Crec que la guerra amb l’Iran demostra fins a quin punt és difícil per als Estats Units centrar-se en l’Àsia”, diu Zack Cooper, expert en estratègia nord-americana a l’Àsia a l’American Enterprise Institute, un grup de recerca conservador. “Fins i tot quan una administració arriba amb una estratègia que rebaixa explícitament l’Orient Mitjà en la llista de prioritats regionals, Washington sovint acaba tornant a ser arrossegat cap als conflictes de la regió”.
Cooper ha argumentat en un assaig a Foreign Affairs que el gir anunciat pel president Barack Obama el 2011 ha estat un fracàs, i que les expectatives que els Estats Units s’implicarien profundament a tot l’Àsia ja “no són realistes”. Tot i que l’administració Biden va reforçar la cooperació militar amb aliats asiàtics, no va aconseguir establir els acords de lliure comerç que aquests governs volien com a alternativa al comerç amb la Xina. La idea del lliure comerç ha estat criticada per polítics nord-americans de tot l’espectre polític, inclòs Trump, des que Obama va fer l’últim intent seriós de crear un acord comercial ambiciós a l’Àsia.
A diferència del president Joe Biden, Trump qualifica Xi Jinping com “un molt bon amic”, i rarament esmenta els avenços militars i tecnològics de la Xina o el seu historial en drets humans. La seva administració ha aixecat controls d’exportació sobre la venda de xips semiconductors potents a la Xina. I ha retardat una venda d’armes de 13.000 milions de dòlars a Taiwan aprovada pel Congrés per no posar en risc els plans de la cimera a Pequín, segons ha informat The New York Times.
Trump va anunciar forts aranzels sobre les importacions xineses, a pagar per empreses nord-americanes, però els va congelar després que la Xina amenacés d’aturar les exportacions de minerals crítics processats als Estats Units, i també ha imposat aranzels als aliats asiàtics, tensionant aquestes relacions. A més, Trump es va abstenir de donar suport públic a la primera ministra del Japó, Sanae Takaichi, quan al novembre va suggerir que el Japó podria desplegar el seu exèrcit si la Xina intentava bloquejar o envair Taiwan.
"Una posició més feble amb Pequín"
La guerra amb l’Iran ha estat un xoc per a les economies asiàtiques. Mentrestant, els Estats Units redirigeixen recursos militars cap a l’Orient Mitjà: un grup de combat de portaavions, un contingent de fins a 2.500 marines d’Okinawa i parts d’un sistema de defensa antimíssils anomenat THAAD a Corea del Sud. El Pentàgon també està desviant alguns míssils interceptors Patriot des de l’Àsia per utilitzar-los contra l’Iran. Els Estats Units estan consumint munició a gran velocitat i podrien trigar anys a reposar els arsenals.
Funcionaris xinesos estan valorant com el seu país podria beneficiar-se del que consideren errors de Trump. Alguns estan preocupats pels mercats energètics, però l’Iran continua enviant petroli a empreses xineses, i el caos econòmic global podria fer que Trump sigui menys propens a reactivar la guerra comercial amb la Xina o a prendre altres mesures disruptives.
“La prolongació de la guerra amb l’Iran obligarà Trump a jugar amb una mà més feble amb Pequín”, diu Ryan Hass, expert de la Brookings Institution i antic diplomàtic destinat a la Xina. “Simplement té menys marge per amenaçar de manera creïble Pequín amb una escalada si no s’accepten les seves demandes”.
Yun Sun, experta de l'Stimson Center a Washington que es troba de visita a la Xina, assegura que “una valoració xinesa generalitzada és que el president Trump va calcular malament el resultat de la guerra abans d’iniciar-la”. Afegeix que Pequín prefereix no implicar-s’hi profundament i no està debatent enviar forces militars a la regió, tal com havia demanat Trump.
Tanmateix, observar l’agressió nord-americana des de la distància també pot tenir inconvenients per a la Xina. Aquesta actitud distant limita el seu pes diplomàtic i redueix la seva capacitat d’influir en els resultats. El 2023, la Xina va exercir un paper de garant en ajudar a formalitzar la represa de relacions diplomàtiques entre l’Iran i l’Aràbia Saudita, però durant aquesta guerra ha fet poc per intentar aconseguir un alto el foc. “La credibilitat de la Xina com a aliat tant de l’Iran com de Veneçuela ha quedat en dubte”, apunta R. Nicholas Burns, ambaixador a la Xina durant l’administració Biden.