Trump desinfla les expectatives de la reunió amb Putin a Alaska
El precedent de Hèlsinki el 2018 dona fe de com pot ser de convincent el rus si se'l deixa a soles amb l'estatunidenc
WashingtonD'anunciar el cara a cara amb Vladímir Putin com "el final del camí" de la guerra d'Ucraïna, a desinflar-ho fins a un "exercici d'escoltar". La Casa Blanca i el mateix Donald Trump han estat rebaixant les expectatives de la reunió amb el president rus d'aquest divendres a Alaska. El magnat, que es vantava al tornar a la Casa Blanca que posaria fi al conflicte en qüestió de dies, fa més de mig any que està encallat en el fang rus. Trump té pressa per tancar l'alto el foc. Putin no en té cap. Tots dos són conscients de la situació i, de moment, el rus és el que ha sabut moure les peces a favor seu. Però que Washington estigui abaixant el llistó per a la reunió no la fa més previsible. Al contrari.
Quan el 2018 Trump va comparèixer al costat de Putin al palau presidencial de Finlàndia, el republicà va demostrar que sempre pot anar un pas més enllà quan es tracta de sorprendre el món. Enmig de les investigacions sobre una possible ingerència russa a les eleccions del 2016, Trump va afirmar: "El president Putin diu que no ha estat Rússia. I no veig cap raó per la qual hauria de ser-ho". El magnat comprava el discurs del Kremlin i deixava en xoc assessors i membres del Partit Republicà. Putin havia sabut aprofitar bé la reunió a portada tancada amb el seu homòleg, on només havia entrat un intèrpret rus.
Set anys després de la insòlita escena, Alaska podria ser un nou Hèlsinki. El Kremlin ja ha confirmat que, a més d'haver-hi una reunió entre les dues delegacions, també hi haurà un cara a cara a soles entre els dos mandataris amb l'única presència de traductors. Molt probablement Putin tornarà a intentar aprofitar l'avinentesa per fer que els interessos de Washington s'alineïn amb els de Moscou. Malgrat que Trump presumeixi com un home de negocis que tanca acords, el rus és un exagent del KGB que va saber escalar per l'esquelet soviètic just abans que col·lapsés.
El cercle intern del president ara també és molt més avantatjós per a Putin que el de l'anterior mandat. El principal missatger entre la Casa Blanca i el Kremlin és Steve Witkoff, un vell amic del magnat amb zero experiència diplomàtica. Trump vol soldats que compleixin missions, no que les qüestionin. L'únic falcó contra Rússia que hi ha al gabinet és el secretari d'Estat, Marco Rubio, que ja ha hagut de rebaixar la seva ferocitat per mantenir el càrrec. L'hispà s'ha resignat al fet que les dues carpetes més importants de la diplomàcia estatunidenca (Ucraïna i Gaza) estiguin en mans de Witkoff.
Ultimàtum desactivat
Putin va ser capaç de desactivar l'ultimàtum de Trump la setmana passada quan Witkoff el va visitar per tercera vegada a Moscou. El rus va acceptar reunir-se en persona a Alaska amb el republicà i, en qüestió de dies, la retòrica de la Casa Blanca sobre les "greus conseqüències" ha fluctuat d'aconseguir posar fi a la guerra amb aquesta reunió, al fet que probablement serà necessària una segona trobada.
Dimarts la secretària de Premsa de la Casa Blanca, Karoline Leavitt, tornava a rebaixar les expectatives: "Crec que el president, al reunir-se en persona amb el president de Rússia, asseguts cara a cara en lloc de parlar per telèfon, obtindrà la millor idea de com posar fi a aquesta guerra i cap a on es dirigeix". Leavitt també apuntava a la necessitat d'una tercera trobada "trilateral", que inclogués el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, per poder negociar la pau.
La idea d'una nova reunió a tres que inclogui el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha anat agafant força dins del relat estatunidenc a mesura que s'acostava la trobada d'Alaska. Després d'excloure Kíiv de totes les taules de negociació prèvies i obligar-la a acceptar una treva parcial pactada només amb Moscou, ara resulta que és necessària la seva presència per tancar l'acord. Washington sembla que ja s'estigui excusant per l'eventual resultat de la reunió i ho fa posant el focus en Zelenski. Tot i que Trump deia dimecres als periodistes que "hi haurà greus conseqüències" si no s'arriba a un acord per a l'alto el foc divendres, també apuntava a una "segona reunió trilateral" com la realment important.
Paral·lelament, feia una promesa enverinada a Zelenski i als líders europeus durant la videoconferència prèvia a Alaska: no hi haurà cessions territorials sense comptar amb Ucraïna. Dit d'una altra manera, les cessions territorials es faran amb Kíiv asseguda a la taula, malgrat que els ucraïnesos han marcat com una línia vermella la renúncia de territori. A la sortida de la reunió, el president francès, Emmanuel Macron, també deia que Trump havia estat "molt clar" amb el seu objectiu d'aconseguir un alto el foc.
Una cosa no és incompatible amb l'altra, i no es pot descartar que per al magnat la via per posar fi a les hostilitats siguin les cessions territorials. Dilluns ja ho va deixar caure així quan deia que "hi haurà alguns intercanvis de territoris". El president reconeixia que Rússia havia avançat molt, però que intentarien "recuperar-ne una part". En altres paraules, que Ucraïna difícilment recuperaria les fronteres prèvies a la invasió.
Trump ha convertit l'ajuda militar i econòmica en una corretja amb la qual forçar Zelenski a anar allà on ell diu. El president deia dimecres que probablement la reunió d'avui no seria tan important com la següent. La qüestió és per a qui no seria tan important, perquè probablement per a Putin el cara a cara d'Alaska sigui crucial. El pitjor que li pot passar al rus és que guanyi més temps per continuar consolidant l'ocupació, i el millor, que torni a posar-se Trump a la butxaca com va fer a Hèlsinki.