Internacional 04/03/2020

Turíngia tanca la crisi política amb l'elecció d'un president d'esquerres

Aquest cop tot l'arc parlamentari del land aïlla a la ultradreta

Gemma Terés
3 min
Bodo Ramelo, nou president de Turíngia, rebent un ram de flors al ser investit al Parlament d'Erfurt

BerlínTuríngia ha tancat la crisi política oberta sense haver de repetir eleccions amb la investidura de l'esquerrà Bodo Ramelow com a nou president del land, gràcies aquest cop a l'abstenció de la CDU d'Angela Merkel i els liberals de l'FDP. Fa tot just un mes el liberal Thomas Kemmerich es va imposar després d'acceptar els vots de l'ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD) i dels conservadors, una suma que va fer saltar per l'aire la regla de no pactar amb l'extrema dreta a Alemanya.

A la CDU la norma assenyala que no es pot pactar ni amb la ultradreta ni amb l'esquerra però en aquesta ocasió, i per evitar un bloqueig i anar a eleccions un altre cop, s'ha optat per donar suport a Ramelow, que d'aquesta manera repeteix mandat. El nou president ha comptat amb els vots favorables dels Verds i els socialdemòcrates. Era l'escenari més previsible.

Alguns analistes temien que l'AfD repetís la maniobra de principis de febrer, quan el seu suport al liberal Kemmerich va fer que aquesta regió de l'est d'Alemanya arribés a titulars d'arreu del món. No ho va fer. Per provocar, però, va proposar com a candidat al seu líder turingi, Björn Höcke, el polític més radical que té el partit i oficialment declarat feixista per un tribunal alemany. No obstant això, Höcke va preferir no presentar-se a la tercera volta i facilitar així la investidura de Ramelow, que ja només necessitava una majoria simple.

L'Esquerra és la formació majoritària al Parlament de Turíngia, amb 29 escons; seguida de l'AfD, que en té 22. Ramelow, que el 2014 es va convertir en el primer president d'esquerra en una regió alemanya, repetirà govern de coalició amb els ecosocialistes, un escenari igualment inusual al país. En el seu discurs, Ramelow ha expressat obertament el seu rebuig al partit d'extrema dreta i fins i tot ha declinat fer una encaixada de mans a Höcke.

Oposició constructiva dels conservadors

Per la seva banda, els conservadors de la CDU han promès ser “una oposició constructiva que vetlli per l'estabilitat”. El suport conjunt de la ultradreta i els conservadors als liberals a principis de febrer va generar un terratrèmol polític que va fer rodar caps tant a nivell regional com nacional. La víctima de més rang va ser Annegret Kramp-Karrenbauer, líder de la CDU i cridada a succeir Merkel.

Per al partit conservador de la cancellera Merkel és un tabú pactar o rebre el suport tant de la ultradreta com de l'esquerra, aquesta segona pel seu passat lligat amb part al partit socialista marxista-leninista SED, que va governar a la República Democràtica Alemanya fins a la reunificació. També per subratllar aquest rebuig tant a la dreta com a l'esquerra, els liberals de l'FDP de Turíngia volien abandonar l'hemicicle a l'hora de votar, però finalment s'hi han quedat i s'han abstingut.

El ple d'investidura penjava d'un fil fins poques hores abans de l'arrencada perquè se sospitava que un diputat conservador podia haver-se encomanat de coronavirus després d'una estada a Itàlia. Però finalment el rumor s'ha desmentit.

stats