Turquia aixeca murs per frenar els refugiats de l'Afganistan

IstanbulLes trucades als despatxos d'Ankara s'acumulen, però la resposta sempre és que no. Turquia no vol sentir a parlar d'un nou èxode que acabi aturat a casa seva, com va passar amb quatre milions de sirians que fugien de la guerra. Aquell foc el va apagar la UE amb 6.000 milions d'euros i promeses incomplertes, i l'èxode afganès aspira, als ulls de Brussel·les, al mateix. L’ONU estima que al voltant de mig milió de persones hauran fugit del règim talibà a finals d'aquest any.

"Turquia no serà el dipòsit dels refugiats que es dirigeixen a Europa", va avisar el president turc a l'agost referint-se als esdeveniments de l'Afganistan. El seu ministre d'Exteriors ho va deixar clar: "Pel que fa a la qüestió dels afganesos, si la UE pensa «Donem diners i mantenim els afganesos a Turquia», no pot haver-hi tal cooperació". De fet, després d'una trucada entre Erdogan i el seu homòleg alemany, Frank-Walter Steinmeier, el president turc va negar la possibilitat que Turquia torni a acceptar una entrada massiva de refugiats i també va instar la Unió Europea a restablir el seu procés d'adhesió. Aquesta demanda ja estava prevista i signada en l'acord del 2016 entre la UE i Turquia pel blindatge de la frontera europea. Els 6.000 milions d'euros per a aquesta política de contenció es van acabar de pagar l'any passat, amb comptagotes, però demandes com el restabliment de les converses per a l'adhesió a la UE, la liberalització dels visats o la revisió de la unió duanera continuen aturades.

Relacions congelades

Per al director del Programa de Turquia de la Fundació per a la Defensa de les Democràcies, Aykan Erdemir, una hipotètica onada migratòria cap a Europa pot servir per descongelar les relacions entre Turquia i la UE: "Erdogan sap que la creixent amenaça d'una onada de refugiats afganesos continuarà enfortint la seva posició davant la UE. Per tant, Ankara podria obtenir un segon acord de refugiats que ofereixi concessions diplomàtiques i financeres".

Des de Turquia saben que un nou acord sobre migració podria ser el detonant d'un gran malestar entre la població turca. I Basak Kale, experta en relacions amb la Unió Europea de la Universitat Tècnica d'Ankara, destaca que una nova onada “crearà un impacte financer en àrees com l'habitatge, la sanitat, l'ocupació i l'educació”. Però les arribades, per a molts, seran inevitables. Per tant, Kale també opina que caldrà un nou acord de col·laboració amb la UE, tot i que això no conduirà a l'adhesió del país eurasiàtic al club comunitari.

Tot i així, el Parlament Europeu va aprovar el 15 de setembre un paquet de 14.000 milions d'euros per als països candidats a entrar a la Unió Europea, Turquia inclosa. Però Kale hi treu ferro: “L'IPA [l'instrument de preadhesió] s'ha aprovat fins i tot durant els períodes de relacions tenses entre Turquia i la UE, i no indica necessàriament que les negociacions d'adhesió es recuperin.

Murs de formigó

Veient l'imparable avanç dels talibans des de la primavera passada, Ankara ja estava construint un mur a la seva frontera amb l'Iran. De moment no s'ha notat un increment dels fluxos, però s'espera que les arribades augmentin en els pròxims mesos. Els turcs, que han de bregar amb una taxa d'atur que frega el 12% i una inflació desmesurada, han passat d'acceptar l'acollida de refugiats a rebutjar-la. I aquest factor no passa desapercebut pels partits polítics, conscients que l'any 2023 se celebraran uns comicis decisius. I l'AKP d'Erdogan ja ha deixat clar que farà el possible per impedir més entrades al seu territori i retornar-los. Pel que fa al principal partit opositor, el kemalista CHP, la retòrica és similar: "Enviaré tots els refugiats als seus llocs d'origen amb tambors i clarinets d'aquí dos anys, a tot tardar", va afirmar el seu president, Kemal Kilicdaroglu. I la retòrica és cada vegada més dràstica. El governador de Bolu, regió al nord de país, ha ordenat als refugiats de la seva demarcació complir amb un toc de queda a partir de les nou del vespre i ha afegit que "no han de fer servir un excés d'espècies en els seus menjars per no molestar els veïns".