Internacional 18/08/2021

La UE vol contenir els refugiats afganesos en els països veïns

"Hem d'evitar una crisi migratòria", diu la comissària d'Interior

Laia Ros
4 min
Migrants al camp de refugiats de Rudninkai, a Lituània.

Brussel·les“Hem d’evitar una crisi migratòria”, assenyalava aquest dimecres la comissària europea d’Interior Ylva Johansson, a través d’un vídeo penjat al seu compte de la xarxa social Twitter. “És important que ajudem aquestes persones a l’Afganistan, perquè quan sigui possible retornin a casa seva”, ha dit, emfatitzant la a davant de l'Afganistan. També ha dit que ajudarà els països veïns i els afganesos “a la regió”, per evitar “que facin viatges perillosos cap a les nostres fronteres exteriors": "Hem d’ajudar-los abans que això passi”. D'aquesta manera, la comissària ha deixat clara la voluntat europea de mantenir el flux migratori acotat a la regió.

Aquest ha sigut el missatge, en línia amb la posició de la Unió Europea, que la comissària ha volgut transmetre als ministres d’Interior del bloc. Els diplomàtics s'han reunit per videotrucada per parlar sobre la situació migratòria a la frontera amb Bielorússia, país al qual acusen d’instrumentalitzar l’arribada de migrants per fer xantatge a la Unió Europea.

La prioritat per a la comissària, en línia amb el discurs d’altres dirigents mundials, és evacuar els ciutadans propis i el personal afganès que hi havia col·laborat. També recorda que els periodistes, el personal d’ONGs i els defensors dels drets humans, particularment les dones, són els que es troben amb més risc al país.

Alhora, Johansson ha demanat aturar les deportacions. “Tal com estan les coses, la situació a l’Afganistan és clarament perillosa i no serà segura durant un temps. Per aquest motiu no podem forçar les persones a retornar a l’Afganistan”, es llegeix en el comunicat publicat avui amb motiu de la reunió. Encara que el retorn, ara mateix, és impracticable.

La comissària ha aprofitat la trobada per demanar als ministres que s’intensifiqui el compromís dels països amb el reassentament i s’augmentin les quotes d'acollida per ajudar “les persones que necessitin protecció internacional” que ja són dins la UE. Ha fet menció especial a les nenes i les dones, que “es troben en una situació específicament perillosa”, i ha ofert suport econòmic i de coordinació per part de la Comissió.

Països reticents a acollir

Tot i les paraules de Johansson, les decisions en política migratòria són competència de cada país, segons recorden sovint els portaveus de la Comissió. I el discurs antimigratori s’ha estès pel continent després del punt àlgid de la crisi a Síria, el 2015.

Una mostra d’això és que el 5 d’agost sis països europeus (Alemanya, Holanda, Àustria, Dinamarca, Grècia i Bèlgica) van enviar una carta a la Comissió per demanar no frenar les devolucions d'afganesos, malgrat l'avenç talibà. Kabul havia demanat al juliol suspendre els retorns d’afganesos, almenys fins a l’octubre. Des de llavors, després de la caiguda de Kabul, Alemanya, Holanda, Dinamarca i Bèlgica se n’han desdit. Per la seva banda, França, Suècia o Finlàndia, entre d’altres, han manifestat que també les aturaran. Però amb matisos: “Ens hem d’anticipar per protegir-nos de fluxos migratoris irregulars”, va dir el president francès, Emmanuel Macron.

Àustria defensa la idea de crear “centres de deportació” a la vora de l’Afganistan. Grècia també demana evitar convertir-se en la porta d’entrada de refugiats afganesos al continent.

Segons dades de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), durant el 2020 hi havia 2,6 milions de refugiats afganesos al món. La majoria són als països de l'Àsia central: el 90% es concentraven a l’Iran i el Pakistan. Els afganesos van ser la segona població, per darrere dels veneçolans, que més peticions d’asil va registrar al món, unes 76.200. 

Un percentatge molt petit arriba a la Unió Europea. Segons Eurostat, el 2020 els països de la Unió van rebre més de 40.000 peticions d'asil d'afganesos, el 10,6% del total. Són la segona nacionalitat després de Síria. Grècia, Alemanya i França són els que en van registrar més, amb unes deu mil cadascun. Enguany, a l'abril es van rebre 4.585 peticions a la UE, comparades amb les 3.985 del gener.

Frontera bielorussa

L'Afganistan, però, no és l’únic dilema migratori europeu. El flux migratori a les fronteres de la UE i Bielorússia, especialment a Lituània, s’ha incrementat en els últims mesos. Europa acusa el president de Bielorússia, Aleksandr Lukaixenko, d’instrumentalitzar els migrants per fer xantatge a Europa després que la UE imposés sancions a Bielorússia per segrestar un vol amb un periodista dissident amb el règim. Des de principi d’any, Lituània hauria rebut més de 4.100 migrants. Els ministres d’interior del bloc, reunits aquest dimecres per abordar la qüestió, s’han compromès a donar suport a Polònia, Lituània (que ha començat a construir una tanca per frenar l’arribada de migrants) i Letònia per enfortir el control fronterer i gestionar el flux migratori. 

stats