Ucraïna avisa que Rússia vol partir el país en dos

BarcelonaDesprés de veure's incapaç d'aconseguir el domini de tot Ucraïna, l'objectiu de Rússia és ara dividir el país en dos per crear una regió controlada per Moscou, segons ha alertat aquest diumenge el cap del servei d'intel·ligència militar d'Ucraïna, Kirilo Budànov. "És un intent de crear Corea del Nord i del Sud a Ucraïna", ha dit en un comunicat publicat al seu compte de Facebook. "Hi ha motius per pensar que Putin valora un escenari a l'estil coreà, consistent en una línia divisòria entre les regions ocupades i les no ocupades del nostre país", ha argumentat, i ha ressaltat que les forces russes no han pogut derrocar el govern de Volodímir Zelenski i han patit dures derrotes a Kíiv.

Aquestes declaracions arriben després que divendres el ministeri de Defensa rus anunciés que donaven per acabada el que va denominar com la primera fase de l'operació a Ucraïna i que a partir d'ara se centrarien en la zona oriental del Donbass, les autoproclamades repúbliques de Donetsk i Lugansk. El cap de la intel·ligència militar de Kíiv ha destacat que les tropes russes s'han topat amb la "indomable i valenta" defensa de la ciutat assetjada de Mariúpol i ha avisat que la defensa ucraïnesa protegirà el territori amb una "guerra total de guerrilles".

L'anunci del canvi d'estratègia rus va ser rebut amb cautela i desconfiança per les autoritats ucraïneses i part dels seus aliats internacionals, i a hores d'ara no hi ha consens entre els analistes militars sobre si hi ha moviments rellevants cap a l'est. El ministeri de Defensa britànic ha assegurat que les forces de Moscou sí que estan traslladant tropes cap a l'est, des de Khàrkiv cap al nord i des de Mariúpol cap al sud. Però el think tank nord-americà Institute for the Study of War (ISW per les sigles en anglès) afirma en la seva última anàlisi que l'exèrcit rus no ha informat que hagi redistribuït forces de Kíiv o de cap altra part del país per concentrar la lluita al Donbass i afegeix que "hi ha nombrosos indicadors que no ho han fet".

Aquest diumenge un líder de l'autoproclamada República de Lugansk ha plantejat un referèndum a la regió sobre la seva adhesió a Rússia, tal com va passar a Crimea després que Moscou l'annexionés el 2014. "Crec que en un futur pròxim es farà un referèndum al territori", ha dit el líder local Leonid Pàssetxnik. El govern ucraïnès ha respost assegurant que "cap país del món" reconeixerà el resultat d'un referèndum que seria "il·legal". A més, el ministeri d'Exteriors ucraïnès avisa que si Rússia hi dona suport s'enfrontaria a una "resposta internacional" més contundent que les sancions actuals i que "aprofundiria" en el seu aïllament.

Reagrupament al nord

Al nord del país, l'exèrcit rus ha retrocedit per reagrupar-se en una zona al voltant de la central nuclear de Txernòbil i està reubicant algunes de les seves unitats cap a Bielorússia per reposar personal i subministraments, segons l'estat major de les forces armades d'Ucraïna. Els soldats ferits també s'estan evacuant a Bielorússia, que es troba just al nord dels combats al voltant de Kíiv. Amb tot, les forces russes continuen bombardejant zones residencials de la regió de la capital, com Irpín i Butxa, i l'exèrcit ucraïnès alerta que és possible que després de reagrupar tropes els invasors reprenguin les accions per intentar bloquejar la capital.

L'ISW també ha assenyalat que l'exèrcit rus segueix concentrant substitucions i reforços de les seves tropes a Bielorússia i Rússia, al nord de Kíiv, "per lluitar per posicions als afores de la capital i per intentar completar el setge i la captura a Txerníhiv". Afegeix que la capital ucraïnesa "continua ocupant la concentració més gran de forces terrestres russes a Ucraïna".

El think tank estatunidenc també ha augurat que les tropes russes "probablement obtindran el control de Mariúpol en un futur relativament pròxim". Ha afegit que els combats a la ciutat assetjada segueixen sent "ferotges" i que les forces russes continuen patint pèrdues importants. "La quantitat de forces de combat que els russos puguin extreure de Mariúpol un cop n'aconsegueixin el control determinarà si la caiguda de la ciutat permetrà als russos llançar operacions ofensives a gran escala renovades a l'est d'Ucraïna", augura l'ISW.

Nova ronda de converses

En aquest context d'estancament de les tropes russes, aquest dilluns es reprendran les converses de pau presencials entre els negociadors dels dos països. Tornaran a ser a Turquia, on ja es va produir el primer intent de negociació a alt nivell, entre el ministre d'Afers Estrangers ucraïnès, Dmitró Kuleba, i el seu homòleg rus, Serguei Lavrov. Aquest cop, la intenció és que la trobada duri tres dies, fins dimecres, segons ha anunciat el membre de la delegació ucraïnesa David Arahamiya. El cap de la delegació russa, Vladímir Medinski, ha confirmat la cita, tot i que sense mencionar Turquia.

Fins ara, les dues parts s'han reunit de forma presencial en tres ocasions (el 28 de febrer, el 3 de març i el 7 de març) en territori bielorús, i des de llavors les converses s'han produït pràcticament cada dia a través de videoconferència.

El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha insistit en un vídeo distribuït a través de les xarxes socials que la integritat territorial d'Ucraïna ha de quedar "garantida" i ha advertit que la seva població no acceptarà cap condició que no respecti aquesta sobirania. També ha proposat un intercanvi de tots els presos de guerra ucraïnesos per tots els presos de guerra russos i ha afegit que Kíiv ja ha entregat una llista. Alhora, Zelenski ha afirmat que la qüestió lingüística també es debat en les negociacions amb Rússia i ha advertit que ell no s'asseurà a negociar si es parla de "desmilitarització" o "desnazificació".

Zelenski demana més armes

Zelenski ha aprofitat un dels seus vídeos també per tornar a instar els països aliats que enviïn més armament. "Ucraïna no pot fer caure els míssils russos amb escopetes", ha argumentat, i ha demanat a Occident que subministri més tancs i avions. Ha assegurat que Ucraïna només necessita l'1% dels avions i l'1% dels tancs de l'OTAN. Fins ara, les nacions occidentals han enviat míssils antitancs i antiaeris, així com equipament de protecció, però no avions ni vehicles blindats. "Ja portem 31 dies esperant. Qui dirigeix la comunitat euroatlàntica? Encara és Moscou, per intimidació?", ha preguntat irònicament Zelenski en el seu discurs.