Internacional 23/03/2022

“Sabem que anar a Ucraïna és una bogeria, però hem d'anar a buscar la nostra filla"

Una parella de Sabadell que va recórrer a la gestació subrogada viatja al país en guerra per recollir la criatura

4 min
L'Eva i l'Agustín, fent cua a l'estació de Przemysl per pujar al tren en direcció a Ucraïna

Enviada especial a Przemysl (Polònia)Fan cua a l'estació de la ciutat polonesa de Przemysl, a només uns deu quilòmetres de la frontera ucraïnesa, per agafar un tren que els porti a un lloc on pocs voldrien anar ara: Ucraïna. A primera vista semblen una parella normal i corrent. Per això crida tant l’atenció que siguin allà, entre desenes de refugiats i personatges peculiars que pretenen anar a la guerra.

Ella porta una maleta de mà, d'aquelles que es poden pujar a la cabina dels avions, i una motxilla petita a punt de rebentar, no hi cap res més. Es diu Eva Casbas, té 41 anys, és de Sabadell i perruquera de professió. Ell carrega amb una altra maleta, també de petites dimensions. És l'Agustín Bianchi, argentinoitalià, té 39 anys i treballa al departament de recursos humans d'una empresa. Quan se'ls pregunta per què dimonis van a Ucraïna, a l'Eva li salten les llàgrimes i gairebé no pot respondre: “Anem a buscar la nostra filla”, diu.

L’Eva i l’Agustín diuen que sempre havien desitjat ser pares però que per més que ho van intentar ella mai no es quedava embarassada. Aleshores van recórrer a la fecundació in vitro, però quan estaven a mig del procés a l'Eva li van detectar un càncer de mama. Una malaltia que ja havia matat la seva mare quan ella només tenia sis anys, a més de la seva àvia materna i dues ties. Totes tenien una cosa en comú: una mutació genètica. Per això els metges van optar per una solució radical: extirpar els dos pits i els ovaris a l’Eva.

Durant el procés de fecundació in vitro, l’Eva i l’Agustín havien aconseguit tres embrions que no estaven afectats per la mutació genètica. El problema va ser que, després del càncer i les operacions a què van sotmetre l’Eva, no els podien implantar al seu úter. Així que van recórrer a l'única opció que consideraven que tenien: la gestació subrogada. És a dir, implantar els embrions a l'úter d'una altra dona. Per això van contractar els serveis de l'agència Gestlife, amb seu a Barcelona. “Vam triar aquesta empresa perquè és la que dona un tracte més digne a la gestant”, assegura la parella. Segons diuen, la dona ha cobrat 21.000 euros. Ells van haver d'abonar-ne 65.000 a l'agència.

L’Eva i l’Agustín ja van viatjar al novembre a Kíiv, la capital ucraïnesa, per conèixer la dona a la qual havien implantat els seus embrions: la Iana, una ucraïnesa de 30 anys, casada i mare de dues filles. “Necessitava diners per reformar la casa, per això ho va fer”, detallen. Aquest març tenien previst tornar a Ucraïna per recollir la criatura, però el que no s’havien imaginat mai és que ho haurien de fer enmig d'una guerra.

“Sabem que és una bogeria, però no tenim alternativa”, afirma l’Eva, que reconeix que li fa por i respecte anar-hi. “Veure una guerra per la televisió quan estàs calentet a casa és una cosa, però veure-la en directe n'és una altra de ben diferent", comenta. Amb tot, no es queixa: a l'estació de Przemysl han d'esperar cinc hores a la intempèrie per agafar el tren en direcció a Ucraïna i fa un fred que pela. L’Agustín aprofita per fer gestions assegut a terra amb un ordinador portàtil. La gestació subrogada és legal a Ucraïna, però sens dubte la paperassa es complica en temps de guerra.

La Iana va donar a llum una nena el 8 de març passat, el Dia Internacional de les Dones, a la província de Kirovograd, al centre d'Ucraïna, tot i que estava previst que ho fes a Kíiv, però es va veure obligada a fugir de la capital a causa dels bombardejos. La nena es diu Olivia i va pesar 2,860 quilos. Segons l’Eva, el nom significa “la que protegeix la pau”, encara que hagi nascut en temps tan convulsos.

“Un sac i dues granotes d'abric, bolquers, biberons, llet materna, paracetamol líquid, vitamina D…” L'’Eva enumera algunes de les coses que porta a la maleta per a la criatura. Ha agafat tot el que ha cregut que podia necessitar en un país en guerra i que podia encabir en un espai tan reduït. A l'hora de pujar al tren, hi ha empentes i nervis; són desenes les persones que pretenen accedir al comboi i fa massa hores que esperen. La parella té previst trobar-se amb la Iana a la ciutat de Lviv, a l'oest d'Ucraïna, a uns noranta quilòmetres de la frontera polonesa. Per això compten amb el suport del govern de l'Argentina, que s'ha coordinat amb la delegació diplomàtica del Brasil a Ucraïna perquè els rebi en aquesta ciutat i els ofereixi allotjament.

Dos dies i tres nits a la ciutat de Lviv

L’Eva i l’Agustín van passar dos dies i tres nits a Lviv, però mai no van veure ni la Iana ni l’Olivia. “Ràbia, decepció, por”. Això és el que van sentir, explica l’Agustín per telèfon des de Varsòvia, la capital de Polònia. “Havíem de baixar al refugi cada cop que sonaven les sirenes antiaèries: a la una de la matinada, a les tres, a qualsevol hora”, continua.

Finalment, l'agència de gestació subrogada els va informar que la Iana havia fugit a Polònia amb l’Olivia, les seves dues filles i el marit. No pretenia endur-se la nena, només salvar el seu marit de la guerra. Els homes d'entre 18 i 60 anys tenen prohibit sortir d'Ucraïna perquè han estat cridats a files, tret dels que tenen una discapacitat o són pares de tres fills o més. Per això la Iana va travessar la frontera amb l’Olivia i les seves dues filles, perquè el seu marit també pogués sortir del país.

L'Eva i l'Agustín emocionats en el moment que es van trobar amb l'Olivia a Varsòvia.

L’Eva i l’Agustín finalment es reuneixen amb l’Olivia dilluns a Varsòvia. La trobada no pot ser més emotiva. Admeten que el fet que la Iana hagi sortit d'Ucraïna amb la nena sense fer la paperassa pertinent els complica el seu registre, però confien que ho podran solucionar els pròxims dies. També diuen que la dona havia començat a agafar afecte a la nena. En circumstàncies normals ni l'hauria vist després del part i, en canvi, l’ha cuidat durant catorze dies. “Li hem dit que vingui a veure-la a Sabadell quan vulgui. És la solució més humana”, asseguren.

stats