"Ucraïna guanyarà, la seva mort no serà en va"

Enviada especial a KíivEl Vladímir guarda al seu despatx les restes de diversos projectils: peces enormes de metall abonyegades en forma de coet. Per sort, no van matar ningú, perquè on van caure ja només hi havia morts. Els projectils van destrossar diverses làpides a la zona jueva del cementiri. Hi van anar a parar per pura casualitat, com també podrien haver caigut en un altre lloc.

El Vladímir és el responsable d'un dels cementiris de la capital ucraïnesa que és més a prop dels combats: el de Berkovets. Des d'allà se sent l'intercanvi d'artilleria entre les tropes russes i les ucraïneses, que lluiten als afores de Kíiv, al nord-oest. Segons diu, el cementiri ja ha estat atacat tres vegades des que va començar la invasió russa.

Però la guerra a Ucraïna no va començar fa un mes: ja fa vuit anys que dura a la regió del Donbass. De fet, al cementiri se succeeixen les tombes de soldats ucraïnesos que van caure en aquesta zona de l'est del país. Són fàcils d'identificar perquè a les làpides hi ha gravada la imatge del soldat amb uniforme militar i una bandera ucraïnesa de color blau i groc oneja al seu costat. Alguns van morir molt joves, amb només 20 anys. Hi ha làpides del 2016, 2017, 2018… Crida l'atenció que una guerra que ha causat tants morts i feia tants anys que durava amb prou feines s'hi prestés atenció a la resta d'Europa.

En canvi, els morts d'ara sí que ocupen titulars, encara que no hi ha un balanç clar ni de baixes ni de víctimes. Cada bàndol intenta minimitzar el seu nombre de morts. Rússia ha reconegut aquest divendres 1.351 baixes entre les seves files, encara que el Pentàgon calcula que la xifra podria pujar a 7.000. Per la seva banda, Ucraïna hauria perdut 1.300 efectius, als quals caldria afegir la mort d'almenys 977 civils. 1.594 més haurien quedat ferits, segons diverses fonts oficials. Amb tot, aquestes dades no inclouen les zones de difícil accés que estan assetjades per les tropes russes, com ara la ciutat de Mariúpol.

El Vladímir també es mostra ambigu sobre el nombre de militars ucraïnesos que han estat enterrats al cementiri des del 24 de febrer, quan va començar la invasió russa. “Una desena”, respon lacònicament. Aquest divendres hi ha un nou funeral. Cap a les deu del matí comencen a arribar al cementiri vehicles plens de militars. Retran homenatge a Valeri Rissinski, de 45 anys, que va morir en combat el 14 de març a la regió de Khàrkiv, al nord-est del país. Els familiars arriben amb cara compungida, molts no poden reprimir les llàgrimes.

“Ens vam assabentar que havia mort sis dies després”, lamenta una de les germanes del difunt, l’Olesa, l'única que manté una certa sang freda per poder parlar. A les altres se les veu destrossades. El Valeri pertanyia a una família nombrosa: eren vuit germans i germanes. Ell era un dels grans i s'havia encarregat de mantenir-los a tots quan els seus pares van morir de sobte i els seus germans encara eren unes criatures. Precisament per això la família era especialment coneguda a Dmitrivka, el poble on vivia al nord de Kíiv. No passa cada dia que vuit criatures es quedin orfes de cop.

"El cos no ens el van lliurar fins dimecres", continua explicant la germana, i mostra així els despropòsits d'aquesta guerra. La família va tardar tant a assabentar-se de la mort perquè va haver de fugir de Dmitrivka a causa del setge de les tropes russes, i l'exèrcit ucraïnès no sabia després on localitzar-la per donar-los la mala notícia. El setge de les forces russes també va dificultar el trasllat del cos fins a la capital. I també per això el Valeri és enterrat a Kíiv i no pas al seu poble natal.

La cerimònia se celebra en una petita església ortodoxa al costat del cementiri. El Valeri estava casat i tenia dos fills de 19 i 17 anys. Els dos joves miren amb cara desencaixada el cos sense vida del seu pare, que està estirat dins del taüt vestit amb un uniforme militar. Les dones ploren, es lamenten, sangloten. Els homes intenten contenir el dolor. Un grup de periodistes immortalitzen l’escena fent desenes de fotografies sense parar. A diferència de tots els soldats ucraïnesos que van morir els últims anys al Donbass, els d'ara sí que surten a la premsa internacional.

El Valeri també va lluitar al Donbass. Ell era mecànic de professió però, com tants altres, va ser cridat a files. I ara, esclar, l'havien tornat a reclutar. Quatre soldats disparen salves a l'aire en honor del nou caigut, abans que fiquin el fèretre sota terra. Una banda militar també toca en honor seu. La germana ho té clar: “La seva mort no serà en va. Ucraïna guanyarà”.