Internacional 22/10/2021

La UE promet més recursos per blindar fronteres i apunta a Bielorússia

Von der Leyen assegura que no financen "filats amb pues ni tanques"

3 min
El primer ministre polonès, Mateusz Morawiecki, amb la presidenta de la Comissió, Ursula Von der Leyen, i la cancellera alemanya, Angela Merkel.

Brussel·lesEl debat migratori sempre aixeca polèmica en el si de la Unió Europea. Des del 2015, les posicions estan tan allunyades que encara no s'ha aconseguit pactar una política comuna de migració i asil i la cimera d'aquest divendres ha sigut una nova prova que qualsevol indici d'acord està lluny de produir-se. Els vint-i-set líders de la UE s'han embrancat aquest divendres en cinc hores de discussió sobre l'única dimensió del debat migratori en què aparentment hi havia consens: l'exterior. Abans de la trobada, una dotzena de socis europeus van escriure una carta a la Comissió Europea en què demanaven fons europeus per finançar "barreres físiques" per a la "protecció" de fronteres. La presidenta Ursula von der Leyen ha reiterat que no es destinaran fons europeus amb aquest propòsit, però les conclusions polítiques pactades pels líders aquest divendres posen molt èmfasi en la necessitat d'augmentar els recursos financers per a la gestió migratòria. No es parla de murs, però tampoc es descarta.

"He deixat clar que hi ha una entesa entre el Parlament Europeu i la Comissió per no finançar filats amb pues ni tanques amb pressupost europeu", ha sentenciat Von der Leyen. Tot i això, el text final inclou una referència a "convidar la Comissió a proposar els canvis necessaris a la legislació europea per contractar mesures recolzades en un suport financer adequat" per blindar les fronteres de la UE, uns canvis legislatius que podrien servir justament per finançar aquesta mena d'infraestructures. Si hi ha una cosa amb què els vint-i-set estan d'acord és reforçar les fronteres, els retorns o la contenció de persones migrades per evitar arribar al gran punt de la polèmica: el repartiment de les arribades i les quotes d'asil. Per això, en comptes de debatre sobre què fer amb els milers de persones que arriben a territori europeu, aposten per apuntar als països que no eviten que milers de persones toquin les portes de les fronteres de la UE.

Un dels casos més polèmics és Bielorússia, que fa mesos que facilita l'arribada de persones migrants al bloc, tant a Polònia com a Lituània i Letònia. Durant la cimera aquests països han pressionat per rebre finançament davant el pols de Bielorússia. Polònia, per exemple, ja ha aprovat el projecte per construir un mur a la frontera bielorussa. Els Vint-i-set han tornat a condemnar "qualsevol intent de tercers països d'instrumentalitzar migrants amb finalitats polítiques", una pràctica que consideren un "atac híbrid a les fronteres comunitàries" a què respondran de manera "adequada". Per això, també han acordat noves sancions contra el règim d'Aleksandr Lukaixenko.

Però el debat és molt més ampli. "La Unió Europea es manté decidida a assegurar un control efectiu de les seves fronteres externes", apunta el text, que també acaba fent referència a Turquia, a qui reclamen complir els acords signats el 2016 pels quals la UE envia finançament comunitari al país a canvi que contengui refugiats provinents principalment de Síria. I òbviament, si el conjunt de la UE condemna Bielorússia, socis com Grècia i Xipre que han de gestionar les fronteres amb Xipre també exigeixen la mateixa contundència. D'aquí que el primer ministre grec, Kyriakos Mitsotakis, hagi reclamat també durant i després de la cimera més fons europeus per gestionar les fronteres: "Grècia finança amb els seus propis mitjans la construcció d'una tanca a la frontera terrestre amb Turquia, però crec que hi ha d'haver finançament europeu per a aquestes obres".

stats