Migracions
Internacional 09/07/2021

La immigració, nova arma de Lukaixenko contra la Unió Europea

Lituània acusa Bielorússia de fomentar l'entrada d'estrangers al seu territori i reforça la frontera amb una tanca i amb soldats

4 min
El president del Consell Europeu, Charles Michel, i la primera ministra de Lituània, Ingrida Simonyte, visitant la frontera entre Lituània i Bielorússia, aquest dimarts

SabadellEntre l'1 i el 8 de juliol, 885 persones van creuar il·legalment la frontera entre Bielorússia i Lituània (o, el que és el mateix, entre Bielorússia i la Unió Europea). Entre l'1 de gener del 2017 i el 31 de desembre del 2020 ho havien fet 284 persones. És a dir, en vuit dies van entrar a territori lituà procedents de Bielorússia el triple de persones que en els quatre anys anteriors. Aquestes xifres, difoses pel servei estatal de vigilància de fronteres de Lituània, demostren que el president bielorús, Aleksandr Lukaixenko, parlava seriosament quan va dir: "Abans aturàvem drogues i migrants. Ara us els menjareu vosaltres i els haureu d'atrapar tots sols". El mandatari va enviar aquest avís a les autoritats europees el 28 de maig, tres dies després que els Vint-i-set aprovessin sancionar el règim bielorús per haver forçat a aterrar a Minsk un avió (que es dirigia precisament a Lituània) per detenir el periodista opositor Roman Protassévitx. Però les paraules de Lukaixenko no es van quedar aquí: aquesta setmana, quan ja era evident que Bielorússia estava, com a mínim, facilitant el pas a través dels seus 679 quilòmetres de frontera amb Lituània, l'home fort de Minsk va assegurar: "No retindrem ningú. Al capdavall, nosaltres no som la seva destinació final: van cap a la il·lustrada, càlida i acollidora Europa".

Les autoritats lituanes, però, denuncien que Bielorússia no s'ha limitat simplement a fer els ulls grossos a la frontera, sinó que està incentivant activament l'entrada de migrants a territori de la UE, fins i tot portant-los expressament des de tercers països fins a Minsk perquè, des d'allà, emprenguin el camí cap a Lituània. "Hi ha vols directes que connecten Minsk amb Bagdad, per exemple, i hi ha agències de viatges tant a Bielorússia com en altres països que atreuen turistes cap a Minsk", ha denunciat la primera ministra lituana, Ingrida Simonyte, en declaracions a Reuters. Segons el ministeri lituà d'Afers Exteriors, a banda de la capital iraquiana l'altre gran punt d'origen d'aquests vols (que són operats per Belavia, la companyia aèria estatal bielorussa) és Istanbul.

L'existència d'aquestes agències, que a més tramiten la sol·licitud de visats turístics per als migrants, queda demostrada pels documents que portaven algunes de les persones que van ser aturades per la guàrdia fronterera lituana. Tot i així, les autoritats bielorusses han negat, en declaracions a Euronews, que hi tinguin res a veure, i atribueixen l'increment de l'arribada d'immigrants a l'obertura de fronteres dels seus països d'origen després de les restriccions imposades per la pandèmia de covid-19.

En tot l'any passat, els agents fronterers de Lituània van detenir només 81 persones que intentaven entrar il·legalment al país des de Bielorússia, i el 2019 havien sigut 46. El primer trimestre d'aquest any les xifres es van mantenir relativament baixes, amb 41 persones en total, però llavors ja es va notar un increment substancial: tant a l'abril com al maig van ser més de 70. Ara bé, el gran salt va arribar al juny, just després de l'esclat del cas Protassévitx: en 30 dies van entrar al país 473 persones. En només una setmana de juliol aquesta xifra es va superar amb escreix.

Fins a finals de juny, aproximadament el 70% de les persones que havien creuat il·legalment la frontera aquest any tenien (o asseguraven tenir, ja que molts hi arriben indocumentats) nacionalitat iraquiana, i la resta eren principalment iranians i sirians. Els últims dies, però, s'ha detectat un nombre important de persones procedents de països africans com el Congo, el Camerun o Guinea. També han entrat a Lituània una cinquantena de bielorussos, una xifra que representa un percentatge molt petit del total però que supera de llarg els 18 que es van detectar en conjunt el 2020.

Més controls

A la frontera lituana la situació comença a ser preocupant. Els centres d'acollida d'estrangers ja estan plens i a mitjans de juny es van habilitar dos camps amb un total de 350 places per poder rebre'n més. Però aviat això pot ser insuficient. "De moment sembla que tenim prou capacitat per rebre immigrants il·legals, però el nombre d'arribades creix cada dia i en qualsevol moment pot superar les nostres possibilitats", ha avisat a Euronews Lina Laurinaityte-Grigiene, assessora del ministeri de l'Interior. "Si la gent continua arribant en aquestes quantitats, centenars cada dia, la situació serà greu. Serà complicat trobar allotjament i poder atendre les necessitats humanitàries i oferir serveis adequats a aquesta gent", ha dit, en declaracions a Reuters, Egle Samuchovaite, membre de la Creu Roja lituana.

Per això, dimecres Simonyte va anunciar el desplegament de tropes a la frontera i la construcció d'una "barrera física addicional", que serveixi com a element "dissuasiu" per als "organitzadors dels fluxos d'immigració il·legal". El primer tram de la tanca, de 500 metres, s'ha començat a construir aquest divendres i consisteix en un filat espinós d'1,8 metres d'altura amb concertines. Mentrestant, el ministeri d'Exteriors lituà ja ha cridat a consultes l'ambaixador bielorús per demanar-li formalment que s'aturi l'enviament d'immigrants, i està preparant visites a Bagdad i Ankara per abordar la qüestió.

Brussel·les, per la seva banda, també s'hi ha implicat. Frontex, l'agència europea de control de fronteres, ha enviat efectius a Lituània per donar suport als agents locals, i també ho ha fet la policia d'Estònia. El president del Consell Europeu, Charles Michel, va acompanyar Simonyte aquest dimarts a una visita a la frontera, va expressar la "solidaritat" de la UE amb el govern lituà i va "condemnar" l'actitud de Minsk. "Les autoritats bielorusses estan fent servir la immigració irregular per intentar posar pressió a la Unió Europea", va denunciar Michel, que va recordar que "les fronteres de Lituània són les fronteres d'Europa".

stats