Els veneçolans voten en unes legislatives boicotejades per l'oposició i sense reconeixement internacional

Maduro intenta recuperar el control del Parlament, dominat per Guaidó

Després de dos anys de lluita pel poder a Veneçuela, el govern de Nicolás Maduro ha convocat aquest diumenge eleccions legislatives, amb el boicot de l'oposició i sense reconeixement internacional. Maduro va ser reelegit a les presidencials del 2018 enmig d'una forta crisi econòmica i política del règim chavista. Però l'opositor Juan Guaidó va denunciar frau i es va autoproclamar president provisional, i va obtenir el suport dels Estats Units, la UE i més de 50 països. Dos anys després, però, Guaidó no ha pogut guanyar el pols i ara Maduro vol recuperar el control del Parlament.

Més de 14.000 col·legis han obert aquest diumenge per escollir els 277 diputats del Parlament. Vint milions de veneçolans estan cridats a les urnes, però l'oposició crida al boicot i ha convocat una consulta paral·lela el 12 de desembre. Els Estats Units i la UE ja han dit que no pensen reconèixer el resultat. Per fomentar la participació el govern de Maduro ha posat fi a totes les restriccions de mobilitat arreu del país durant el desembre, després de nou mesos de confinament que ha estat molt difícil per a la majoria de la població a causa de la manca de serveis públics i l'escassedat de combustible.

Després de votar, Maduro ha fet una crida al diàleg i s'ha mostrat d'acord amb la proposta de l'expresident espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, d'obrir una mesa nacional amb tots els partits polítics "els que han participat a les eleccions els que no, amb tots els sectors econòmics i socials per veure l'agenda del país". Guaidó, en canvi, ha denunciat les eleccions com a fraudulentes: "la dictadura no vol una elecció, vol aniquilar l'esperança d'un país".

Què pretén el govern?

El Parlament, capitanejat per Guaidó, és l'única institució que no controla el Partit Socialista Unificat de Veneçuela (PSUV), la formació chavista: a les eleccions del 2015, l'oposició va obtenir la majoria i ara Maduro ha promès recuperar-la. Els principals partits opositors, liderats per Guaidó, boicotegen els comicis perquè tant la junta electoral com el Tribunal Suprem estan controlats pel chavisme i diuen que no volen legitimar el resultat.

Alguns partits opositors sí que han presentat candidats, després que el Tribunal Suprem els obligués a canviar de direcció per donar suport al boicot. Les noves direccions, imposades pel règim, han acceptat participar en les legislatives. També hi ha una ruptura per l'esquerra del chavisme, el Partit per una Alternativa Revolucionària, que ha presentat la seva llista.

Què farà l'oposició?

Sigui quin sigui el resultat, Guaidó farà una mena de consulta popular preguntant als veneçolans si accepten el resultat. Però la gent sembla tipa del conflicte polític i en una enquesta recent el 62,2% va dir que no dona suport ni a Maduro ni a Guaidó.

Per què no hi ha reconeixement internacional?

La Unió Europea, els Estats Units i l'Organització d'Estats Americans han dit que les eleccions no tenen les mínimes garanties democràtiques i que no reconeixeran el resultat. Tampoc ho faran el Brasil ni Colòmbia, amb governs enfrontats al chavisme. En canvi, Maduro tindrà el suport dels aliats tradicionals del seu règim: Rússia, Xina, Turquia, l'Iran, Cuba i Nicaragua. Joe Biden no sembla disposat a canviar l'actitud de la Casa Blanca amb Maduro, a qui es refereix com un "dictador".

Què hi ha en joc?

Tot apunta, doncs, que Maduro recuperarà el control del parlament, cosa que li permetrà aprovar lleis per blindar encara més el règim. Diosdado Cabello, segon president del parlament i alt càrrec del chavisme, ha advertit que la primera llei que s'aprovarà serà per "castigar els traïdors", en referència  Guaidó i els altres líders opositors. Entre els candidats pro-Maduro al parlament, hi ha la seva dona Cilia Fores, i el seu fill Nicolasit

L'argument més sòlid de Guaidó per proclamar-se president interí era que, com a president del Parlament, la constitució veneçolana el situava en el primer lloc per rang si la presidència quedava vacant. Argumentant que la reelecció de Maduro el 2018 havia estat fraudulenta, Guaidó va tenir el suport del parlament per ocupar el seu lloc, i en això es van basar Washington i Brussel·les per donar-li suport. El mandat de Guaidó expira el 5 de gener, quan es constitueix el nou parlament i encara que ell vol continuar al càrrec perquè no reconeix el resultat d'aquest diumenge, la seva posició s'afebleix.