WashingtonEl president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha aprofitat la seva intervenció a l'Assemblea General de les Nacions Unides per enviar un missatge de pressió a Europa perquè s'impliqui més en la guerra contra Rússia, en la línia del que va fer ahir Donald Trump. Zelenski ha recordat a la Unió Europea que la guerra és a les seves portes, i ha citat les recents incursions d'avions russos a l'espai aeri de Polònia i Estònia. “Putin seguirà portant la guerra cap endavant, més lluny i més profundament”, ha dit el mandatari aquest dimecres. I ha recordat: “No hi ha més garanties de seguretat que els amics i les armes”.
Inscriu-te a la newsletter InternacionalEl que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi
“Us ho vam dir, Ucraïna és només el principi. I ara drons russos ja estan volant a través d'Europa i les operacions russes ja estan ampliant-se a altres països. Putin vol continuar aquesta guerra expandint-la i ningú es pot sentir segur”, ha dit l'ucraïnès cercant mobilitzar els europeus, a qui ha recordat l'excepcionalitat de la pau: “Aquest segle XXI no és tan diferent del passat. Si una nació vol pau, encara ha de fer servir les armes. És malaltís, però és la realitat”.
El dia abans de la intervenció de Zelenski a l'ONU, Trump va exhibir un canvi sobtat de postura i va assegurar que ara creu que Kíiv pot “recuperar” els territoris ocupats per Rússia des de l'inici de la guerra. Això sí, posava sobre les espatlles dels líders europeus la consecució d'aquesta fita. Trump se'n desentenia indirectament al dir que la victòria depenia del suport econòmic d'Europa, alhora que es comprometia a continuar venent armes a l'OTAN, en lloc d'enviar paquets d'ajuda militar i econòmica com s'havia fet durant l'administració Biden. La conclusió del missatge amb un “Bona sort a tots” era bastant eloqüent: Washington s'està cansant d'aquest conflicte i només hi seguirà vinculat per fer caixa.
Com si continués el missatge de Trump sobre el suport econòmic d'Europa, Zelenski ha recordat que “aturar Putin ara és més barat que intentar protegir cada port i cada nau de terroristes amb drons marítims. Parar Rússia ara és més barat que plantejar-se qui serà la potència que crearà un simple dron que pugui transportar un cap nuclear”. “La pau depèn de tots nosaltres”, ha dit, i ha assegurat que “aturar Putin ara és més barat que protegir tota la infraestructura després”.
Zelenski ha defensat la necessitat d’aturar immediatament l’agressió russa per evitar una escalada global de la violència. Segons el president, Ucraïna ha hagut de desenvolupar drons i tàctiques innovadores, incloent-hi operacions navals amb drons, per protegir la seva població i les rutes comercials. “Hem hagut de construir escoles i hospitals sota terra, gastar més en defensar centrals elèctriques que en instal·lacions culturals o esportives”, ha lamentat. El líder ucraïnès ha fet una crida a la comunitat internacional, incloent-hi el G-7, el G-20 i les Nacions Unides, perquè pressioni Rússia i cooperi en la producció d’armes defensives.
Crítiques a les Nacions Unides
Zelenski també s'ha alineat amb les crítiques de Trump a l'ONU, tot i que amb to molt més contingut, que feia més aviat una crida a l'acció. Com a mandatari d'un país en guerra, ha retret a les Nacions Unides la seva inoperància: “Les nacions poden parlar sobre el seu dolor des de podis com aquest, però fins i tot enmig de la carnisseria, no hi ha cap senyal que una institució internacional pugui aturar-ho. Així de dèbils s'han tornat aquestes institucions”. Les paraules de l'ucraïnès són de mal debatre davant d'un Consell de Seguretat on Rússia s'ha encarregat de vetar les resolucions sobre la guerra d'Ucraïna.
El desengany amb el multilateralisme ha fet que el mandatari ucraïnès hagi repetit insistentment que “són les armes les que decideixen qui sobreviu”. “Tot això va sobre el col·lapse del dret internacional i la debilitat de les institucions internacionals, i sobre el creixement de les armes. Les armes decideixen qui sobreviu”. Una posició que també s'alinea amb la visió geopolítica de Trump, on el nou ordre internacional està regit pels països forts. La “pau a través de la força”, com va dir el mandatari després de bombardejar les instal·lacions nuclears de l'Iran.
Justament, el president de l'Iran, Masoud Pezeshkian, ha pres la paraula a l'Assemblea General poc després que ho fes Zelenski, i ha negat les acusacions que el país estigui intentant desenvolupar la bomba nuclear. “Declaro una vegada més davant d'aquesta assemblea que l'Iran mai ha intentat i mai intentarà construir una bomba nuclear. No busquem armes nuclears”, ha manifestat. Ho ha dit mesos després que Washington ataqués instal·lacions nuclears iranianes i davant la imminent recuperació de les sancions per part del Consell de Seguretat contra el país pel seu programa nuclear.
El 28 d'agost el Regne Unit, França i Alemanya van iniciar un procés de 30 dies per restablir les sancions de l'ONU, acusant Teheran d'incomplir un acord del 2015 amb les potències mundials destinat a impedir que desenvolupés una arma nuclear. Pezeshkian ha criticat la mesura com a “il·legal”, i ha retret que les potències europees hagin pres aquesta decisió “a instàncies dels Estats Units”.
Respostes a Trump
Després que el president estatunidenc fes un discurs destinat a dinamitar el multilateralisme i critiqués el creixent reconeixement de l'estat palestí, alguns mandataris li han contestat. El president de França, Emmanuel Macron, deia en una entrevista a la televisió francesa que si Trump vol el premi Nobel de la pau –guardó que va tornar a reclamar des del faristol de l'ONU– ha de posar fi al genocidi a Gaza.
“Veig un president nord-americà implicat, que ha reiterat aquest matí des de la tribuna: «Vull la pau. He resolt set conflictes». El premi Nobel de la pau només és possible si s’atura aquest conflicte”, deia Macron.
El president colombià, Gustavo Petro, anava un pas més enllà i en la seva intervenció a l'Assemblea plantejava crear "un exèrcit" per detenir el genocidi a Gaza amb tots aquells països que s'hi oposen. "La diplomàcia ja ha acabat el seu paper en el cas de Gaza. No ha pogut solucionar-ho", lamentava. Sense voler-ho, les paraules de Petro reforcen aquesta idea que el multilateralisme està arribant a un carreró sense sortida i també reforcen la idea que s'és dins un sistema global en el qual es dibuixa la força com l'única alternativa.
El president de Xile, Gabriel Boric, responia així al menyspreu de Trump a l'ONU: "El món necessita un veritable diàleg. Diàleg entre diferents, entre aquells que tenen visions de món diferents. Per a això, precisament, van ser creades aquestes Nacions Unides. Per dialogar i decidir que la barbàrie no és acceptable".
Un president sirià torna a parlar a l'ONU per primer cop en 60 anys
Feia gairebé 60 anys que un president sirià no parlava a l'Assemblea General de l'ONU. L'actual mandatari, Ahmad al-Sharaa hi ha intervingut aquest dimecres en una mostra de com Síria està tornat a la comunitat internacional després de sis dècades de dictadura. “Síria està recuperant el seu lloc legítim entre les nacions del món”, ha dit Al-Sharaa a la trobada anual de líders mundials de l’assemblea.
Al-Sharaa va ocupar el lloc de la presidència del país després que el règim de Bashar al-Assad fos enderrocat en una ofensiva llampec per part d'un grup insurgent liderat per l'actual president. Amb la caiguda d'Assad es va posar fi també a gairebé 14 anys de guerra civil en un país que durant 50 anys va estar sotmès a la dinastia familiar dels Assad.
Al-Sharaa també ha carregat contra Israel en el seu discurs, afirmant que no ha aturat les seves amenaces contra el seu país des de la caiguda d'Assad, i també ha demanat la fi de la guerra de Gaza.