Cuixart es retracta de la seva primera declaració al Suprem: "Va ser fruit d'un impacte emocional pel fet de ser a la presó"

El líder d'Òmnium va dir el gener del 2018 que el referèndum era de caràcter "simbòlic" en un interrogatori del qual ara només reconeix la inexistència de violència

"Jo soc un pres polític: la meva prioritat ja no és sortir de la presó, sinó defensar els drets i les llibertats fonamentals vulnerades per l'estat espanyol". Amb aquesta contundència, el president d'Òmnium, Jordi Cuixart, ha rebutjat a preguntes de la Fiscalia reconèixer com a pròpia la seva primera declaració davant el magistrat instructor de la causa, Pablo Llarena, el gener del 2018, al·legant que la va fer afectat per "l'impacte emocional de ser a la presó". "Quan vaig declarar davant Llarena la meva prioritat era sortir de la presó. Ara ja no ho és", ha insistit, de manera que el president del tribunal, Manuel Marchena, ha demanat al fiscal que descarti les preguntes sobre aquella declaració. 

Cuixart: "El dret a votar a Catalunya es guanya votant; l'1-O va ser un exercici de dignitat col·lectiva"

Així, Cuixart ha rebutjat reconèixer aquelles paraules, que va pronunciar, ha insistit, fruit de l'afectació psicològica que va patir a l'inici del procés judicial, excepte la part en què defensa el pacifisme del moviment independentista. "L'única violència és la que va exercir la policia i la Guàrdia Civil l'1-O", ha repetit avui al Suprem. El gener del 2018, el líder d'Òmnium va titllar l'ús de la violència per part de les forces i cossos de seguretat de l'1-O de "desproporcionada" i va sostenir que si hagués sabut que hi hauria aquesta repressió policial no hauria fet una crida a la gent per anar a votar. "Hauríem dit que no es participés a l'1-O", va dir, i va recalcar que, en canvi, els Mossos d'Esquadra van tancar col·legis "sense cap mena de violència". "Quan fas tuits dient cul a terra i papereta a la mà això no pot ser un al·legat a la violència", va insistir. En canvi, avui Cuixart ha deixat clar que es faran "tants referèndums com calgui fins que se'ns reconeguin".

Referèndum, un "acte simbòlic"

D'altra banda, Cuixart també va dir llavors (ara ho retira) que l'objectiu del referèndum de l'1 d'Octubre no era proclamar la independència de Catalunya sinó forçar el govern espanyol a convocar un referèndum legal. El líder de l'entitat va afirmar també que Òmnium no és una entitat independentista sinó favorable al dret a decidir. 

En el mateix sentit, va dir: "No hi haurà un referèndum que no sigui convocat per Espanya, vist com ha reaccionat l'Estat, amb aquesta virulència, o que nosaltres estem a la presó". En aquell interrogatori Cuixart va insistir que "ningú" li havia "dit mai que estàvem cometent una il·legalitat: si no, no ho hauria fet. No compensa fer una il·legalitat a canvi de ser a la presó, no ho hauria fet", va asseverar. "Si haguéssim rebut el més petit requeriment, l'hauríem complert", va dir, i va insistir que la seva responsabilitat respecte al referèndum es va limitar a cridar a la participació.

En aquella declaració, el president de l'entitat sobiranista va afirmar que el referèndum no proclamava la independència sinó que era "un acte simbòlic perquè el convoqués el govern de l'Estat". "No se sabia si seria un 9-N o bé no es podrien posar les urnes", va insistir, i va recalcar que el 9-N no hi havia hagut la "repressió" que s'havia viscut l'1-O. "Va ser un intent de voler forçar una negociació amb l'Estat", va recalcar. 

"El referèndum va ser un intent de voler forçar una negociació amb l'Estat"

El 20 de setembre

Pel que fa a les mobilitzacions convocades per Òmnium, el fiscal va basar el gener del 2018 bona part del seu interrogatori en diversos tuits de Cuixart, atribuint-los un sentit que ell va negar. "L'Estat ataca les institucions pròpies i arribarà on el deixem", va dir el fiscal citant un tuit de Cuixart, i ell va respondre amb una cita d'un altre tuit seu: "La democràcia es defensa al carrer, serenament i pacíficament alçats". Respecte a la mobilització del 20 de setembre, Cuixart va lamentar les destrosses als cotxes de la Guàrdia Civil: "No havia passat mai –va dir–, i ho vaig lamentar l'endemà a La Sexta". A més, va destacar que hi havia "molts periodistes" damunt els cotxes del cos policial espanyol. També va recalcar davant el magistrat que "ningú va saltar el cordó policial" i va negar que hi hagués una actitud hostil dels manifestants, a la qual cosa Llarena li va respondre que la secretària judicial "havia hagut de sortir per les teulades". "Lamento el que va passar aquell dia, però ningú pot titllar la nostra trajectòria de violenta per això", va dir llavors. Com Jordi Sànchez en la seva declaració de dijous passat, Cuixart ja va dir el 2018 que el sergent els havia donat permís per enfilar-se al cotxe de la Guàrdia Civil per desconvocar la manifestació. "L'objectiu va ser molt clar, treure la gent d'allà", va assegurar. Aquest dimarts, Cuixart ha afirmat que el 20-S va agrair als manifestants haver-se concentrat a la seu d'Economia per la seva "militància democràtica" i per "haver-ho fet un cop més amb serenitat i civisme". 

El pati d’illa més controvertit: així va sortir la lletrada el 20-S

Tot i que Cuixart va negar-se a contestar les preguntes de l'acusació popular de Vox, aquest li va formular les preguntes, a les quals ell va respondre amb silenci. En canvi, en el judici que s'està desenvolupant actualment, aquests no fan les preguntes quan els acusats es neguen a respondre.

El valor d'una declaració que ara no reconeix

El fet que Cuixart s'hagi retractat de la declaració del gener del 2018 davant el magistrat Pablo Llarena no vol dir que el tribunal no la tingui en compte. Es tracta d'una prova que forma part del sumari i que, com a tal, el tribunal valorarà a l'hora de dictar sentència. Ara bé, el fet que Cuixart hagi decidit retractar-se'n implica que la Fiscalia no pot dir que hi ha una contradicció entre el que Cuixart està dient ara i el que deia llavors. Pel que fa a la valoració que en faci el tribunal, el seu president, Manuel Marchena, ja va dir al seu moment que es basarien en fets i en el que es digués durant el judici.

En l'interrogatori d'avui, Cuixart ha fet un gir en la seva estratègia de defensa, renunciant a intentar respondre a preguntes que poguessin facilitar-li sortir de la presó, com va fer el gener del 2018. Després d'un any empresonat i d'haver assimilat l'impacte psicològic de la repressió, Cuixart ja no té aquesta prioritat sobre la taula i, mentre reclama "l'absolució", insisteix en denunciar el seu estatus de "pres polític, i no polític pres"

Més continguts de