Setè dia

Cuixart: "Farem tants referèndums com calgui fins que se'ns reconeguin"

Planteja un judici polític i assegura que la seva prioritat ja no és sortir de presó

Mariona Ferrer I Fornells / Ot Serra
5 min
El president d'Òmnium, Jordi Cuixart, durant la declaració en el judici al Procés.

Madrid"Jo soc un pres polític, no un polític pres". Jordi Cuixart s'ha presentat davant del Tribunal Suprem en el judici al Procés fent valer la seva condició de president d'Òmnium Cultural, com a "activista social", a diferència dels exmembres del Govern, i ha volgut estendre l'interrogatori a un debat sobre drets fonamentals –també a Espanya– i en defensa de la desobediència civil i la resistència no-violenta, citant constantment Hannah Arendt i posant com a exemple Rosa Parks, Martin Luther King o Mahatma Gandhi. Per això s'ha desvinculat per complet de les decisions polítiques que va prendre la Generalitat camí de l'1-O –s'ha negat a respondre a qualsevol pregunta en aquest sentit– i ha defensat que l'entitat que presideix té com a objectiu "mobilitzar la societat catalana en pro de la cohesió social" i, com a tal, la seva voluntat és "pressionar" tant els polítics catalans com també els espanyols perquè "escoltin la veu de la ciutadania".

També s'ha desmarcat de la declaració davant el jutge instructor Pablo Llarena l'11 de gener del 2018 i ha advertit que les afirmacions d'aleshores estaven "condicionades a la voluntat de sortir de la presó a qualsevol preu". "La prioritat ha canviat. La prioritat és la resolució del conflicte a Catalunya i Espanya i la recuperació de drets i llibertats al conjunt de l'estat espanyol", ha subratllat Cuixart, en el seu plantejament d'un judici polític. Així, el líder d'Òmnium ha portat l'interrogatori al seu terreny i ha utilitzat les preguntes del fiscal per exposar el seu discurs polític, dur en la crítica a l'Estat: "L'estat de dret no està per sobre de la democràcia perquè el franquisme també era un estat de dret".

"El dret a votar a Catalunya es guanya votant [...] i no tinc cap dubte que l'1-O va ser un exercici de dignitat col·lectiva", ha defensat sobre si Òmnium considerava il·legal celebrar el referèndum amb la llei suspesa per part del Tribunal Constitucional. Davant d'aquesta "disjuntiva", ha esgrimit que la seva entitat mai es plantejava renunciar a "drets fonamentals" com el de manifestació o expressió. Per a Cuixart, el dret a votar es guanya votant igual que "el dret a vaga es guanya fent vaga", parafrasejant l'exsindicalista i expolític Marcelino Camacho. Per això ha defensat l'1-O com un "exercici de protesta" i ha defensat fer "tants referèndums com calgui fins que se'ns reconeguin". "Tots hauríem d'estar orgullosos a Espanya de l'1-O, l'exercici més gran de desobediència civil d'Europa", ha dit.

L'interrogatori amb el fiscal Jaime Moreno ha començat centrant-se en el paper d'Òmnium Cultural, admetent la "satisfacció personal" que suposa que altres "presos polítics" en siguin socis. Cuixart ha defensat que es tracta d'una entitat que va néixer en ple franquisme i que té més de 140.000 socis, i que es converteix així en la "principal entitat cívico-cultural de Catalunya, segurament d'Espanya i també d'Europa". "Estic segur que aquí no s'està jutjant el meu sentiment republicà i independentista", ha dit amb ironia definint el 99% dels seus socis amb aquest caràcter. "No ho dubti", li ha replicat el fiscal Moreno. Amb la mateixa estratègia ha afirmat que li agradaria creure que "la sala no està qüestionant la mobilització permanent" o que està "convençut que el tribunal defensa que la desobediència civil és un instrument per progressar socialment".

El "punt d'inflexió" del 20-S

En el dret a manifestació i d'expressió ha situat Cuixart la concentració davant la seu d'Economia del 20 de setembre, i a diferència de Jordi Sànchez, que va donar pèls i senyals de la jornada, Cuixart ha girat algunes de les preguntes de Moreno per denunciar l'actuació de l'Estat. Preguntat per una piulada en què el líder d'Òmnium parlava d'"assalt", ha acusat la maquinària judicial d'"assalt" pels més de 40 escorcolls i el "tancament sistemàtic" de webs per part de la Guàrdia Civil, "com a Turquia". Cuixart ha proposat "ubicar" els fets del 20-S com un "punt d'inflexió per al concepte d'autogovern" de la societat catalana. "Es percep com un atac a aquest sentiment de pertinença", ha assenyalat l'activista, davant el malestar del fiscal i en alguns casos de Marchena per les seves respostes.

El líder d'Òmnium ha negat en tot moment que les mobilitzacions fossin violentes. És més, ha considerat una "falta de respecte" cap a la seva persona que el fiscal donés per fet que va haver-hi "actituds violentes" el 20-S. De fet, ha insistit que es retractava del tot de les declaracions davant Llarena el gener del 2018 però en cap moment de les manifestacions que va fer sobre la "repressió policial" l'1-O. En l'únic punt que considera que es va produir "una ruptura de la disciplina no-violenta del moviment independentista" va ser en els "danys" dels cotxes de la Guàrdia Civil davant de la conselleria d'Economia. Però ho atribueix a una "degeneració no pròpia" del moviment.

Ja interrogat sobre l'1-O, ha defensat en tot moment que l'única violència infringida va ser la de la policia i ha recriminat que les forces de seguretat espanyoles responguin a "algú que llança una tanca a l'aire" amb una bala de goma, que estan prohibides a Catalunya, en referència al cas de Roger Espanyol.

Una estratègia que descol·loca el fiscal Moreno

Cuixart no ha volgut entrar en si declararia en català o castellà d'entrada, però ha lamentat que hagi de fer de traductor dels documents que li posa el fiscal. En concret, diferents correus electrònics que ha dit que no podia veure bé per problemes de vista. El president d'Òmnium ha retret una vegada i una altra a Moreno que les seves preguntes enllacessin "afirmacions que havia de desmuntar des del principi". El fiscal s'ha equivocat en algunes de les preguntes sobre dates i Cuixart l'ha hagut de corregir. El president del tribunal, Manuel Marchena, ha demanat una vegada i una altra a l'acusat que no se n'anés per les branques i que se centrés en el contingut exacte de les preguntes, i també li ha retret que fes servir "interjeccions col·loquials" com "hòstia" perquè suposa una "falta de respecte" cap al tribunal.

L'estratègia que ha seguit Cuixart en la resposta a la Fiscalia és una forma de defensa davant dels judicis polítics, tal com relata un dels seus advocats, Benet Salellas, al llibre 'Jo acuso': aconseguir que l'acusat porti el relat al seu terreny i centrar el debat cap a un lloc diferent del que planteja el ministeri públic. A diferència de la majoria d'acusats, el president d'Òmnium no ha respost a l'Advocacia de l'Estat i l'interrogatori del fiscal ha durat gairebé quatre hores, a l'alçada del de l'expresident de l'ANC, Jordi Sànchez, la setmana passada. De fet, l'Advocacia estava personada per malversació inicialment, un delicte pel qual no està acusat com a líder civil de l'independentisme.

Àmplia comitiva de suport

La declaració de Cuixart, així com la de l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, són les que tenen més seguiment de diferents autoritats i personalitats des de l'inici del judici al Suprem. Dins de la sala torna a haver-hi el president de la Generalitat, Quim Torra, mentre que a les portes ha fet declaracions el president del Parlament, Roger Torrent –que no pot entrar perquè és testimoni–. Entre el públic hi ha Roger Español i Bel Olid, i també el portaveu de Catalunya en Comú, Joan Mena.

Borràs i Vox es queden fora de la sala

La setena vista del judici ha començat sense la presència de l'acusació popular representada per Vox i de l'exconsellera Meritxell Borràs, perquè han arribat tard al judici, que avui ha començat mitja hora abans. Els advocats de l'extrema dreta no hi han pogut entrar fins al recés, igual que Borràs.

stats