Acusar l'Estat i no col·laborar amb el fiscal: l'estratègia de defensa de Cuixart en un "judici polític"

El líder d'Òmnium pren la iniciativa i porta l'interrogatori al seu terreny

OT SERRA / MARIONA FERRER I FORNELLS

"Intentaven fer-nos creure que si dèiem al jutge el que volia escoltar, ens lliuraríem de la presó preventiva". En l'epíleg del llibre 'Jo acuso. La defensa en judicis polítics' (Pagès Editors, 2018), de l'advocat Benet Salellas, Jordi Cuixart recorda la data de l'11 de gener, quan va declarar davant Pablo Llarena al Tribunal Suprem en un context de "xantatge emocional" per l'impacte dels empresonaments i per una "sensació instal·lada de xoc permanent". Un mes més tard, l'exdiputat de la CUP el visita a Soto del Real i l'equip jurídic que defensa el president d'Òmnium, capitanejat per Marina Roig, acorda un gir de guió en l'estratègia per afrontar el procediment judicial sota una premissa ja innegociable: es tracta d'un judici polític. 

Cuixart: "El dret a votar a Catalunya es guanya votant; l'1-O va ser un exercici de dignitat col·lectiva"

Aquest dimarts Cuixart ha expressat de viva veu aquest canvi quan ha expressat que la seva "prioritat" no és sortir de la presó, sinó "la resolució del conflicte de Catalunya i Espanya i la recuperació de drets i llibertats al conjunt de l'estat espanyol". L'activista no ha sigut el primer i únic que ha etiquetat com a "judici polític" la causa contra el Procés –ho han fet Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Sànchez i Jordi Turull–, però sí que ha fet evident una estratègia singular que no renuncia al vessant tècnic. No només per la voluntat de situar el cas com un atac als drets fonamentals que volia acreditar amb múltiples testimonis internacionals, entre els quals premis Nobel de la pau, sinó també amb l'interrogatori. 

Cuixart es retracta de la seva primera declaració al Suprem: "Va ser fruit d'un impacte emocional pel fet de ser a la presó"

L'opció de Junqueras i Romeva va ser la de no respondre a la Fiscalia i dotar el seu discurs d'un alt contingut polític, mentre que Cuixart ha optat per entrar en el cos a cos amb el ministeri públic però sense renunciar a prendre la iniciativa. El fet de no sotmetre's a les voluntats discursives de la Fiscalia és una de les claus de les defenses en judicis polítics, segon explica Salellas –un dels lletrats de Cuixart en la causa– al llibre que va publicar "d'urgència" setmanes abans de l'inici del judici oral. 

Atacar i posar en contradicció l'Estat 

L'exdiputat cupaire, que ha enfocat políticament diverses causes judicials, com els fets d''Aturem el Parlament' del juny del 2011, la retirada de l'estelada a l'Ajuntament de Berga o la crema de fotos del rei a Girona, teoritza en la seva publicació el preludi del que Cuixart ha posat en pràctica davant el fiscal Jaime Moreno i el malestar de Manuel Marchena. El president d'Òmnium ha portat al seu terreny l'interrogatori i ha desesperat el fiscal, que ha hagut d'improvisar preguntes en veure que Cuixart capgirava les qüestions plantejades i les utilitzava per atacar l'Estat. Per exemple, preguntat per una piulada en què parlava d'"assalt", ha acusat la maquinària judicial d'"assalt" pels més de 40 escorcolls el 20 de setembre i el "tancament sistemàtic" de webs per part de la Guàrdia Civil". "Com a Turquia", ha afegit. 

Davant l'acusació de la Fiscalia de la suposada violència i l'actitud dels manifestants l'1-O, Cuixart ha basat la seva resposta en "l'acarnissament" dels agents de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, que va "sorprendre" a tot Europa. "La no col·laboració ha de centrar-se en evitar que el judici circuli pels fets, conceptes i marcs que la Fiscalia i l'òrgan judicial escullin per imposar la seva tesi", explica Salellas al seu llibre. "¿Vostè sap que hi va haver set agents ferits l'1-O?, li ha demanat Moreno, que no ha obtingut la resposta que esperava: "Jo el que se és que hi ha 17 agents investigats". 

L'apel·lació als drets fonamentals –dret de manifestació, de reunió, d'expressió, d'autodeterminació– ha sigut constant en Cuixart al llarg de les seves respostes, fet que lliga amb un dels instruments destacats dels judicis polítics. "L'Estat no pot portar a termes judicis polítics sense infringir drets fonamentals, és impossible", subratlla Salellas, tot i advertir que no s'ha de perdre de vista la demanda i mobilització original que se sotmet a escrutini del tribunal. "Farem tants referèndums com calgui fins que se'ns reconegui" i "l'1-O és l'exercici de desobediència civil més gran d'Europa" són algunes de les expressions de Cuixart que han corroborat aquesta intenció. 

El líder de la principal entitat cultural del país ha clos la seva intervenció recitant en català una estrofa del poema 'La cançó dels invadits' -també conegut com 'No passareu'- d'Apel·les Mestres que va ser utilitzat per la resistència republicana a la Guerra Civil. Precisament, el 'No pasaran' que Cuixart va invocar durant el 20 de setembre figura en l'escrit d'acusació de la Fiscalia. En sortir de l'interrogatori, l'advocada de Jordi Cuixart, Marina Roig, s'ha mostrat "molt satisfeta" per com ha anat la declaració perquè ha "aconseguit que s'hagi vist el que és aquest procediment: un judici polític i als drets fonamentals".

Més continguts de