'No' a la llibertat provisional dels presos i 'sí' a la declaració de Zoido: així s'han resolt les qüestions prèvies

El tribunal evita entrar en qüestions de fons com ara la vulneració de drets fonamentals

Segueix el judici al Procés en directe

Els presos i les preses polítiques continuaran en presó provisional mentre duri el judici. El president de la sala segona del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, ha denegat aquest dijous la petició de les defenses per aixecar la mesura cautelar d'empresonament, al·legant que no han canviat les circumstàncies per les quals es va imposar i que cal "garantir la presència" dels acusats al judici. De fet, el tribunal ha denegat la majoria de les peticions que han fet les defenses, excepte la declaració de Juan Ignacio Zoido com a testimoni i el dret de poder contestar en català, tot i que no s'habilitarà un sistema de traducció simultània si s'opta per fer-ho així, sinó per la presència d'un intèrpret. Aquesta és la resposta a les principals peticions.

Respondre o no a la Fiscalia: Les diferents estratègies de les defenses en l'arrencada de les declaracions

1. Llibertat provisional

El tribunal considera que es manté el risc de fugida

El president de la sala, Manuel Marchena, ha explicat que considera vigents els motius que va esgrimir el magistrat que va investigar l'1-O, Pablo Llarena, i de la sala de recursos del Suprem quan van denegar també la llibertat provisional dels presos: el risc de reiteració delictiva i, sobretot, el risc de fuga. La Fiscalia, de fet, ja va justificar aquest dimecres la presó argumentant que hi ha "risc de fuga" perquè hi ha exiliats. "La sala no acceptarà les al·legacions com a determinants de la llibertat dels acusats", confirmava avui Marchena.

2. Vulneració de drets fonamentals

S'evita ara el posicionament i es deixa per a la fase de sentència

El tribunal ha evitat entrar en totes les qüestions de fons que plantejaven les defenses, en especial, sobre la vulneració de drets fonamentals, com ara la llibertat ideològica, d'expressió i de protesta, o la vulneració del dret a un tribunal imparcial, que van centrar les exposicions de les defenses en l'arrencada del judici. Marchena ha explicat que tot plegat es valorarà en la fase de sentència.

3. Accés a la documentació

Si n'arriba de nova, es permetrà que els acusats puguin tornar a explicar-se

Una de les queixes exposades per les defenses és que les acusacions havien centrat bona part dels seus arguments sobre la documentació de la macrocausa de l'1-O investigada pel jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona i, en canvi, ells no hi havien tingut accés. La sala ha deixat clar que només tindrà en compte com a proves per prendre la seva decisió final i dictar sentència el que s'hagi exposat i raonat al judici, però obre la porta que, si alguna de la documentació acceptada i que encara no ha arribat s'incorporés després de la declaració dels acusats, se'ls doni un nou torn de paraula perquè puguin valorar-ho.

4. Declarar en català

Es permet usar la llengua materna però no la traducció simultània

Mirant un altre cop cap a Europa, el tribunal ha decidit respectar el dret dels acusats a declarar en català si ho volen. Tot i així, Marchena ha explicat que no s'habilitarà un sistema de traducció simultània, perquè s'ha tingut en compte que només podrien seguir les explicacions dels acusats els membres de l'estrada que disposessin d'aquest sistema, però no el públic o les persones que l'estan seguint des d'altres zones, i es trencaria així amb el principi de "publicitat" que s'ha donat al judici, raonava Marchena. Així, es permetrà la figura d'un intèrpret o traductor, tot i que s'obre la porta d'aquesta manera a la possibilitat d'un error en la interpretació i es dilatarien els temps de les declaracions.

El Suprem accepta que els líders independentistes declarin en català al judici de l'1-O per "raons emocionals"

Marchena ha deixat clar, però, que la possibilitat de declarar en català es dona per atendre "raons de caràcter emocional" dels acusats i no perquè el tribunal pensi que en algun moment de la instrucció del cas se'ls ha provocat "indefensió", ja que fins al judici cap de les defenses havia exposat la necessitat de canviar d'idioma, ha dit.

5. Testimonis

Zoido també declararà, però no es diu res d'altres figures com Rafael Ribó

El tribunal ha acceptat la declaració com a testimoni de l'exministre de l'Interior Juan Ignacio Zoido, que havia demanat l'advocat de l'exconseller d'Interior Joaquim Forn, el penalista Xavier Melero. Es tracta de l'única testifical acceptada, perquè la sala ha descartat la declaració de dos experts policials de Scotland Yard que havia demanat aquesta defensa i la del president d'Òmnium, Jordi Cuixart, que porta l'advocat Benet Salellas. El tribunal no s'ha pronunciat sobre altres testimonis, com el síndic de greuges, Rafael Ribó, que havia demanat la defensa de Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull, exercida pel penalista Jordi Pina.

"Què faig aquí? Assumir les meves responsabilitats, que són polítiques i no penals": les frases més destacades de Junqueras

Sobre la declaració de Zoido, Melero havia defensat que resultava "imprescindible", ja que el 18 de gener l'exministre de l'Interior va intervenir durant més d'una hora en la comissió d'interior del Senat i allà van exposar un extens informe sobre l'activitat dels cossos policials l'1-O i el 20-S.

Més continguts de