Massa i poder

La Fiscalia vol il·lustrar la violència amb la 'massa d'assetjament'

Escolta aquí l'anàlisi d'Ernesto Ekaizer

'La massa' podria ser el títol de la sessió d'ahir, en què van prestar declaració el comandant M29100C, secretari dels atestats policials; el número dos del tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena, màxim responsable d'aquests escrits que van servir de base a la instrucció del magistrat Pablo Llarena, i altres agents de la Policia Nacional que van intervenir durant la jornada de l'1-O i que, com a resultat d'això, van patir lesions. La paraula més utilitzada, en efecte, va ser 'massa', per narrar la resistència dels ciutadans que es van obstinar a votar i van impedir l'acció policial-judicial per frustrar el referèndum.

A l'escoltar els agents dir tantes vegades la paraula-concepte 'massa' a la sala de plens, ¿com podia resistir la temptació d'evocar Elias Canetti (Bulgària 1925 - Suïssa 1994) i la que ell considerava la seva obra més important, en què va treballar durant tants anys? Sí, estem parlant de 'Masa y poder', el llibre publicat el 1960 -21 anys abans d'obtenir el premi Nobel de literatura- en el qual l'escriptor d'origen búlgar descrivia els diferents tipus de 'massa' i les estratègies de poder. Havia viscut a Frankfurt entre el 1921 i el 1924, durant la descomposició de la República de Weimar, i havia tornat a Viena el 1924.

El secretari dels atestats -"escriure, això és el que nosaltres fem bé", va dir ahir el comandant de la Guàrdia Civil a preguntes de les defenses- va explicar que va començar a treballar en els delictes de sedició i rebel·lió el 2015 en un procediment de l'Audiència Nacional.

Va ser precisament el fiscal Javier Zaragoza, a qui ahir li va tocar interrogar el comandant -no va ser ell qui ho va fer el 26 de març quan va comparèixer Baena-, qui llavors, el 2015, fiscal en cap de l'Audiència Nacional, i el que va cursar el 5 de novembre d'aquell any una "instrucció" a les forces i els cossos de seguretat, inclosos els Mossos, un document de caràcter preventiu davant la imminent declaració del "procés de desconnexió" pel Parlament, fet que va passar el 9 de novembre. El fiscal cap de l'Audiència Nacional afirmava en aquesta "instrucció" la competència d'aquest tribunal per jutjar delictes contra la forma de govern, dins dels quals esmentava els de rebel·lió i sedició. I Baena i el comandant es van posar llavors a treballar en aplicació d'aquestes instruccions quan alguns ajuntaments van expressar la seva solidaritat amb la declaració del Parlament.

El comandant, com el seu superior, Baena, estan convençuts que sortien a la caça de la sedició-rebel·lió en gestació i que allò acabaria sent una profecia autocomplerta: l'anomenat "període insurreccional" a Catalunya. I, encara que van començar a treballar en aquesta instrucció el novembre del 2015, a l'elaborar els seus atestats per a l'instructor Llarena hi van incorporar retrospectivament -per "donar context", va explicar ahir el comandant- l'organització de les Diades des de l'11 de setembre del 2012.

Tot això hauria confluït, inevitablement, en l'aixecament rebel, no com un aixecament violent, segons prescriu el Codi Penal per al delicte de rebel·lió, sinó com una inducció de situacions violentes -la violència provocada- que sumades haurien servit al líder carismàtic, Carles Puigdemont, per declarar la independència. Tot encaixava. I per això calia que jugués un paper la 'massa d'assetjament', una de les categories de Canetti i que, de fet, per descomptat sense referir-s'hi, han descrit els guàrdies civils i els policies.

En un interessant assaig, la catedràtica de la Universitat de Granada Sultana Wahnón Bensusan recorda l'experiència personal que va impulsar Canetti a escriure 'Masa y poder'. Canetti havia pres part d'una mobilització de masses arran de la matança d'obrers tirotejats a Viena el 15 de juliol de 1927, cosa que va desembocar en l'incendi del Palau de Justícia.

Explica Wahnón Bensusan: “Tal com Canetti podia recordar la seva vivència personal de massa, les riuades de persones que van confluir al Palau de Justícia no es van concentrar ni per matar una víctima ni per enfrontar-se a un grup d'enemics armats. Havia de tractar-se, doncs, d'un altre tipus de massa. El més a prop que hauria estat Sigmund Freud de reconèixer l'existència d'aquesta altra classe de massa hauria sigut el moment de la 'Psicologia de les masses', en què va escriure que «sota la influència de la suggestió les masses també són capaces del desinterès i el sacrifici per a un ideal». Però, per a Canetti, que també en això hauria discrepat amb Freud, no es tractaria d'un fenomen de suggestió, induït per la figura d'un líder poderós, ni encara menys d'una qüestió de desinterès o sacrifici per un ideal, sinó d'algun fet tan interessat i tan poc abnegat, però a la vegada tan comprensible, com la inversió. En els capítols de 'Massa i poder' que Canetti dedica al tema del poder, s'anomena així el procés pel qual els sotmesos a un sistema d'ordres o poder poden, arribat el cas, tractar d'invertir la situació rebel·lant-se contra els que sentirien com els seus opressors".

Més continguts de