Millo parla d'una "escalada de la violència" a Catalunya sense proves i criminalitza els CDR

El responsable d'Interior amb el 155 diu que els Mossos van ser "lleials" després de la intervenció

MARIONA FERRER I FORNELLS / MONTSE RIART

Igual que ja va fer ahir el número dos de l'exministre de l'Interior Juan Ignacio Zoido, l'exdelegat del govern espanyol a Catalunya Enric Millo ha reforçat les tesis d'una violència sostinguda a Catalunya durant els mesos de setembre i octubre del 2017 i, també de la mateixa manera que José Antonio Nieto, ha acusat els Mossos d'Esquadra de permetre aquest escenari i l'1-O. Però en el seu relat de la suposada "escalada de violència" a Catalunya, Millo ha anat més enllà i ha acabat plantejant durant la seva declaració com a testimoni escenaris gairebé bèl·lics amb "assetjaments, amenaces i accions violentes" constants a les forces i cossos de seguretat de l'Estat, al poder judicial i als representants del govern espanyol a Catalunya, com ell mateix. Les defenses han desmuntat el relat de l'exdelegat preguntant-li si es van produir morts o si els votants anaven armats o demanant-li que aclarís en què es basava per parlar d'aquests escenaris. "No sé qui ni quants ni quins objectes portaven", ha admès Millo finalment, que no ha dubtat, però, a assenyalar e ls CDR com l'espurna d'aquesta violència i ha apuntat que es van convertir en grups organitzats amb una "relació lògica i natural" amb Òmnium Cultural i l'ANC, que estaven darrere de les "muralles" de votants l'1-O.

Millo ha evitat mencionar explícitament les càrregues policials –constantment ha parlat d'"imatges lamentables"– i s'ha referit en tot moment a la "violència" cap a les forces de seguretat. És més, ha acusat l'independentisme d'alimentar imatges 'fake news' durant tot l'1-O i a TV3 de repetir "en bucle" les mateixes imatges de l'actuació policial durant el referèndum en l'entrevista en què "se li van desnaturalitzar" les declaracions i, al seu parer, es va donar a entendre que demanava disculpes per les càrregues.

De la "trampa del Fairy" a les "arts marcials": la violència dels votants l'1-O, segons Millo

Sobre la presumpta violència contra la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, ha assegurat haver vist armilles antibales totalment estripades, agents que li descrivien haver caigut en la 'trampa Fairy' –relliscar a l'entrada del col·legi perquè hi havia detergent i que després se'ls "llancessin puntades de peu a la cara"– i "actuacions amb arts marcials per colpejar a la nuca". En aquest sentit, ha assegurat que va haver-hi 93 agents ferits –tot i que el govern espanyol inicialment els va quadruplicar– i ha assegurat que la conselleria de Salut mai va informar-lo de la xifra de ciutadans ferits. "Primer es va parlar de 43 i a la tarda va anar creixent: al final del dia ja eren 400 i escaig i l'endemà 1.000", ha assenyalat donant a entendre que es van inflar els números.

L'Audiència de Barcelona insisteix en l'existència de "violència desmesurada" en les càrregues de l'1-O

Millo ha parafrasejat Santamaría i Nieto a l'hora de parlar de proporcionalitat en les càrregues. L'advocat de l'exconseller Joaquim Forn, Xavier Melero, li ha qüestionat l'"eficàcia" de l'actuació dels cossos de seguretat de l'Estat, tenint en compte que només van tancar "un 5% dels col·legis". "S'ha de tenir en compte les circumstàncies, havien de ser actuacions breus, però es van trobar amb un grup elevat de persones formant autèntiques muralles per impedir la seva actuació", ha dit.

Els detalls de l'operatiu

L'exdelegat del govern espanyol a Catalunya ha estat el primer dels testimonis en declarar aquest dimarts al judici del Tribunal Suprem d'una llarga llista en la qual també hi ha els principals comandaments policials de l'1-O, com ara el cap del dispositiu, el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos. Amb tot, s'ha desvinculat dels detalls de l'operatiu policial igual que van fer la resta de membres del govern espanyol i ha assegurat que no va prendre en concret cap decisió perquè el cas estava judicialitzat.

Ja a la tarda, el responsable de la conselleria d'Interior durant el 155, el secretari general tècnic del ministeri de l'Interior, Juan Antonio Puigserver, ha rebaixat el relat de Millo i ha assegurat que durant la reunió de la junta de seguretat del 28 de setembre per coordinar-se de cara al referèndum la Generalitat es va comprometre en tot moment a complir amb el mandat judicial del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), però ha relatat que hi havia "diferències d'interpretació" sobre aquesta interlocutòria: el govern espanyol assegurava que calia impedir el referèndum, per la força si era necessari, mentre que el Govern defensava que passava per davant preservar la convivència ciutadania. "El nostre objectiu era impedir la celebració del referèndum", ha assenyalat. En aquest sentit, ha descrit –igual que ha fet Millo– que el major dels Mossos Josep Lluís Trapero va esgrimir que no actuarien si hi hagués menors d'edat o gent gran als col·legis. En el que sí que ha divergit respecte a altres membres del govern espanyol és en el nombre d'agents autonòmics que es van destinar al referèndum. Si tant l'exministre de l'Interior com el seu número dos van parlar d'entre 6.000 i 7.000 efectius, Puigserver ara ha parlat de 8.000.

Puigserver: els Mossos després del 155 van ser "lleials i professionals"

Ja com a responsable d'Interior amb el 155, Puigserver ha assenyalat que els Mossos que es va trobar al departament d'Interior ja al novembre van ser totalment "lleials i professionals". Preguntat per l'advocat de Joaquim Forn, ha relatat que durant la vaga del 8 de novembre, quan ell ja estava al capdavant d'Interior, "era molt difícil realitzar" intervencions per aturar l'ocupació de les vies de l'AVE en estacions com les de Sants o Girona perquè es tractava d'una "invasió espontània". "Sé que en aquest tipus d'actuacions si no es duu a terme una intervenció ben aviat és difícil dur a terme una actuació efectiva perquè es corre el risc que no hi hagi prou antidisturbis per als desallotjaments i potser podria produir-se el mal major que es vol evitar", ha dit, sense mencionar que el 20-S els Mossos es van trobar amb una situació similar davant de la conselleria d'Economia.

L’amfitrió del centre de comandament policial

 

Puigserver, a diferència de Millo, ha evitat parlar en tot moment de violència. També el seu rol ja va ser principalment posterior al 155. Abans d'arribar al dispositiu de l'1-O, l'exdelegat del govern espanyol a Catalunya ha parlat d'un clima de "violència i assetjament" sostingut entre el 10 de setembre del 2017 i l'1 d'octubre. Millo ha admès que hi va haver mobilitzacions pacifiques, però ha remarcat l'existència d'accions constants "d'impedir les accions judicials" per part de "grups organitzats", als quals s'acabaven sumant ciutadans espontàniament, sota la consigna organitzada de "defensar les institucions". Millo ha apuntat a la passivitat dels Mossos d'Esquadra a l'hora d'actuar en els suposats boicots però, a preguntes de l'advocat de l'exconseller d'Interior Joaquim Forn, Xavier Melero, ha hagut d'admetre que la policia catalana va intervenir, per exemple, en els escorcolls d'Unipost.

"Era una mica el món al revés, s'ataca les institucions que defensen la legalitat", ha insistit Millo, que s'ha referit a les amenaces que diu que va rebre ell mateix o les que patien agents dels cossos de seguretat de l'Estat que viuen i treballen a Catalunya. Ha utilitzat el mateix argument quan ha parlat de l'1-O. Al seu parer, quan el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, cridava a "defensar" els col·legis electorals i les urnes estava demanant que "s'impedís" l'acció de la policia judicial.

Després de l'insistent relat de l'exdelegat sobre la situació de violència sostinguda a Catalunya els mesos de setembre i octubre del 2017, l'advocat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva li ha preguntat "quants morts o ferits es van registrar el 20 de setembre o la Diada". "¿Morts? No, cap". El president de la sala, Manuel Marchena, ha tallat Andreu Van den Eynde assegurant que el tribunal és conscient de la inexistència de víctimes.

L'ANC i Òmnium, darrere de les suposades protestes violentes

L'exdelegat del govern espanyol ha assenyalat novament els CDR com l'espurna de la violència, tal com ja va fer ahir l'ex secretari d'estat per a la Seguretat José Antonio Nieto, i ha destacat la seva capacitat d'organització i mobilització a través de les xarxes socials. Segons Millo, molts dels líders dels comitès "no tenen inconvenient en utilitzar la violència per aconseguir els seus objectius". Igualment, Millo ha apuntat a l'ANC i Òmnium com les entitats que acaben estant darrere de les mobilitzacions al carrer convocades pels CDR.

També en la mateixa direcció ja apuntada per Nieto, Millo ha posat en dubte la tasca dels Mossos d'Esquadra. L'exdelegat del govern espanyol no ha parlat directament del cos però sí de l'exconseller d'Interior, Joaquim Forn, explicant que va arribar a dir-li que el referèndum se celebraria i que la policia catalana "garantiria que la jornada electoral es desenvolupés amb total normalitat". Millo ha acusat els Mossos de passivitat i d'alinear-se amb la voluntat del Govern. "¿Hi ha alguna instrucció que els imposi alguna feina proactiva?" Li ha qüestionat Melero. "Jo el que sé és que s'havia d'impedir el referèndum, no el com".

Millo ha admès que el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, en tot moment va dir que "es complirien" els manaments judicials però "en cap cas utilitzaria la força" si hi havia gent gran i nens –tot i que aquesta frase no consta a les actes de les reunions–. L'exdelegat del govern considera que finalment es van imposar "els criteris polítics" i el cos es va acabar "alineant" amb el Govern.

A preguntes de Melero, Millo també s'ha referit al fet que el cap de setmana de l'1-O es realitzessin activitats a la majoria de centres escolars. Millo ha opinat que els Mossos haurien d'haver impedit aquestes activitats per garantir que els centres estiguessin tancats el dia del referèndum, en compliment de les instruccions judicials. "Aquell cap de setmana hi va haver una necessitat d'activitats extraescolars absolutament inaudita en la historia de la humanitat", ha dit irònicament l'exdelegat del govern espanyol. "¿Creu que hi havia efectius suficients per fer això?", li ha qüestionat l'advocat de Forn. "Desconec les xifres i el que es va analitzar", ha admès Millo, no sense recordar que si no s'hagués animat la gent a concentrar-se a les escoles, els efectius policials eren "suficients" per impedir l'1-O.

La cadira buida

Millo també ha acusat l'expresident Carles Puigdemont de no voler parlar de res més que de fer un referèndum a Catalunya, tot i els seus intents de plantejar altres temes d'entesa entre el govern espanyol i la Generalitat. "Jo sí que em vaig trobar una cadira buida a l'altra banda de la taula", ha dit Millo recordant la frase d'Oriol Junqueras a l'inici del judici. Al final de l'interrogatori del fiscal Javier Zaragoza ha dit de manera taxativa que "ningú va pensar que la DUI fos simbòlica". "La sensació que vaig tenir és que això anava de debò", ha assegurat. La defensa de Forn li ha preguntat si tenint en compte que a ell la declaració li va semblar ferma, va rebre alguna comunicació del Govern "per parlar del seu nou rang diplomàtic", com a ambaixador d'Espanya en un hipotètic estat català. Millo ho ha negat. "Vaja", ha dit irònicament Melero. 

A l'inici de l'interrogatori, la Fiscalia ha demanat que Millo declarés sense que es veiés la seva imatge, "perquè viu a Catalunya", cosa que les defenses han rebutjat per tractar-se d'una figura política coneguda. Finalment, el mateix Millo ha declinat aquesta possibilitat quan l'hi ha ofert el president de la sala i la declaració s'ha televisat amb normalitat.

Més continguts de