El número dos de Zoido acusa els Mossos de permetre l'1-O

MadridDesprés de deu sessions de judici avui ha sigut la primera vegada que el relat de la suposada violència del 20-S i l'1-O que insistentment han intentat construir les acusacions ha pres força dins del Tribunal Suprem, de mans de la declaració de l'ex secretari d'estat de Seguretat José Antonio Nieto, el primer exresponsable de l'administració de Mariano Rajoy que ha assumit algun tipus de responsabilitat sobre l'actuació dels cossos de seguretat de l'Estat, encara que fos per acabar assegurant que la Policia Nacional i la Guàrdia civil van actuar perquè els Mossos, al seu parer, no van complir amb l'ordre judicial d'impedir el referèndum. "Si els Mossos haguessin complert les ordres, el referèndum no s'hauria celebrat", ha dit l'ex número dos de Juan Ignacio Zoido al ministeri d'Interior espanyol.

En l'interrogatori més llarg a un testimoni fins ara en aquest judici, Nieto ha definit el 20-S com un "tumult", ha situat els CDR com l'espurna de la violència, ha acusat els Mossos de plegar-se a la voluntat del Govern i els membres de l'executiu de Carles Puigdemont de girar el relat de manera que la Policia Nacional i la Guàrdia Civil quedessin com "els dolents" tot i ser els que van fer complir la llei. Així ha justificat els cops de porra a les escoles, tot i que "tècnicament" creu que no es pot parlar de càrregues policials, sinó de maniobres de replegament davant suposadament d'una multitud de ciutadans que els llançaven des de tanques fins a llambordes del carrer.

En un interrogatori en què el president del tribunal, Manuel Marchena, ha permès que el fiscal Javier Zaragoza pràcticament anticipés moltes respostes de Nieto, l'ex secretari d'estat de Seguretat ha fixat el 20-S com el punt d'inflexió que va fer pensar el govern espanyol que l'1-O es podia produir una situació de violència. Nieto apunta als sis vehicles de la Guàrdia Civil "destrossats" i "inservibles" a la rambla de Catalunya de Barcelona, a la seva percepció que els agents estaven "en una situació de risc" i que la comitiva judicial "no podia fer la seva feina", com a proves de l'escalada de tensió. "La violència no era una cosa abstracta, era real", ha insistit a preguntes de l'advocada de l'Estat, Rosa María Seoane. Una imatge, va dir, ben diferent de la que els va traslladar l'exconseller d'Interior, Joaquim Forn. "Deia que no hi havia hagut cap tipus de concentració tumultuosa, que havia sigut familiar, pacífica, ordenada".

Més enllà del 20-S, l'ex número 2 d'Interior ha intentat farcir el seu discurs d'adjectius i mots que fessin pensar al tribunal en una situació de violència sostinguda. Però quan l'advocat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, Andreu Van den Eynde, l'ha animat a concretar un altre episodi, no ha sigut capaç de concretar-ne cap. En canvi, no ha dubtat a l'hora d'assenyalar els CDR com l'origen de l'espurna de la suposada violència. "Van derivar a una actitud violenta o que propiciava la violència". Nieto també ha situat l'ANC i Òmnium com les entitats "organitzadores" de totes les mobilitzacions que els havien "preocupat".

Trapero, "alineat" amb el Govern

Nieto ha detallat el disseny del dispositiu de l'1-O. Admet que inicialment havien d'"auxiliar" els Mossos d'Esquadra, però ha justificat que "progressivament" van anar dubtant que la policia catalana complís amb les instruccions judicials, especialment des de la reunió de la Junta de Seguretat del 28 de setembre. Des d'aquell moment, han tingut la percepció total que el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, estava "alineat" amb el Govern i que els Mossos s'excusarien en la presència de persones grans i nens per no actuar.

Segons Nieto, van insistir al Govern que el dispositiu dels Mossos era "clarament insuficient" per complir amb les instruccions i, per reblar l'acusació de passivitat i d'inacció premeditada, ha arribat a dir que, a més d'insistir al Govern perquè desconvoqués el referèndum, li van oferir la possibilitat que, en cas que políticament haguessin d'evidenciar la "capacitat de mobilització de l'independentisme", fessin una "simulació" de votació en "places i espais oberts". Segons Nieto, no els van escoltar i els Mossos van acabar plegant-se a la voluntat del Govern.

Nieto ha erigit les forces de seguretat de l'Estat com els garants destinats a "impedir un delicte" l'1-O. "Quin delicte?", li ha preguntat Van den Eynde intentant recordar-li que votar no ho és. Nieto no n'ha concretat cap però ha deixat anar que alguns ciutadans tenien "un objectiu més" que anar a votar i ha plantejat una "resistència activa", relatant "xocs i enfrontaments violents" de ciutadans contra policies, "que van rebre cops i llançaments de tanques, bancs i llambordes".

Ara bé, Nieto diu que "tècnicament" no hi va haver càrregues policials. "El que coneixem com a càrrega policial és una actuació per dissoldre una manifestació o buidar un espai. Això no hi va ser. Sí que hi va haver una actuació amb ús de la força, però només perquè els agents es poguessin replegar", assegura.

Minimitza els ferits

A l'hora de definir l'actuació dels cossos de seguretat de l'Estat, Nieto insisteix en dues idees: proporcionalitat i ús d'una força mínima. De fet, posa en dubte la xifra de ferits entre la ciutadania. "Em consta que hi va haver persones que van manifestar estar lesionades i no ho estaven", diu. En aquest punt i en el de l'existència d'agents ferits és on les defenses li han desmuntat el relat. L'ex número dos d'Interior ha hagut d'admetre que el nombre de ciutadans detinguts per suposats disturbis aquell dia "no va arribar a una desena". "¿Sap quants agents hi ha investigats?", li ha qüestionat l'advocat de l'exconseller Joaquim Forn, Xavier Melero. "Diverses desenes", ha acabat admetent Nieto sense concretar que, per exemple, només a la ciutat de Barcelona en són 34. A preguntes de Jordi Pina –advocat de Jordi Turull, Jordi Sànchez i Josep Rull–, també ha acabat reconeixent que cap policia va necessitar anar a l'hospital, agafar la baixa o retirar-se del dispositiu.

La declaració de l'ex secretari d'estat és la primera que ha posat llum a una de les principals incògnites de l'1-O. Per què els cossos de seguretat de l'Estat van deixar de carregar al migdia? Nieto nega que fos per les imatges de ciutadans ferits que van donar la volta al món. En aquest punt també creu que el Govern li va capgirar la realitat. "Ja no podia exigir-los més esforços", ha assegurat, tot insistint que els agents mai van prioritzar l'eficàcia del dispositiu. "Es va demanar que es prioritzés el manteniment de la seguretat sobre l'eficàcia", apunta. Es referia a la seguretat dels agents.