L’ONU insta l’Estat a alliberar els presos immediatament

Un grup de treball resol que no hi ha hagut violència i que el Suprem no és competent

Primer pronunciament internacional en contra de la presó preventiva dels presos independentistes. En concret, de Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i Oriol Junqueras. El grup de treball sobre detencions arbitràries de les Nacions Unides va fer pública ahir una resolució en què instava l’estat espanyol a alliberar de “forma immediata” els Jordis i l’exvicepresident del Govern, a més de reclamar-li que els concedís una indemnització pels gairebé dos anys en presó preventiva. “No es justifica per la seva perillositat sinó per la probabilitat que adoptin aquesta mateixa conducta”, i per tant “s’equipara a mantenir algú detingut per les seves opinions i creences”, afirma l’ONU. Una resolució que utilitzarà la defensa de Cuixart per tornar a reclamar la llibertat a la sala que presideix Manuel Marchena.

Després d’haver valorat els arguments del govern espanyol i dels acusats, l’informe de les Nacions Unides -elaborat per experts independents en drets humans- conclou que són a la presó de resultes de l’“exercici” de drets fonamentals d’opinió, llibertat d’expressió i manifestació, i que no ha detectat elements de violència en la conducta dels acusats, a pesar del processament per rebel·lió. La resolució explica que durant el procediment -que ha durat des del febrer del 2018- el govern espanyol ha ofert informació al grup de treball sobre el procés independentista, però que no ha relatat accions concretes -malgrat que va demanar una pròrroga per enviar més documentació- dels acusats que els puguin relacionar amb la violència. També afegeix que el grup de treball ha rebut informació “convincent” -que no va ser refutada pel govern espanyol durant el procediment- sobre la situació de l’exconseller Joaquim Forn, també empresonat, que va ser “persuadit de suprimir el seu activisme a favor de la causa independentista a canvi de ser alliberat”. El grup de treball de l’ONU arriba a la conclusió que les acusacions penals tenen com a objectiu “coaccionar [els acusats] per les seves opinions polítiques” pel que fa a la independència de Catalunya, i “inhibir-los” de continuar en política.

Llegeix aquí l'informe

És vinculant la resolució?

El comitè d’experts també burxa en la idoneïtat del procés judicial de l’1-O. Remarca que s’han produït “ingerències públiques que condemnen obertament” els acusats abans de la sentència i vulneren la presumpció d’innocència i afecten la “independència i imparcialitat del tribunal”. També afegeix que el Tribunal Suprem no és competent per jutjar uns fets que van passar a Catalunya.

Ara bé: ¿és vinculant, aquest informe? Sobre el paper, tots els estats membres de l’ONU, com Espanya, l’haurien de complir. Però no hi ha mecanismes sancionadors per castigar qui no ho faci. A la pràctica, això porta els estats a obviar aquest tipus de resolucions. Tanmateix, en casos de França i Polònia, dos estats de la Unió Europea, sí que es van complir les recomanacions de l’ONU: el primer cas era la detenció i l’intent d’extradició -finalment rebutjada, un mes després- de l’opositor kazakh Mukhtar Abliazov; i en el segon, Mateusz Piskorski -un activista polític detingut per espionatge polític- va ser alliberat un any després de l’opinió del grup de treball. En el cas dels presos independentistes, el govern espanyol de moment ha actuat en sentit contrari. Ahir, a través d’un comunicat, la Moncloa va posar en dubte la imparcialitat del grup de treball de l’ONU i va remarcar la necessitat de reforçar-ne el control perquè no s’utilitzi amb “finalitats espúries”. La Moncloa també va considerar “especialment greu” que el pronunciament s’hagi emès poc abans que quedi vista per a sentència la causa per rebel·lió al Suprem, ja que ho interpreten com una “interferència en un procés penal en marxa”. En una roda de premsa a Londres, Ben Emmerson, l’advocat que ha portat el cas davant l’ONU, va avisar ahir Pedro Sánchez que Espanya toparà amb el “rebuig internacional” si ignora l’opinió del grup de treball, i va afegir que es convertiria en un estat “corrupte”. Per la seva banda, el president de la Generalitat, Quim Torra, va anunciar a través d’una declaració institucional que el Govern instarà la Fiscalia en una reunió extraordinària divendres a promoure la llibertat dels presos i a retirar les acusacions. Tot plegat, just el mateix dia que els fiscals confirmaven l’acusació de rebel·lió per l’1-O a la sala del Suprem.

Cuixart demana la seva llibertat al Suprem arran del dictamen del grup de treball de l'ONU

Les claus de la resolució del grup de treball sobre detencions arbitràries

Exercici de drets

El grup de treball de l’ONU creu que la presó de Junqueras, Sànchez i Cuixart és el resultat de l’exercici de drets fonamentals com la llibertat d’expressió, d’opinió i de manifestació. Acusa l’Estat, també, d’utilitzar la privació de llibertat per “coaccionar” els presos i “inhibir-los” de continuar amb les seves opinions i l’activitat política.

Absència de violència

L’informe considera que no hi ha violència en la conducta dels acusats per rebel·lió i sosté que són a la presó per haver exercit drets fonamentals. S’agafa a la resolució del tribunal regional alemany que va rebutjar l’extradició de l’expresident Carles Puigdemont. Recorda que Schleswig-Holstein “no va trobar elements de violència en els fets imputats” i va confirmar que les accions dels acusats no es poden considerar un “intent de derrocament polític violent del govern”. A parer seu, els acusats buscaven promoure la independència de Catalunya per “mitjans democràtics”.

Competència

La resolució de l’ONU posa en dubte que el Tribunal Suprem sigui competent per jutjar l’1-O. El grup de treball considera que, d’acord amb la legislació espanyola, s’hauria de jutjar a Catalunya perquè és on han succeït els fets. Ser jutjat pel tribunal competent és un dret recollit a la Declaració Universal dels Drets Humans i al Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics.

Imparcialitat

Recull que hi ha hagut “ingerències públiques” d’alts càrrecs de Mariano Rajoy en el cas que vulneren la presumpció d’innocència dels presos i qüestiona la imparcialitat del poder judicial, concretament de l’Audiència Nacional, per tenir “idees preestablertes” i apuntar que els “fets eren de coneixement comú i no necessitaven ser provats”.

Més continguts de