L’HORITZÓ DE LA LEGISLATURA

La sentència posa a prova el curs polític més inestable

La decisió del Suprem condiciona una agenda marcada també per la investidura espanyola

Encara no ha començat el curs polític i el calendari s’albira ja farcit de dates encerclades en vermell. Un cop més, setembre arriba carregat d’activitat política, però és la vessant judicial la que pot acabar de sacsejar el tauler d’un curs que es presenta més inestable que mai. En bona part, com a conseqüència de la sentència del judici del Procés, que encara no té data -algunes fonts la situen entre la tercera setmana de setembre i les dues primeres d’octubre- però que ja apareix a l’horitzó com l’episodi que ho condicionarà tot. La decisió del Tribunal Suprem sobre els líders independentistes és la pedra de toc d’uns mesos que prometen ser trepidants.

La resolució que prenguin els magistrats comandats per Manuel Marchena, de fet, marca l’agenda fins i tot abans de produir-se. Abans de marxar de vacances l’independentisme ja debatia com respondre unitàriament a una hipotètica sentència condemnatòria. El president de la Generalitat, Quim Torra, va iniciar una ronda de contactes amb partits sobiranistes, entitats i agents socials per intentar traçar un camí compartit que sembla difícil que pugui aglutinar des de l’ANC i la CUP fins als sindicats principals o els comuns. Els contactes dins de l’independentisme, però, han continuat durant l’estiu i, malgrat que hi ha diferències estratègiques i que sobre la taula s’han posat opcions que van des de l’aturada de país fins a la convocatòria d’eleccions anticipades o la mobilització indefinida, en els últims dies dos conceptes van prenent força com a línies mestres de la resposta al Suprem: desobediència civil organitzada i preservació de les institucions.

Sobre aquestes dues premisses l’independentisme provarà de refer la unitat perduda en els últims mesos. Una divisió que s’ha fet evident aquest agost amb els retrets creuats públicament entre representants d’ERC, com Joan Tardà, Anna Simó i Josep Huguet, i l’Assemblea, que també ha vist com l’expresident Carles Puigdemont advertia del risc d’una possible deriva “antipartits” per part de l’ANC. Enmig d’aquest ambient enrarit, l’entitat que presideix Elisenda Paluzie afronta la seva Diada més difícil, en què l’independentisme haurà de mesurar la seva capacitat de mobilització a poques setmanes, si es compleixen els pronòstics, d’haver de tornar a sortir al carrer per respondre a la sentència.

La incògnita de la investidura

També el debat d’investidura fallit de Pedro Sánchez al juliol va posar de manifest les diferències estratègiques existents entre JxCat i ERC, i és possible que tots dos grups hagin de tornar a afrontar aquest debat pròximament. El compte enrere perquè Pedro Sánchez aconsegueixi els suports per ser investit si no vol haver de tornar a eleccions acaba el 23 de setembre, la següent data marcada en vermell al calendari. El president del govern espanyol ha enterrat -com a mínim en el seu discurs- la possibilitat d’un govern de coalició amb Unides Podem i ara confia que l’amenaça de la repetició electoral exerceixi prou pressió sobre els de Pablo Iglesias perquè li facilitin la investidura sense entrar a formar part de l’executiu. Tanmateix, la idea d’haver de tornar a les urnes sembla seduir el líder del PSOE i alguns dels seus assessors més pròxims, que anhelen una aritmètica en què els socialistes no necessitin els suports independentistes. Un cop més, la sentència i la reacció que desencadeni és la clau de volta que condiciona cada pas.

Més batalles judicials

El protagonisme judicial, tanmateix, no s’acaba amb la sentència del Suprem. Ja fa anys que els tribunals s’han convertit en un escenari més de la política catalana, i aquest curs que ara s’obre no serà una excepció i tindrà un capítol destacat: el judici oral contra el president Quim Torra per desobediència. La causa oberta arran de la seva negativa inicial a despenjar els cartells pels presos al balcó de la Generalitat té pendent que es fixi la data per a l’inici d’un judici que podria acabar amb el cap de l’executiu català inhabilitat. Aquest escenari inèdit -el d’un president en actiu inhabilitat- afegeix encara més incerteses a la legislatura a Catalunya. Sense sortir dels tribunals, també s’esperen novetats en la causa contra l’1-O que hi ha oberta al jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona -amb una trentena d’investigats, molts d’ells alts càrrecs del Govern- i ja hi ha fixada al calendari la data d’un altre judici pels fets de la tardor del 2017: el 20 de gener començarà a l’Audiència Nacional la vista contra el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i els seus companys a la cúpula del cos pel paper de la policia catalana durant el referèndum.

El cas català, però, ja ha superat l’àmbit de la justícia espanyola i aquesta tardor es veurà també -com a mínim en part- al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Luxemburg s’haurà de posicionar sobre la situació com a eurodiputats tant de Carles Puigdemont i Toni Comín com d’Oriol Junqueras. En el cas del líder d’ERC -sobre qui el mateix Tribunal Suprem va elevar una pregunta al TJUE-, Luxemburg ja ha fixat per al 14 d’octubre la vista per estudiar si se l’ha de deixar assumir l’acta d’eurodiputat i quines afectacions pot tenir això sobre la seva immunitat. Més enllà d’Estrasburg, els tribunals de diferents països podrien tornar a entrar en acció si, després de la sentència, el Tribunal Suprem decidís reactivar les euroordres contra els dirigents independentistes exiliats.

Una tardor de congressos

Per intentar dotar d’una mica d’estabilitat una legislatura tan convulsa, el Govern també té sobre la taula un altre meló per obrir: els pressupostos del 2020. Després de dos anys de pròrrogues -el primer pel 155 i el retard en investir president, el segon per falta d’acords-, l’executiu català necessita aprovar els comptes i ja mira a banda i banda en busca de socis possibles. La CUP s’ha ofert sempre que es refaci la unitat independentista i es girin com un mitjó les polítiques públiques, i els comuns i el PSC també han estès la mà al Govern esbossant una aliança que, en aquest cas, seria incompatible amb un escenari de confrontació crua amb l’Estat. Un cop més, la sentència i la manera de respondre-hi seran determinants.

I pel mig, la majoria de partits catalans afronten processos de debat intern i congressos. El principal, el que travessa JxCat i que ha de portar, en principi, a la reordenació dels principals actors d’aquest espai -el PDECat, la Crida i independents de JxCat- en un únic subjecte polític. Un procés que lidera des de Waterloo Carles Puigdemont i al qual s’ha de posar fil a l’agulla a principis de setembre. També Esquerra afronta aquesta tardor un congrés important. D’una banda, reforçarà la direcció situant a mitjans de setembre Pere Aragonès i Marta Vilalta com a tàndem per sota de Junqueras -a la presó- i Marta Rovira -a l’exili-; de l’altra, definirà més endavant el seu full de ruta en un debat que enfrontarà els que li reclamen abraçar sense complexos la via pragmàtica i els que criden a recuperar la unilateralitat. Els comuns -que encara s’han de reestructurar des de l’adeu de Xavier Domènech- i el PSC també celebren els seus conclaves aquesta tardor. El curs polític està a punt de començar, i serà frenètic.

Més continguts de