Un guàrdia civil assegura que els Mossos "tenien ordres de prioritzar" l'espionatge a la policia espanyola l'1-O

Un agent situa Quim Torra a la nau on es van intervenir paperetes dies abans de l'escorcoll

OT SERRA / MARIONA FERRER I FORNELLS

En el primer dia monotemàtic d'interrogatoris a testimonis d'agents de la Guàrdia Civil que van intervenir el 20-S i l'1-O al judici al Procés, l'institut armat ha aprofitat les declaracions per apuntar, sobretot, contra els Mossos i acusar-los, igual que va fer en el seu moment el coronel encarregat de coordinar l'operatiu del referèndum, Diego Pérez de los Cobos, d'"inacció" i d'actuar de manera coordinada amb la Generalitat per facilitar la celebració del referèndum. El primer comandant en declarar, responsable de l'anàlisi dels correus electrònics de l'exconseller Joaquim Forn i també de l'anàlisi dels àudios d'emissores de la policia catalana l'1-O, ha assenyalat que els Mossos "tenien ordres" –i fins i tot la "prioritat"– de "vigilar" tant la Guàrdia Civil com la Policia Nacional. "Érem vigilats per veure el nostre moviment", ha relatat, i ha descrit "casos" en què se seguien combois d'antidisturbis i es controlaven matrícules de possibles cotxes camuflats. També ha assegurat que "la instrucció" era que no es veiessin agents dels Mossos actuant juntament amb els cossos espanyols, i menys si hi havia càrregues.

El comandant de la Guàrdia Civil amb el codi d'identificació E98218B, ascendit de capità, ha assenyalat que en alguns dels àudios les parelles dels Mossos traslladaven que l'estratègia dels votants era col·locar "nens" com a "escuts humans" o bé permetre l'accés de les forces policials espanyoles fins a les urnes però que després estiguessin enganxades a la taula. Finalment, ha explicat que en alguns casos van detectar que els mateixos col·legis facilitaven als Mossos tot el material un cop fet el recompte de la votació perquè poguessin acreditar que havien tancat el col·legi.

Amb tot, l'agent de l'institut armat no ha pogut acreditar en cap moment que els Mossos rebessin ordres polítiques de Forn. L'únic correu electrònic que van detectar era del major Josep Lluís Trapero al llavors conseller d'Interior sobre els principis d'actuació el dia del referèndum. Escrit el 26 de setembre, el cap de la policia catalana transmetia que sempre intentarien "evitar un mal major" i que s'havia de "preservar la convivència ciutadana". Uns preceptes que, segons la seva opinió, van guiar les declaracions públiques posteriors tant del Govern com dels Mossos. "Es denotava unitat d'acció entre responsables polítics del cos i el major dels Mossos, però no recordo cap correu en què el conseller en fes menció", ha acabat admetent. A preguntes de l'advocat Xavier Melero, de fet, no ha aconseguit acreditar cap comunicació relativa als Mossos en què Forn no desenvolupés un paper més enllà de mer destinatari. 

L'agent també ha parlat dels informes de la comissaria general d'informació dels Mossos que es remetien al correu de Forn, i ha apuntat que incloïa "crides de l'ANC i Òmnium per ocupar" els punts de votació. També el fet que la CUP "havia expressat que els cossos i forces de seguretat de l'Estat es trobarien murs humans i que no descartaven accions combatives", ha subratllat. 

Torra a la nau de les paperetes

A part de la crítica dels Mossos, l'agent R77175H, responsable de l'operatiu de la Guàrdia Civil que va intervenir més de nou milions de paperetes i sobres electorals en una nau a Bigues i Riells, ha explicat a primera hora que el cos va veure l'actual president de la Generalitat, Quim Torra, entrant i sortint de l'espai en tasques de vigilància prèvia. A preguntes de la Fiscalia, ha relatat amb detall com es va produir l'escorcoll el 20 de setembre i ha explicat que després de fer seguiments a l'aleshores director general de Patrimoni, Francesc Sutries, i càrrecs del departament d'Economia van concloure que en aquella nau s'hi podia amagar material electoral. En una de les visites als exteriors de l'espai, en dies previs al 20-S, hi van veure Torra.

Sobre els fets concrets, l'agent ha explicat que la presència de 200-300 persones concentrades va dificultar la sortida de la comitiva judicial, i ha assenyalat que gràcies a la mediació dels Mossos es va aconseguir fer la sortida. El testimoni ha apuntat que hi havia un jove que va proposar que el col·lectiu segués a terra per "bloquejar" la sortida dels vehicles policials, però que després va ser qui va demanar a persones que se situaven "davant les rodes del cotxe" que no provoquessin enfrontaments. Finalment, després que un altre manifestant "simulés un atropellament", els agents de la policia catalana el van retirar i els guàrdies civils van poder sortir.

L'agent no ha relatat un "assalt" com sí que va fer un company seu ahir, dimarts, sobre l'escorcoll a la seu de la conselleria d'Exteriors, però sí que ha descrit moments de "tensió" i de violència per manifestants que "es posaven a les rodes" i llançaments de coca-coles i ampolles d'aigua plenes, a més de puntades de peu als vehicles, que es van veure "engolits" per la gent. "La conseqüència final van ser danys en vehicles però no danys personals", ha conclòs.

Ara bé, en la línia del que va expressar aquest dimarts l'agent responsable d'aportar les imatges del 20-S a Economia, el compareixent d'aquest dimecres ha assegurat que va fer una selecció de les imatges a les xarxes socials sobre els fets de Bigues i Riells. A preguntes de l'advocat de Dolors Bassa, Mariano Bergés, ha apuntat que va aportar els "moments en què s'interromp la comitiva, quan les persones es posen davant del vehicle, quan es tira a terra el senyor gran..."

Cap correu de Forn sobre estructures d'estat

L'agent R77175H també va ser el responsable d'analitzar tots els correus electrònics interceptats d'Interior. Durant l'interrogatori de la Fiscalia els ha volgut vincular a una suposada inacció dels Mossos citant documents com l''EnfoCATs' o l'agenda Moleskine confiscada al domicili de Josep Maria Jové, però ja durant les preguntes de les defenses ha acabat admetent que no va trobar cap correu vinculat a estructures d'estat que impliqués l'exconseller d'Interior Joaquim Forn. Pel que fa al major Josep Lluís Trapero, només va detectar un mail del comissari general d'investigació criminal en què li feia menció d'una reunió del juliol del 2017 amb altres càrrecs d'Interior en què es té en compte un escenari de futur on els Mossos assumeixen "competències plenes", així com el control criminal i de duanes.

La cobertura jurídica de l'1-O

El següents a declarar han sigut els agents de la Guàrdia Civil F98511S i M81486Q, que van analitzar els correus de l'exconsellera de Treball Dolors Bassa i també van protagonitzar l'escorcoll el 20-S al mateix departament. A preguntes del fiscal Fidel Cadena els dos agents han explicat que Bassa es va adreçar al secretari general de Comissions Obreres, Javier Pacheco, i el va instar a donar a conèixer als seus afiliats que tenien dret a absentar-se dels llocs de treball l'1 d'octubre del 2017 "per exercir el seu dret a vot al referèndum". A més, segons han relatat, s'adjuntava un document amb la llei del referèndum –suspesa pel Tribunal Constitucional– per donar "validesa jurídica" a la proposta de Bassa. L'advocat de l'exconsellera, Mariano Bergés, ha remarcat que la literalitat del text és "Si ho considera oportú pot fer difusió [del contingut]", i ha negat que fos una instrucció, sinó que "es donava l'opció" a Pacheco que informés els treballadors. Així, no es vincularia directament la llei del referèndum amb l'1-O, cosa que els acusats van voler deixar clara en les seves declaracions per negar la desobediència.  

El primer agent present en l'escorcoll de la conselleria de Treball ha evitat parlar d'una situació violenta fora del departament però sí que ha assenyalat que "no la descriuria com a pacífica", ja que no la va presenciar físicament. Sí que va notar "mostres de rebuig exterioritzades en totes les parets" de la conselleria amb cartells de crida al vot l'1-O que van aparèixer durant els escorcolls. També ha assenyalat que molts treballadors es van sumar a una concentració de 300 o 400 persones, que van ser els mateixos treballadors els que els van oferir una sortida alternativa per sortir i que Bassa va enviar un dia després un correu d'agraïment a secretaris generals i directors del departament "felicitant-los per la reacció de resposta d'indignació creada per un acte injust de la Fiscalia" i "animant-los a seguir amb la mateixa fermesa i constància". Preguntat també pel lletrat de Bassa, el segon agent present a l'escorcoll ha admès que no tenia clar si aquest correu el va enviar o rebre l'exconsellera Bassa.

Més continguts de