ANÀLISI

Quin és el procediment per deliberar la sentència?

Primer els jutges tractaran sobre la rebel·lió i la sedició
Escolta aquí l'article llegit de l'Ernesto Ekaizer

Antigament, el torn d’última paraula permetia a l’acusat, que havia declarat al començament del judici i estava callat durant totes les sessions, encarar la seva autodefensa o defensa personal tenint en compte que qui el defensava fins a aquell moment era el seu advocat. Però ja no és com abans, perquè ara la pràctica és que els acusats utilitzin aquest torn no tant per defensar-se, tècnicament parlant, com per transmetre al tribunal un missatge més emocional.

En els judicis a membres d’ETA, els tribunals tallaven els terroristes que feien servir aquest torn per llançar missatges polítics. No obstant això, el president del tribunal del Procés, Manuel Marchena, havia decidit no interrompre els acusats sabent que, indubtablement, per la naturalesa del judici, els missatges polítics eren inevitables.

De com Cuixart salta el mur i un taxista admira Junqueras

Alguns dels acusats es preguntaven ahir, després de passar per la prova emocional, si el que havien manifestat podia tenir algun impacte. La resposta és que, havent declarat els acusats al començament del judici, no té rellevància.

Potser amb una excepció. Qui ha utilitzat l’última paraula en el sentit antic -contestar al fiscal i a les acusacions després d’escoltar en silenci durant tot el judici- ha sigut l’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, separada de la resta dels cinc membres de la mesa, que seran jutjats només per desobediència al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya: a ella també se la processa pel delicte de rebel·lió.

Forcadell, doncs, va reforçar la defensa de la seva lletrada amb un atac als fiscals, als quals va acusar de presentar proves només per condemnar-la per la seva trajectòria política personal.

El tribunal disposa d’un mes i mig fins al 31 de juliol, data en què els magistrats se’n van de vacances. ¿Hi ha alguna possibilitat que en un mes i mig puguin tenir un text de ponència, deliberar-la i signar la sentència?

La possibilitat hi és.

La crònica sonora del judici: Els al·legats finals

Aguantar la sentència quatre mesos fins al setembre o l’octubre seria un calvari, si es pot intentar abans. El ponent, tant en aquest judici com en d’altres, ha anat fent la feina com una formiga, des que va començar la vista oral fins que s’ha acabat. A aquells que hagin vist algunes sessions no els deu haver passat per alt que Marchena, el president i ponent, prenia notes tota l’estona.

El sistema de treball sol tenir un caràcter temàtic. Per descomptat, el tema central és la sedició i la rebel·lió. Una vegada la deliberació aclareixi les posicions dels magistrats sobre aquesta qüestió, es passarà a analitzar les altres. Desobediència és, sembla, més senzill, i després malversació, que presenta més complexitat tenint en compte la deficient instrucció i la falta de prova pericial comptable seriosa en el judici.

Marchena posa fi al judici del Procés: "Vist per a sentència"

En aquest context, doncs, s’analitzarà si hi ha absolucions, després d’examinar la participació de cadascun dels acusats, es deliberarà si hi ha eximents i atenuants, i es donarà llum verda. O no.

Abans de l’agost?

Fonts del Suprem han admès, aquest últim mes, que seria ideal resoldre abans de l’agost, però han destacat que queda poc temps.

Marchena és conegut per la celeritat amb què redacta. I sembla que ja comptava des del començament del judici -potser acabant al maig- amb tenir a punt la sentència abans de les vacances. Hi ha qui continua apostant que serà així.

Més continguts de