Segon dia del judici

La Fiscalia rebat els presos: "Aquest és un judici en defensa de la democràcia espanyola"

L'Advocacia no parla de sedició i cedeix tot el protagonisme a "l'exposició brillant" del fiscal

MARIONA FERRER I FORNELLS / OT SERRA

En només dues sessions ha quedat constatat que el judici del Procés al Suprem és una causa política, o almenys sobre la democràcia. Si ahir dimarts la defensa de Jordi Cuixart assegurava que aquest és un "judici a la democràcia", el fiscal Javier Zaragoza avui l'ha presentat com un judici "en defensa de la democràcia espanyola". El ministeri públic ha optat per entrar en el cos a cos polític des del minut u contra l'independentisme i ha abonat el relat de la rebel·lió i la violència, però sense argumentar-lo amb proves. Deixa entreveure així que no té intenció de moure's de la pena màxima durant tot el judici, en el que és un avís per a navegants també per al fràgil govern de Pedro Sánchez, sense pressupostos i a les portes d'una convocatòria electoral.

L'Advocacia de l'Estat, en canvi, ha optat per un perfil baix després de passar de la rebel·lió a la sedició a última hora per les pressions del ministeri de Justícia socialista. Amb una argumentació molt tècnica, l'advocada de l'Estat Rosa María Seoane no ha volgut entrar en si va haver-hi violència o no, però sí que ha lloat "l'exposició brillant de la Fiscalia". És més, sí algú ha defensat durant la seva intervenció ha sigut Irene Lozano, exdiputada d'UPyD i secretària d'estat responsable de la campanya Espanya Global. Ha negat que vulnerés la presumpció d'innocència dels presos i els precondemnés en una entrevista a la BBC. De la mateixa manera que la Fiscalia ha desvinculat "l'excel·lent" instructor Pablo Llarena de les seves afirmacions en primera persona en les interlocutòries, Seoane ha defensat que les declaracions que fan servir les defenses dels presos "estan fora de context".

El Congrés tomba els pressupostos de Sánchez i l’aboca a eleccions

Així acaben les qüestions prèvies, en què es debat sobre vulneració de drets fonamentals, l'admissió de proves i testimonis. Demà dijous serà el torn de l'inici dels interrogatoris amb el líder d'ERC, Oriol Junqueras. El tribunal ha optat per prendre's la tarda de recés per deliberar sobre aquestes qüestions i ja no hi haurà sessió després d'una primera jornada maratoniana dimarts.

Nega la violència policial

En la línia del que la Fiscalia ha sostingut al llarg del procediment, Zaragoza no ha trigat a parlar de violència per acreditar la seva acusació de rebel·lió. "El legítim exercici de drets polítics no justifica agitar i promoure que s'utilitzin ciutadans com a murs humans per protegir les urnes i els centres electorals, sabent que se’ls abocava a l’enfrontament violent", ha subratllat. Sobre l'1-O, ha defensat l'ús "legítim i proporcionat de la força judicial" per aturar el referèndum i ha dit que " només hi va haver dos ferits greus" entre els ciutadans: "Un que va patir un infart i un altre que va rebre una pilota de goma a l'ull després de tirar una tanca contra les forces policials", ha dit en referència a Roger Español –que divendres declara a Barcelona com a testimoni i com a investigat pels fets de l'1-O–. El fiscal Fidel Cadena –que fa tàndem amb Zaragoza aquesta setmana– ha afegit, a més, que "els Mossos es van posar del costat de la rebel·lió".

El ministeri públic considera que el pla del Govern se sustentava així amb tres elements: l'"ús coercitiu" del dret i la utilització de la violència per part de "murs" o "muralles humanes", a més de situar els Mossos "al costat de la rebel·lió".

La Fiscalia minimitza la violència policial de l'1-O: "Només hi va haver dos ferits greus"

Arguments similars als del govern de Rajoy

"Es pretén paradoxalment fer seure l'Estat al banc dels acusats", ha criticat Zaragoza, que ha censurat que les defenses dels presos "pretenguin transformar en víctimes de la confrontació política els que han trencat l'ordre constitucional". El fiscal no ha escatimat en arguments que ben bé podrien haver sortit dels discursos de l'executiu de Mariano Rajoy. "No sembla admissible culpar l'Estat d'una suposada falta de voluntat de diàleg com a factor desencadenant o que aboca al procés unilateral de trencament de l'ordre constitucional. Aquesta secessió consumada afortunadament va ser neutralitzada", ha conclòs al final de la seva intervenció després d'advertir que "el diàleg és la base de la democràcia sempre que es produeixi dins del marc constitucional".

"La sobirania del poble català no és possible": les frases destacades de la Fiscalia

Cadena, que ha complementat la intervenció de Zaragoza, també ha esgrimit arguments polítics, ja que s'ha centrat en defensar el paper de la Constitució i també la presó preventiva. Ha assegurat que privats de llibertat s'evita que "tornin al marc en què van cometre el delicte" i, amb paraules pròpies del govern de Rajoy, ha insistit que "no existia una altra possibilitat per tornar a la legalitat" que l'aplicació de l'article 155. També ha insistit que "no es criminalitza cap idea política" i que "no hi ha legalitat democràtica fora de la legalitat constitucional" perquè "sortir" d'aquest àmbit "porta a l'autoritarisme".

Ja el 18 de desembre passat, durant la vista de pronunciament previ –en què s'havia de decidir si el Suprem era competent per jutjar el Procés–, la Fiscalia va desgranar quina seria la seva estratègia de defensa i el fiscal Jaime Moreno va afirmar que l'1-O va ser un "atemptat greu contra l'interès d'Espanya". Ara Zaragoza ha insistit que no s'estan vulnerant els drets dels líders independentistes, "sinó els de la resta de ciutadans". A més, ha assegurat que "s'està lluny de la realitat" quan es diu que és un "judici a la democràcia i a la capacitat de la democràcia espanyola". "Actuar al marge de la legalitat no pot quedar impune", ha dit. "Quan es diu que l'actuació de la justícia criminalitza idees independentistes i que els acusats són perseguits per les seves creences polítiques que són contràries a la Constitució, és una fal·làcia de colossals dimensions que ha de ser proclamada als quatre vents", ha afegit.

El fiscal tria la venjança abans que la veritat

En relació a les sospites de les defenses sobre la imparcialitat del tribunal, Zaragoza també ha sigut taxatiu: "Sabem que aquest alt tribunal impartirà justícia amb total independència del que es faci extramurs i respectant escrupolosament les garanties i drets i garantint el dret a un judici just", ha dit, i ha assegurat que impugnaria totes les qüestions prèvies de les defenses.

Menys expectació a les portes del Suprem

El dia, però, començava menys tens a les portes del Suprem. L'expectació d'ahir dimarts ha anat a menys i la plaça Villa de París despertava poc concorreguda però sí amb més controls policials. El tribunal ha decidit canviar l'entrada del públic a un carrer lateral –per on entraven durant la fase d'instrucció els imputats i les seves defenses–, cosa que ha disminuït també la presència de gent a les portes del Suprem. Si ahir dimarts tot el protagonisme va ser per a la primera imatge dels presos al banc dels acusats i de les seves defenses, avui prenen la paraula per primera vegada les acusacions.

Els presos reapareixen al Suprem per denunciar una causa política

Desenes de joves afiliats a Vox feien cua des de bon matí per entrar de públic a la sala, igual que ahir. "Venim a escoltar el Javier", comentaven emocionats. No en va, el número dos de Santiago Abascal és el lletrat Javier Ortega Smith, que estava previst que prengués el torn de paraula quan al Congrés s'acabaven de tombar els pressupostos de Sánchez. Tot i no tenir cap escó a la cambra baixa, la ultradreta s'ha assegurat tenir un espai als informatius del migdia. Però al final qui ha parlat ha sigut l'altre advocat, Pedro Fernández, que ha censurat que Jordi Sànchez porti un llaç groc com a acusat. Ha sortit en defensa seva el president del tribunal, Manuel Marchena, que ha defensat que es pugui portar "símbols ideològics", igual que els "religiosos". De nou, ha tornat a citar jurisprudència europea. Citar el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d'Estrasburg ja acostuma a ser una tònica general de les sessions del judici, en què finalment demà es podrà sentir per primer cop la veu dels presos després de mesos d'obligat ostracisme.

Vox demana que els presos no puguin portar el llaç groc al judici i Marchena ho rebutja: "No hi posaré cap obstacle"

Més continguts de