Torra descarta noves eleccions després de la sentència de l’1-O
Sospesa instar a la mobilització per forçar un nou referèndum
BarcelonaL’absolució continua sent l’única sentència que el president de la Generalitat, Quim Torra, diu que acceptarà en el judici contra els líders independentistes al Tribunal Suprem. Ahir, però, va ser taxatiu a l’hora de valorar la resposta que donarà el seu Govern a una hipotètica condemna i va descartar convocar eleccions. Tanmateix, i tot i que l’última paraula sobre una cita amb les urnes serà sempre del mateix Torra, fonts pròximes a l’executiu no descarten que hi hagi debat dins del Govern sobre un avançament electoral un cop passin els comicis espanyols, europeus i municipals.
Ara bé, l’absència d’eleccions no és, en si mateixa, cap resposta al Suprem, i els partits i entitats continuen negociant per trobar una via unitària contra la sentència. Torra va dir que “no té previst convocar eleccions” en una entrevista a la SER, però va evitar mullar-se sobre si la resposta podia passar per fer una altra declaració d’independència. “Ara no toca” pronunciar-se sobre això, va opinar el cap de l’executiu, que va demanar que es posi el focus en el judici.
Per al president, qualsevol reacció a la sentència s’ha de vehicular a través del Parlament, amb una resposta que “estigui basada en el dret a l’autodeterminació”, perquè considera que és el que s’està jutjant al Tribunal Suprem. Això dependrà, bàsicament, de l’acord a què s’està intentant arribar entre Esquerra, la CUP i JxCat. Ara per ara, malgrat les converses -també amb l’ANC i Òmnium-, no s’ha assolit cap consens. Quin pot ser, doncs, l’escenari després d’una condemna al Tribunal Suprem que comporti penes de presó? L’entorn del president assegura que s’està treballant amb “diferents opcions”, i que també hi influiran els resultats de les eleccions. La correlació de forces dins del sobiranisme, avui lleugerament a favor de l’espai postconvergent, podria capgirar-se segons les enquestes, i ERC aspira a ser el partit amb més representació institucional. Els republicans, doncs, hi tindrien molt a dir i, tot i que de manera oficial el partit també descarta l’avançament electoral, hi ha veus dins l’organització que consideren -ja ara- que calen nous comicis. L’objectiu, diuen, seria aclarir les majories a Catalunya i intentar aconseguir l’estabilitat parlamentària que, ara per ara, el Govern ha perdut: ni tan sols ha sigut capaç d’aprovar els pressupostos.
Abans d’unes hipotètiques eleccions catalanes -que Torra i ERC neguen i que, en tot cas, no arribarien mai abans de la sentència-, de les generals del 28-A en podria sorgir una majoria de dretes a la Moncloa. Aquesta majoria, com ja ha dit, podria forçar l’aplicació d’un nou 155. D’acord amb fonts de l’executiu, el 155 podria conduir a un momentum abans de conèixer la resolució del Tribunal Suprem. El president fins i tot es planteja resistir a Palau. De fet, en una entrevista a l’ARA, l’exconsellera de Cultura Laura Borràs va afirmar que “no creia que el Govern estigués en disposició de viure-ho i aguantar-ho de la mateixa manera”. Si, en canvi, són els socialistes els que es mantenen a la Moncloa, hi ha possibilitats d’explorar el diàleg. Les condicions de Torra continuen sent el diàleg sobre el dret a l’autodeterminació i el nomenament d’un relator que faciliti la negociació.
En aquest context, però, fonts pròximes a JxCat també valoren la possibilitat de respondre a través d’una mobilització organitzada amb una escalada d’accions, que anirien des de manifestacions a accions de desobediència civil per “forçar” un altre referèndum d’independència.
Dimarts “socials”
D’altra banda, el president Torra va tornar a reclamar al govern espanyol que transfereixi els diners corresponents a l’augment de recaptació del 2018, per enllestir el pla de contingència de la Generalitat. Sense pressupostos -Torra va acusar els comuns de no aprovar-los per interès electoral-, el president ha dit que aquests 700 milions d’euros ajudarien a aprovar decrets de caràcter social com el retorn de la paga extra pendent dels funcionaris. Així, ironitzant amb els “divendres socials” del PSOE, arribarien els “dimarts socials” a Catalunya”.
