Entre la fatiga i l’apatia: així viuen els russos les negociacions de pau a Ucraïna

MoscouMalgrat que des de l'1 de desembre els llums de Nadal il·luminin de ple els carrers de Moscou les 24 hores al dia, socialment és una ciutat adormida. “Què està passant ben bé?”, pregunta el Ramil quan li demanen l’opinió sobre la reunió entre Vladímir Putin i els enviats de Donald Trump que té lloc a aquella hora al Kremlin per debatre un nou pla de pau. Com ell, molts russos viuen desconnectats de l'actualitat política i només se n’assabenten quan la policia talla sense miraments el trànsit de les avingudes principals per deixar pas a les autoritats. Els ciutadans ocupen els mateixos espais que els seus dirigents, però les seves realitats se superposen, mai convergeixen.

L'apatia és una de les moltes formes de supervivència que han desenvolupat els moscovites en els últims gairebé quatre anys. I, tot i haver donat l’esquena a la guerra, el conflicte és cada vegada més present en el dia a dia dels russos, encara que no sempre lliguin caps. A la capital no hi ha gaires famílies que hagin perdut fills al front d’Ucraïna, ni hi ha escassetat de gasolina pels atacs a les refineries, ni bloquejos constants d’internet per inhibir els drons enemics. Però el cost de la vida continua disparat, els governants aprofiten el context bèl·lic per restringir cada dia més les llibertats –aquesta setmana han vetat FaceTime i Snapchat i han tombat moltes xarxes VPN que s'utilitzaven per esquivar la censura– i viatjar a Europa és encara impossible per a la majoria dels russos.

“No em crec que les autoritats hagin tallat WhatsApp”, diu la Ielena, una dona jubilada que es queixa que la seva filla sempre culpa de tot el govern. Ella vol que la guerra s’acabi per poder viure com abans, sense sancions i sense aquesta remor de fons diària de desgràcies a les notícies; tot i que molt difícilment Rússia tornarà a ser com era el 2021 per molt que arribi la pau, almenys a curt termini. La fatiga del conflicte és real: el 61% dels russos són partidaris de les negociacions, segons l’última enquesta del Centre Levada. Des del retorn de Trump a la Casa Blanca, els mitjans no han deixat de parlar de pau, i Putin s’ha mostrat disposat a discutir un acord, fet que ha generat unes expectatives que ell mateix s’està encarregant de frustrar.

“Rússia ha de guanyar”

Ara bé, des que els Estats Units van impulsar l'últim esforç negociador, aquests mateixos mitjans s’han dedicat a refredar les possibilitats de pacte i a ensenyar la seva cara més inflexible. El Kremlin ha tocat a sometent. A través dels anomenats temniki, directrius informals que els diaris reben sobre com tractar temes delicats, la premsa ha fet pinya amb la posició de Putin fins al punt d’expressar-la fins i tot de manera més clara que ell. Quan Putin declara: “Volem la pau, però, si cal, aconseguirem els nostres objectius per la força”, els titulars tradueixen: “Com que Ucraïna i Europa volen continuar lluitant, el més realista és que hàgim d’assolir la victòria al camp de batalla”. Ningú espera un desenllaç ràpid. Però, segons la narrativa del govern rus, si la guerra no s’acaba és perquè Kíiv no vol acceptar la seva derrota ni vol assumir que l’única via raonable és entomar les condicions russes. Mentre això no passi, diu el Kremlin, a Rússia no li queda més remei que continuar una guerra que no ha provocat.

No hi ha pau per als russos que no sigui en els seus termes. És per això que, malgrat que dos de cada tres desitgin que les negociacions arribin a bon port, hi ha un 74% que donen suport a les accions de l’exèrcit. “Nosaltres tenim la raó, Rússia ha de guanyar”, afirma la Ielena, oient habitual de Zvezda, l’emissora del ministeri de Defensa. Ha estat criada en una família russa a l’oest d’Ucraïna i, des de la infantesa, ha recelat dels ucraïnesos i no entén el greuge que senten cap als russos. Per a ella, el relat de la propaganda del Kremlin que promou l’erradicació del nazisme ucraïnès és totalment coherent amb el que ha viscut. I tampoc es creu que les bombes russes hagin arrasat ciutats i hagin matat milers de civils. “Nosaltres no ho podem haver fet això”, assegura, mentre Putin insisteix: “Amb Ucraïna, estem actuant quirúrgicament, amb cura.”

El Moscou silenciat

Hi ha un altre Moscou, silenciat, minoritari, que viu amb preocupació aquestes negociacions. “Estic desesperada”, admet la Marina, que ronda la quarantena i fa poc ha aconseguit visitar Europa. Lamenta que és la sisena vegada que Steve Witkoff ve al Kremlin i a Putin encara no li interessa posar fi a la guerra. A més, creu que la redacció pro-russa del darrer esborrany nord-americà vaticina “un final injust”. Expressar a cara descoberta un punt de vista com aquest, amb noms i cognoms, és delicte avui a Rússia.

Probablement, molts russos demanaran la pau a la carta que deixaran al congelador perquè la reculli Ded Moroz (“l'Avi Gel”, la versió eslava del Pare Noel) i els porti els regals per Cap d'Any. Serà un desig vague, que no depèn d’ells, pel qual no tenen ni fórmules ni dret a opinar. Tot és a les mans de Vladímir Putin, el comandant en cap suprem. Ell és l’únic que sap què és el millor per al país i podrà convèncer els seus ciutadans de les bondats de la seva elecció, tant si decideix fer la pau com si opta per continuar la guerra.