Els caps dels cossos espanyols durant l'1-O també acusen els Mossos d'inacció i critiquen Trapero

Trapote reconeix que la Policia Nacional no va tancar cap col·legi

OT SERRA / MARIONA FERRER I FORNELLS

El judici del Procés, en directe

L'actuació policial pel referèndum torna a centrar el debat en el judici del Procés, amb la compareixença dels màxims responsables de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil a Catalunya en el moment dels fets, Sebastián Trapote i Ángel Gozalo. Tots dos, igual que el coordinador de l'operatiu policial de l'1-O, Diego Pérez de los Cobos -per bé que amb un discurs més tècnic-, han acusat els Mossos d'inacció, però han precisat que "deu dies" abans -des del 21 de setembre, com ha dit Trapote- ja tenien previst un pla B per "substituir la policia autonòmica".

Sebastián Trapote, el primer a declarar i que ja està jubilat, ha assegurat que els dies previs a l'1-O els serveis d'informació de la policia espanyola ja advertien que el Govern i les entitats "de l'entorn radical i independentista" havien fet "crides a la gent perquè participés massivament" la jornada del referèndum amb l'objectiu de "bloquejar l'entrada" dels col·legis i "impedir" l'actuació policial. La novetat, però, ha sigut que ha reconegut que la Policia Nacional no va tancar cap col·legi i ha admès que van vigilar l'actuació dels Mossos. Sobre les càrregues policials, ha assegurat que "la policia no es dedica a colpejar de gratuïtament" perquè "l'ús de la força només es va fer servir de manera congruent, racional i proporcional".

El torn dels comandaments policials per sota de De los Cobos

Trapote - que va ser acusat per la mort de l'obrer José Luis Herrero- ha tardat poc minuts a apuntar contra el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, tal com va fer Pérez de los Cobos. Ha assegurat que Trapero ja havia exposat "una sèrie d'objeccions i reticències" al fet que se'ls coordinés des del ministeri de l'Interior i ha recordat que el fiscal superior de Catalunya havia demanat a Trapero que millorés el seu pla. Després de coincidir en una reunió amb el major, ha dit que després ja va ser el seu número dos, Ferran López, qui acudia a la resta de reunions de coordinació. Contra López, a diferència de Trapero, no ha llançat cap crítica i ha assenyalat que sempre estava disposat a col·laborar. En el mateix sentit s'ha expressat Gozalo, que ha parlat de "Sr. López".

Un "llenguatge prebèl·lic"

El fiscal, ha apuntat Trapote, ja va advertir que el pla que van presentar els Mossos en una reunió el 21 de setembre era per fer "un servei d'unes eleccions normals", però no per "fer un dispositiu de l'envergadura que requeria l'esdeveniment d'un referèndum declarat il·legal pel Tribunal Constitucional i que seria complex tenint en compte la situació". "Ens trobaríem moltes dificultats", ja ha anticipat que veien al setembre. Gozalo ha seguit el mateix guió en resposta al fiscal Fidel Cadena i ha censurat que Trapero es va mostrar "taxatiu i rotund en contra de la figura d'un coordinador" com Pérez de los Cobos.

En aquest sentit, Trapote ha explicat que en cap cas les forces de seguretat espanyoles es van sorprendre per la "inacció" dels Mossos el mateix dia 1-O perquè ja ho preveien i que tenien sobre la taula des de feia deu dies un pla B per "substituir la policia autonòmica i fer la seva intervenció". Aquesta prerrogativa ja la preveien les instruccions judicials i la de la secretaria d'estat de Seguretat del 29 de setembre. El coordinador de l'operatiu policial l'1-O, Diego Pérez de los Cobos, li va trucar el mateix dia del referèndum a les 7.15 h i li va dir que activessin el pla B, que passava per deixar de "col·laborar amb la policia autonòmica". Sobre aquest tema, Gozalo ha subscrit el mateix discurs però ha avançat que durant el cap de setmana ja havien estat vigilant col·legis -tot i que no van actuar-. En la seva opinió, que hi hagués activitats per "defensar les urnes" durant el cap de setmana ja denotava un "llenguatge prebèl·lic".

La Policia Nacional va vigilar l’actuació dels Mossos durant l’1-O

Admet per primer cop vigilància als Mossos

En aquest punt, Trapote i Gozalo han admès per primer cop que van fer tasques de vigilància dels Mossos amb membres de la brigada d'informació: aixecaven acta de "l'actitud" de la policia catalana, del nombre d'agents i de si tenien contacte amb els votants per avisar-los de l'arribada de la Policia Nacional, tal com es desprendria d'algunes de les actes incloses a l'atestat. A preguntes de Vox, Trapote ha confirmat casos "puntuals" en què es van produir enfrontaments directes entre agents dels Mossos i la Policia Nacional, així com casos en què membres de la policia catalana fotografiaven els vehicles del cos espanyol.

A més, ha detallat el nombre de ferits -65- al final de la jornada de votació: 24 a Barcelona, 20 a Lleida, 7 a Girona, 7 a Tarragona, 6 a Sabadell i un a l'Hospitalet de Llobregat. Gozalo ha parlat de 55 guàrdies civils lesionats, 5 que van acabar acabar causant baixa aquell dia. L'exministre de l'Interior Juan Ignacio Zoido va parlar de 93 agents dels cossos espanyols lesionats, una xifra que no quadra amb les aportades per Trapote i Gozalo: 120 entre tots dos.

Actuacions als col·legis menys concorreguts 

L'excap de la policia espanyola a Catalunya ha concretat els equips que van actuar als col·legis i ha situat el poder de decisió sobre les actuacions en el responsable de cada sector. Segons ha apuntat Trapote, generalment es va optar per intervenir en aquells centres on hi hagués menys gent a l'exterior. També ha assenyalat, en la línia del que va explicar De los Cobos, que en alguns col·legis es va haver de desistir d'actuar per evitar "conseqüències molt lamentables". Ha posat d'exemple un col·legi al barri d'Horta de Barcelona al carrer Campoamor a causa de la "virulència dels concentrats". Així, preguntat per si els agents estaven disposats a mediar amb els votants, Trapote s'ha preguntat retòricament que com es podia fer-ho, tenint en compte la "resistència brutal". "Ens estaven obstaculitzant i agredint per complir l'ordre judicial", ha criticat.

Jordi Pina, lletrat de Jordi Sànchez, ha recordat a Trapote que el comandament operatiu de la Policia Nacional en aquesta escola barcelonina està sent investigat pel jutjat d'instrucció 7 de Barcelona per la violència policial. El comissari jubilat ha desviat la pregunta i ha destacat que hi ha 17 procediments contra agents arxivats provisionalment, quatre sentències absolutòries i que la resta de procediments estan en fase d'instrucció pendents de resolució. Al seu torn, l'advocat de Jordi Cuixart, Àlex Solà, ha recordat que en l'atestat que van fer sobre aquella escola es parlava d'una "actitud de resistència pacífica".

L'excap de la Guàrdia Civil -que després de l'1-O va ser destinat a Madrid amb el màxim rang de tinent general- ha assegurat que la gent estava als col·legis amb una "actitud de resistència". "Si bé al principi es podia pensar que estaven asseguts obstruint l'accés, després aquesta resistència mutava a un grau més elevat de virulència, amb empentes, insults i llançament d'objectes", ha relatat parlant d'una "actitud violenta manifesta".

Les defenses han incidit en l'actuació policial i Pina li ha preguntat a Trapote si li constava que en algun punt s'hagués colpejat a extremitats superiors de votants. "No m'han informat d'això", ha contestat Trapote, que prèviament ha avisat que qualsevol ciutadà pot presentar la "corresponent denúncia" si considera que se li han "conculcat o vulnerat els seus drets". L'advocat de Sànchez també s'ha fixat en els fets a l'Escola Infant Jesús de Barcelona, on la Policia Nacional va carregar durament a les portes però no va acabar entrant perquè es tractava d'una escola privada. Gozalo també ha tancat files amb l'actuació dels agents de Guàrdia Civil. A preguntes de Pina, també ha negat que se l'informés de cops a les extremitats superiors o al cap de ciutadans. 

Trapote va ser acusat per la mort de l'obrer José Luis Herrero

A preguntes de Xavier Melero, l'advocat de Joaquim Forn, Trapote ha parlat d'una cinquantena de centres on la Policia Nacional va haver d'actuar, mentre que Gozalo ha parlat de 71 intervencions -20 de les quals amb incidències menors-. Amb tot, l'excap de la Policia Nacional ha admès que en cap d'ells es va clausurar el col·legi electoral, tal com disposava la interlocutòria de la jutge del TSJC Mercedes Armas, la instrucció judicial a què havien de donar compliment tots els cossos i les forces de seguretat de l'Estat. 

Sense ordre judicial per actuar a la seu de la CUP

Acorralat per les preguntes de l'advocat de Cuixart, Trapote ha acabat admetent que no tenien ordre judicial per intentar l'escorcoll de la seu de la CUP, després que l'ex número dos del ministeri de l'Interior assegurés que es va procedir a actuar per ordre judicial. L'excap de la Policia Nacional ha venut la intervenció com una forma de requisar material del referèndum, però no ha volgut precisar si era institucional o bé del partit -el que era en realitat-. En tot moment ha assegurat que estaven complint la instrucció de la Fiscalia, tot i que el ministeri públic no els va donar l'ordre judicial per entrar a la seu del partit. Trapote ha defensat que "en cap moment es va privar de la potestat deambulatòria de cap de les persones que entraven o sortien" de l'edifici.

Una de les sorpreses que ha donat Gozalo en el seu interrogatori és que des d'abans del 9 de novembre del 2014, la Guàrdia Civil ja investigava l'anomenat Procés. El lletrat Van den Eynde li ha preguntat l'inici de les investigacions que s'acaben bolcant en causes que actualment es jutgen o s'instrueixen, ja sigui la del Suprem o la del jutjat d'instrucció número 13, i Gozalo ha dit que des de finals del 2016. La causa del 13 no va començar fins a principis del 2017.

Més continguts de