Vila: "He rebut garrotades a Catalunya per oposar-me a qualsevol decisió unilateral"

Els tres exconsellers acusats per malversació han demanat al tribunal l'alliberament dels nou presos

L'exconseller d'Empresa i Coneixement, Santi Vila, va dimitir del càrrec abans que el Parlament declarés la independència, el 27 d'octubre del 2017. La decisió li va comportar crítiques i retrets, i en el seu minut final ha volgut fer-hi referència: "L'acord no va arribar perquè no es van donar les condicions. No perquè demanéssim coses impossibles, sinó perquè vam trencar la confiança". No obstant això, ha admès: "Crec que no va ser una ingenuïtat pensar que el diàleg entre Catalunya i el govern d'Espanya podia ser possible". 

En aquest sentit, Vila ha defensat que va dimitir "frustrat" quan va veure que l'expresident Carles Puigdemont "no estava en condicions o no volia convocar eleccions", tot i que s'ha refermat en la idea que tant ell com els seus companys de Govern van "intentar arribar a l'acord" per no abocar-se a l'1-O i les posteriors declaracions d'independència. Uns episodis que ha qualificat de "col·lapse". "Com hem pogut arribar a aquest punt? És un despropòsit", ha assegurat.

L'extitular d'Empresa ha fet al·lusió a les crítiques que va suscitar la seva renúncia al càrrec i ha recordat davant el tribunal que ha "rebut garrotades" a Catalunya pel fet d'oposar-se a "qualsevol decisió unilateral". Un rebuig que, no obstant això, "sempre va ser compatible amb una convicció íntima que Catalunya és una nació".

Vila, a més, ha volgut defensar la innocència dels seus excompanys de Govern i ha assegurat que van actuar "de bona fe". "No conec els antecedents penals dels meus excompanys –ha indicat–, però crec que no m'equivoco si dic que, en el pitjor dels casos, han pogut tenir una multa per excés de velocitat". En aquesta línia, ha exposat que el 26 d'octubre les "persones il·lustres, dialogants i pactistes" que hi havia tant a Madrid com a Barcelona "van voler donar l'enèsima oportunitat al diàleg". "Aleshores cap bona persona podia creure que això acabaria amb aquest despropòsit", ha reblat. I ha afegit: "Enlloc estava escrit que les coses acabarien com van acabar el 27 d'octubre".


Borràs: "Cap dels meus companys va pensar en la violència per assolir els seus objectius" 

"Escolta, Espanya, la veu d'un fill que et parla en llengua no catalana". Meritxell Borràs, exconsellera de Governació, ha citat l''Oda a Espanya' de Joan Maragall en l'inici del seu al·legat final. Visiblement emocionada fent referència al seu pare, traspassat poc abans de la celebració del referèndum, l'exconsellera ha recordat que el poema acaba amb "un desacord: adeu, Espanya". 

"Sempre s'han buscat fórmules per donar resposta a la realitat catalana, però totes han sigut ofegades", ha reiterat l'exconsellera, que ha defensat l'1-O com una "voluntat més de millorar l'autogovern de Catalunya" i que, com va passar amb l'Estatut del 2003, "tampoc va poder ser". "Aquest és un capítol més de supervivència del nostre país", ha manifestat.



Com també Vila i Mundó, l'extitular de Governació ha reiterat el pacifisme dels seus excompanys de Govern i ha afirmat que el mes d'octubre del 2017 "no hi va haver clima de violència ni d'insurrecció", sinó que el que hi va haver va ser un "conflicte polític, que no és poc". "He tingut una gran relació amb els meus companys de Govern i a cap d'ells els va passar pel cap recórrer a la violència per assolir el seu objectiu", ha insistit Borràs, que ha estès aquesta reflexió als casos de l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els presidents de l'ANC i d'Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

"Algú hauria de tenir en compte –ha considerat Borràs– que vindran nous polítics i que l'anhel d'una bona part de Catalunya de decidir el seu encaix en una Europa moderna continuarà". "Soc positiva", ha conclòs.


Mundó: "Aquest judici és un fracàs de la política"

"La meva intervenció serà curta", ha anunciat l'exconseller de Justícia al començament del seu al·legat final. Una intervenció que ha dedicat quasi exclusivament a sol·licitar l'alliberament dels excompanys de Govern i a denunciar el "fracàs" del judici. "Aquest judici és un fracàs de la política", ha apuntat Mundó, que ha valorat que "si una qüestió d'origen polític acaba en mans de la justícia, és un fracàs col·lectiu". "Crec en la política i crec en la justícia", ha indicat, dos elements que ha dit que "són essencials per enfortir una societat democràtica". 



"Estem a temps de trobar camins que ens portin a solucions. Enrocar-nos en unes mateixes posicions sense sortida és una equivocació", ha sentenciat. En aquest sentit, l'exconseller ha reivindicat "estar a l'altura de les circumstàncies" davant un conflicte que "reclama respostes dialogades i pactades". 

Les últimes paraules de Mundó han anat dirigides a "expressar el desig de milers de persones: sol·licitar al tribunal que els nou companys presos puguin sortir de presó i abraçar la seva família". "Això és el que més importa ara mateix", ha conclòs.

Més continguts de