VISTA PRÈVIA

Zoido, els 10.000 policies i els 87 milions de l’operatiu de l’1-O

Fins que Zoido va parlar davant del Senat el govern espanyol s’havia negat a donar els detalls del dispositiu Copèrnic sota l’empara de la llei de secrets oficials

Pau Esparch
2 min
Zoido, els 10.000 policies i els 87 milions de l’operatiu de l’1-O

BarcelonaJuan Ignacio Zoido és qui, per primer cop, va posar xifres a l’operatiu Copèrnic, el dispositiu policial que l’Estat va desplegar a Catalunya per l’1-O. El primer cop que les va explicar ho va fer com a ministre de l’Interior, quan va comparèixer al Senat tres mesos i mig després de l’1-O. Allà va assegurar que l’operatiu -fet des de mitjans de setembre i fins a finals del 2017- estava format per uns 4.500 efectius de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, tot i que l’1-O va ser d’uns 6.000 agents. Sumant els efectius residents a Catalunya, Zoido va afirmar que el dia del referèndum l’Estat hi va arribar a tenir uns 10.000 policies. També va dir que el dispositiu Copèrnic havia suposat una despesa de 87 milions d’euros. Ell ha de respondre a la pregunta que ahir no va contestar Soraya Sáenz de Santamaría: si van venir a Catalunya perquè els Mossos ja eren considerats un cos “deslleial” o si era per ajudar-los.

Fins que Zoido va parlar davant del Senat el govern espanyol s’havia negat a donar els detalls del dispositiu Copèrnic sota l’empara de la llei de secrets oficials. En la seva intervenció a la cambra alta, Zoido també va defensar l’actuació de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil durant l’1-O. Tot i això, amb el vistiplau de la Fiscalia Superior de Catalunya, l’exministre havia assignat la coordinació dels cossos policials pel referèndum a un cap de gabinet de la secretaria d’estat per a Seguretat, el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos. Zoido tampoc va assistir a la Junta de Seguretat que es va fer al Palau de Pedralbes tres dies abans de l’1-O, on va enviar el secretari d’estat per a Seguretat i Pérez de los Cobos.

Amb l’aplicació del 155, l’exministre es va encarregar de nomenar un nou cap per als Mossos d’Esquadra, el comissari Ferran López, després d’haver cessat el major Josep Lluís Trapero. El govern espanyol també va cessar, a part del conseller d’Interior, el secretari general del departament i el director dels Mossos. Mentre va durar la intervenció de l’Estat a la Generalitat, Zoido es va mantenir en la distància, encara que va delegar la direcció del departament en l’aleshores secretari general tècnic del ministeri, Juan Antonio Puigserver, que sota el 155 va assumir, a la pràctica, la funció de conseller.

stats