Un altre comissari dels Mossos rebaixa la violència l'1-O i nega ingerències del Govern

Castellví matisa i diu que els cossos de seguretat no preveien actes violents

MARIONA FERRER I FORNELLS / OT SERRA

El judici del Procés, en directe

Si les acusacions van sortir la setmana passada eufòriques de la declaració com a testimoni del comissari dels Mossos Manel Castellví en el judici al Procés, aquest dilluns les cares –sobretot de la Fiscalia– han sigut llargues. Un altre comissari, Emili Quevedo, que el dia del referèndum va ser l’encarregat de la planificació del dispositiu, ha negat que hi hagués sobre la taula una “escalada de violència” com la que va plantejar dijous passat Castellví i ho ha rebaixat a possibles “xocs” entre grups d’ideologies diferents.

Al seu testimoni s’hi ha sumat el de Castellví, que ha matisat el relat aportat la setmana passada i, en resposta a les defenses, ha precisat ara que els cossos de seguretat no preveien “actes violents” i que la previsió d’escenaris dels Mossos en un informe va acabar sent “erroni” perquè els grups “radicals” potencialment conflictius que s’havien posat sobre la taula no van actuar.

Quevedo ha negat també ingerències polítiques per part del Govern en el dispositiu de la policia catalana i ha defensat el paper del llavors cap dels Mossos. En dues reunions, el 26 i el 28 de setembre, segons ha relatat el comissari, el major Josep Lluís Trapero va demanar a Carles Puigdemont que desconvoqués el referèndum i va mostrar la seva “absoluta” disconformitat amb les declaracions de l’executiu. Quevedo, però, ha blindat la resta de membres del Govern que seuen al banc dels acusats i ha assegurat, a diferència de Castellví, que l’exconseller d’Interior Joaquim Forn no va parlar en les reunions i l’exvicepresident Oriol Junqueras va insistir que els Mossos podrien fer la feina i se’ls permetria actuar.

Un comissari dels Mossos admet que van advertir el Govern que l'1-O "no es podia celebrar"

A les preguntes del fiscal Javier Zaragoza, ha explicat que en la reunió del 26 de setembre Trapero, Ferran López i Joan Carles Molinero –els màxims càrrecs del cos en aquell moment–, van provar sense èxit de “dissuadir” l’executiu davant del “clima de tensió” arran de la prohibició judicial de tirar endavant l’1-O i les crides públiques dels membres del Govern a continuar. L’intent frustrat va motivar que el major dels Mossos sol·licités una nova reunió “poc habitual” el 28 de setembre, en què també van participar Quevedo i Castellví, aquest últim encarregat de traslladar els escenaris previstos de cara a l’1-O.

Un mandat judicial impossible

Quevedo ha donat a entendre –en la línia del que ja va fer Castellví– que complir amb el mandat judicial de la magistrada Mercedes Armas per impedir el referèndum era pràcticament impossible. Però no només pels Mossos d’Esquadra, sinó també tenint en compte els 6.000 efectius desplaçats a Catalunya de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional. “No es podia complir l’ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en la seva integritat”, ha assenyalat, i ha elevat fins a 30.000 o 40.000 efectius els càlculs d’agents necessaris per dur a terme la instrucció de la Fiscalia de precintar tots els punts electorals amb un cordó de 100 metres.

Ara bé, ha recordat que la policia catalana va posar en marxa el màxim d’operatius possibles durant aquella jornada, i que es va elevar el nombre d’efectius a petició de la Fiscalia. En concret eren, segons ha explicat, el doble que en qualsevol jornada electoral normal per refutar així les acusacions d’inacció sobre els Mossos, per les quals ja està sent investigat en un jutjat de Cornellà del Llobregat. Si el dia del referèndum eren 7.850 efectius en el dispositiu policial, en una “jornada electoral normal” els va situar entre 2.500 i 3.500. Es tracta d’una xifra diferent de la que va aportar la Fiscalia durant l’interrogatori a Forn, en què va parlar de fins a 12.000 durant les eleccions autonòmiques del 21-D. Forn va precisar, però, que aquell dia es van fer menys hores que en el del referèndum perquè els agents tenen dret a 4 hores de permís per anar a votar.

Amb tot, per a Quevedo ni aquesta ni una xifra total de 16.000 agents –inclosos els de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional– eren suficients per complir la totalitat del mandat policial. Però va recordar que el coordinador del dispositiu de l’1-O, Diego Pérez de los Cobos, no va posar-hi cap objecció en cap moment i que va tenir la primera notícia que es trencava la coordinació el mateix dia del referèndum al matí. És més, va precisar que l’aposta per enviar parelles de mossos a cadascun dels 2.300 col·legis electorals mai va ser discutida per Pérez de los Cobos i que només augmentar en una persona el dispositiu ja suposava tirar d’uns agents que no estaven disponibles. I finalment, si haguessin començat a treballar a la una de la matinada de la nit anterior, durant el dia s’haurien trobat amb problemes de relleus per als torns.

"No podíem actuar com en qualsevol altra jornada electoral": les frases destacades dels comissaris dels Mossos

Les diferències entre comissaris

El relat de Quevedo té tres diferències clau amb el de Castellví. Per una banda, ha deixat clar que el dispositiu no era insuficient per part només dels Mossos d’Esquadra, sinó de tot l’operatiu –Castellví va assegurar dijous que s’havien “equivocat”–. En segon lloc, ha esquivat en tot moment les preguntes sobre presumpta violència i com a molt ha parlat d’un “clima de tensió”, però en cap cas d’una “escalada, com va confirmar l’exsecretari general d’informació des del 20-S fins a l’1-O. I en tercer lloc, Quevedo s’ha encarregat de culpar principalment Puigdemont –el “processat rebel”, com el descriu la Fiscalia– del fet de no haver desconvocat el referèndum i eximir-ne tant Junqueras com Forn. “Crec recordar que Junqueras va dir que ell creia que no hi hauria cap tipus de resistència: quan els agents de les forces i cossos de seguretat intervinguessin la gent deixaria, pacíficament, actuar els cossos policials”, ha assenyalat Quevedo.

Castellví ha incidit que l’informe d’escenaris de riscos que va elaborar la comissaria general d’informació a les portes del referèndum va acabar sent erroni perquè els grups “radicals” potencialment conflictius que s’havien posat sobre la taula no van arribar a actuar. És més, ha assegurat que “no es van arribar a constituir”. Els grups de risc que es preveien en l’informe eren sobiranistes, anarquistes i radicals i d’extrema dreta. La Fiscalia es basa en aquesta prova per construir el relat de rebel·lió.

El comissari dels Mossos –que actualment ha passat a la segona activitat, un dret que tenen els agents a partir dels 57 anys– ha respost a les defenses gairebé sempre amb monosíl·labs. “Sí”, “No”, “Cap” o “Efectivament” han estat les respostes més comunes en l’interrogatori de Melero, a diferència del que va dur a terme la Fiscalia. Ha incidit en el fet que Forn mai va ingerir políticament en els Mossos des que va assumir les regnes de la conselleria d’Interior en substitució de Jordi Jané i ha recordat que ni la Guàrdia Civil ni la Policia Nacional van tancar cap col·legi electoral abans de l’1-O.

El 20-S a Economia

Quevedo també ha parlat del 20 de setembre i ha assegurat que un passadís per facilitar la sortida de la comitiva judicial l'havien de fer policies, i no ciutadans. En la seva declaració, l'expresident de l'ANC Jordi Sànchez va afirmar que havia rebut una petició expressa de Forn perquè s'habilités un espai a fi que totes aquelles persones que haguessin d'entrar o sortir de la conselleria ho poguessin fer amb normalitat. Castellví acabava de defensar justament que les dues entitats civils sempre han col·laborat amb els Mossos.

"L'ANC i Òmnium són organitzacions que sempre han convocat manifestacions multitudinàries sota la consigna de la no-violència. Mai hi ha hagut incidents. És més, els considerem els nostres interlocutors en aquest àmbit, precisament per aquesta actitud i el resultat de la seva gestió", ha dit al finalitzar l'interrogatori, a preguntes de l'advocada de Jordi Cuixart, Marina Roig.

Més continguts de