Un comissari acusa la CUP de violència en el setge a la seva seu

MadridEl Tribunal Suprem va viure ahir, per unes hores, una situació a la inversa: per primer cop va testificar en el judici al Procés un policia nacional imputat. Però no per les càrregues policials de l’1-O, sinó per l’intent d’escorcoll a la seu de la CUP el 20 de setembre del 2017. El cap de la Brigada Provincial d’Informació i responsable aquell dia de l’operatiu policial del Cos Nacional de Policia (CNP), el comissari Manuel Quintela, està sent investigat a l’Audiència de Barcelona per haver actuat sense ordre judicial -després que es reobrís el cas a principis d’any-. Ahir, però, Quintela va obviar aquest tema durant l’interrogatori de la Fiscalia i va acusar els simpatitzats del partit anticapitalista que el 20-S es van concentrar a les portes de la seu al carrer Casp d’“envestir violentament” els policies.

Per justificar la seva actuació, va assenyalar que, malgrat la presència policial, els concentrats ballaven, com si fos una “festa”, i que les imatges d’aquell dia -que com és habitual ahir no es van poder veure pel veto del tribunal- demostren una total “llibertat deambulatòria”. Segons la CUP, en canvi, va haver-hi un autèntic intent d’escorcoll a la seva seu sense ordre judicial, i s’hi van tallar tots els accessos. El comissari va defensar que en tot moment van actuar seguint les instruccions del ministeri públic i que en detectar de bon matí que una furgoneta estava descarregant palets del que podria ser propaganda del referèndum van decidir intervenir-hi. Al seu parer, l’actuació va ser “escrupolosament mesurada, sense ús de la força en cap moment”, però, malgrat l’ambient “festiu”, va assenyalar que les persones concentrades els van “colpejar”, “rodejar” i “tirar objectes”, i la policia per retirar-se va haver de “disparar salves”. Centenars dels cartells que van confiscar duien per lema “Movem-nos. Remunicipalitzem l’aigua. L’aigua és de tots”. Segons el comissari, a preguntes de l’advocat de Jordi Cuixart, Àlex Solà, aquesta campanya podia ser de l’1-O.

Manuel Quintela, igual que la resta de superiors de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional que ja han testificat, també va incidir en la presumpta “passivitat” dels Mossos l’1-O. Després que el llavors cap de la policia catalana, Josep Lluís Trapero, subratllés la independència dels Mossos respecte dels plans del Govern -cosa que deslligava el cos de la suposada connivència per a la rebel·lió-, el comissari va enumerar més d’una desena d’ordres internes per seguir els cossos policials espanyols i impedir la seva tasca, o bé de col·laboració amb els votants. És més, va acusar els Mossos de “publicitar” les pautes d’actuació perquè els votants les poguessin “eludir”.

Es van manipular imatges?

Una altra qüestió abordada ahir va ser el tractament de les imatges enregistrades pels agents antidisturbis que van intervenir l’1-O a través de les càmeres subjectives. Segons van relatar Quintela i el comissari que va elaborar l’acta de visionat dels vídeos, es van rebre 66 gravacions relatives a 20 intervencions arreu de Catalunya. La gran preocupació de les defenses és saber si abans d’arribar a les mans d’aquests agents s’havien manipulat, editat o tallat els enregistraments. L’advocat Jordi Pina va il·lustrar les sospites amb un cas en què només consta menys d’un minut de gravació, però l’autor de l’informe va assenyalar que desconeix si es va produir una selecció prèvia d’imatges.

Un altre buit d’aquest tema el va destacar el lletrat Benet Salellas, que va preguntar per quin motiu no consten imatges de les actuacions a les províncies de Tarragona i Lleida. Cap dels dos testimonis va aclarir per què no van arribar les gravacions d’aquestes demarcacions.

L’agent descriu cinc agressions de Roger Español l’1-O

L’endemà que la Fiscalia proposés investigar nou votants per la seva “voluntat rebel”, el responsable de la Brigada Provincial d’Informació del CNP a Barcelona va afirmar ahir que Roger Español va cometre “cinc agressions directes” a agents abans de rebre l’impacte d’una bala de goma a l’ull l’1-O. El comissari va explicar que aquestes accions constaven en un informe lliurat al jutjat número 7 de Barcelona, però l’advocada d’Español, Anaïs Franquesa, va negar ahir a l’ARA l’existència del document. A més, va recordar que quan el seu client va declarar només se li va preguntar pel llançament de tanques, que va negar.