La crònica sonora del judici: dos mons

Les diferències han anat més enllà de les qüestions merament jurídiques

Escolta aquí la crònica sonora del judici

Segueix el judici al Procés en directe

Dos mons. Aquest dimecres ha estat el torn de l’acusació i s’ha demostrat que la visió que tenen respecte als fets d’octubre del 2017 és diametralment oposada a la que van exposar les defenses dimarts. On aquests veuen vulneració de drets fonamentals, els primers hi veuen respecte escrupolós a l’estat de dret. On les defenses veuen indefensió i irregularitats en la instrucció, les acusacions hi veuen una actuació impecable.

Les diferències, però, han anat més enllà de les qüestions merament jurídiques. A la sala, l’advocat de Vox, Pedro Fernández, s’ha queixat pel llaç groc que lluïa Jordi Sànchez. El president de la sala, Manuel Marchena, ha recollit el guant de seguida i ha defensat la llibertat dels acusats basant-se en dues sentències d'Estrasburg.

Els Mossos, la rebel·lió i la seva absència del Suprem


Però anem al nucli de les intervencions dels fiscals del Suprem, Javier Zaragoza i Fidel Cadena. Es podria haver esperat unes intervencions de tipus més aviat tècnic. Però no, han anat més enllà i han abordat, tal com van fer les defenses, qüestions polítiques. Per a Cadena, per exemple, la causa representa no una derrota sinó una victòria de la democràcia.

Tots dos han insistit en la idea que a Catalunya hi va haver violència per justificar el delicte de rebel·lió. Hi pot haver violència sense armes? Doncs sembla que sí. Primer Zaragoza ha parlat de –atenció– murs humans de l’1-O. I després Fidel Cadena ha apuntat al paper dels Mossos.

L’hora del junquerisme


Aquest dijous serà el torn d’Oriol Junqueras. Després de veure’l, per primer cop li podrem sentir la veu. Aquests dos dies se l’ha vist a la sala consultant papers. Sap que és un dels moments més importants de la seua vida. El sabrà aprofitar? Aquest dijous, la resposta.