Els fiscals del judici al Procés expliciten diferències entre ells sobre la sentència

Zaragoza i Moreno veuen condemnes "a la baixa"; Madrigal i Cadena, "pulcritud" amb la sedició

La tesi de la rebel·lió de la Fiscalia va ser una de les derrotades a resultes del judici al Procés i aquest dilluns els representants del ministeri públic que van intervenir en el procediment han fet evidents les diferències que mantenen entre ells en relació a la condemna per sedició. En resposta als incidents de nul·litat que han presentat les defenses, Consuelo Madrigal i Fidel Cadena qualifiquen de "previsible" que els fets jutjats s'acabessin integrant en el delicte de sedició, mentre que Javier Zaragoza i Jaime Moreno critiquen al tribunal que optessin per una condemna "a la baixa".

"La inclusió en l'article 544 del Codi Penal dels fets descrits en la sentència era previsible i es corresponia amb el sentit literal del precepte, perquè hi va haver diversos actes d'alçament públic i violent, pensats i dissenyats per endavant, en una estratègia concertada per impedir per la força i fora de les vies legals l'aplicació de la llei i el compliment de les resolucions judicials", afirmen Madrigal i Cadena en la resposta a les al·legacions presentades per les defenses de Jordi Cuixart i Dolors Bassa. En canvi, Zaragoza i Moreno mantenen que "la il·lícita conducta no va afectar només l'ordre públic, sinó que també va intentar trencar l'ordre constitucional".

"Encara que el tribunal hagi considerat que els fets no van tenir prou eficàcia lesiva per l'ordre constitucional, el relat dels fets provats acredita el desbordament dels contorns legals de la sedició i la seva incursió en l'execució d'alguns elements típics de la rebel·lió (alçament públic, violència, declaració de la independència, derogació de la Constitució, etc.). És a dir, el tribunal ha optat per una tipificació penal a la baixa respecte a uns fets que haurien pogut tenir un encaix normatiu més rigorós", anoten Zaragoza i Moreno en resposta als incidents de nul·litat de Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn. 

Cadena i Madrigal veuen "pulcritud dogmàtica" en l'argumentació de la sedició que va fer el tribunal en la sentència, i rebutgen així la principal al·legació de les defenses en els seus incidents de nul·litat. Es queixaven que s'havia vulnerat el principi de legalitat i de taxativitat, que significa haver qualificat uns fets en un delicte concret de manera irracional o que en el moment de cometre's no estiguin previstos al Codi Penal. És a dir, els advocats dels condemnats sostenen que els líders independentistes no podien imaginar-se durant el mes d'octubre que el 20-S la convocatòria del referèndum i la seva celebració podien abastir el delicte de sedició. La Fiscalia, però, descarta que s'hagin vulnerat aquests principis perquè consideren provat "l'alçament" i l'oposició per la força a l'actuació dels cossos policials sota mandat judicial.

L'error en el càrrec de Bassa

Un altre dels arguments de les defenses era que s'havia atribuït als acusats unes conductes que no els corresponien, fent-los responsables d'un "delicte aliè". El ministeri públic rebutja que no es pugui condemnar als líders independentistes perquè el 20-S fos una protesta i el referèndum no estigui tipificat al Codi Penal, sinó que van cometre un "delicte propi" en "instigar i promoure la violència davant les actuacions policials". Específicament, Dolors Bassa al·legava que no se li podia imputar la responsabilitat d'obertura de les escoles com a consellera d'Educació, tal com recull la sentència, perquè era consellera de Treball. "És un error material que no incideix en el judici de culpabilitat", rebla la Fiscalia.

Més continguts de