Les claus de la discussió sobre els fets d’octubre

La Fiscalia apunta als Mossos i Montoro a la malversació

Ot Serra
3 min
Concentrats  a la cruïlla entre Gran Via i la rambla de Catalunya  la nit del 20 de setembre del 2017 a prop  de la seu d’Economia,  on s’estava fent  un escorcoll.

MadridSuperada la tercera setmana de judici, al Tribunal Suprem es respira satisfacció al cantó esquerre de la sala de plens i a les cadires centrals, on seuen els advocats defensors i els acusats. Al llarg de vuit dies d’interrogatoris als encausats i a testimonis de perfil polític, la Fiscalia malda per donar fonament als delictes de rebel·lió, malversació i desobediència, enmig d’un paper discret de l’Advocacia de l’Estat i Vox. La compareixença de càrrecs policials i agents, a més de les proves documentals, són la seva esperança.

Rebel·lió

Les acusacions recorren a tuits i a les “muralles humanes” de l’1-O

El principal delicte que s’atribueix a nou dels dotze encausats, el de rebel·lió, implica l’ús de la violència per trencar l’Estat. Aquest debat ha revifat l’última setmana, després que les dues primeres sorprengués la poca insistència de la Fiscalia en l’interrogatori als acusats -sobretot als exconsellers- i es limités a exposar tuits que demanaven la participació de la ciutadania en el referèndum, tot i que va fracassar a l’hora de buscar alguna crida a ocupar els col·legis. Un dels arguments de la rebel·lió són les “muralles humanes” que, a parer dels fiscals, es van situar a les portes dels locals per evitar la intervenció de les urnes assumint possibles enfrontaments violents. Juan Ignacio Zoido va abonar aquesta teoria i va qualificar el comportament dels votants de “resistència activa i organitzada”.

Les acusacions han encaminat els fets del 20-S davant d’Economia al delicte de sedició -han centrat les preguntes en els danys a cotxes de la Guàrdia Civil i en la suposada obstrucció a la tasca de la comitiva judicial-, mentre que l’1-O és la carta més alta per a la rebel·lió. A partir d’aquí, la intenció de les defenses ha sigut traslladar la violència als cossos de seguretat de l’Estat i, en clau de l’operatiu policial, sostenir que les càrregues van arribar després que aquests dos cossos renunciessin unilateralment a auxiliar els Mossos. La tesi passa per posar la policia catalana al centre del debat: d’una banda, deslligar-la de la suposada “concertació” amb el Govern i la ciutadania; de l’altra, acreditar que el seu dispositiu no havia rebut esmenes i que la seva actuació els dies previs al dia de la votació i l’1-O mateix no incomplia les ordres judicials perquè prioritzava el manteniment de la convivència ciutadana, un dels requeriments de la jutge del TSJC. A part d’això, ha sigut clau també rebaixar els efectes de l’1-O i la DUI.

Malversació

Set denúncies que contradiuen que no es gastés cap euro en l’1-O

Els exconsellers han reiterat durant el judici que no es va gastar ni un euro en el referèndum, tot i que en un principi s’hi reservessin partides. De moment, les acusacions no han exhibit cap factura, però l’exministre d’Hisenda Cristóbal Montoro va aportar una novetat: es va retractar de les seves famoses declaracions en què afirmava que no s’havia destinat cap euro públic a l’1-O i va parlar de set denúncies a la Fiscalia per indicis de desviament de fons.

Desobediència

La vinculació de l’1-O i la DUI amb les lleis suspeses pel TC

“Per què no van desconvocar l’1-O?”, ha insistit la Fiscalia. No hi havia cap instrucció per fer-ho, i els acusats s’han escudat amb el fet que convocar un referèndum no és delicte. L’estratègia per defensar-se de la desobediència ha sigut desvincular l’1-O de la llei suspesa que en principi l’emparava i de totes les resolucions parlamentàries anul·lades pel TC.

stats