La Fiscalia estudia demanar més euroordres

El ministeri públic es planteja fer-ho en cas de sentència condemnatòria, però encara no ha pres cap decisió

El juliol del 2018 el Tribunal de Schleswig-Holstein refusava entregar Carles Puigdemont a la justícia espanyola per rebel·lió malgrat avenir-se a fer-ho per malversació. La decisió de la justícia alemanya va comportar llavors un revés a la causa del magistrat Pablo Llarena, que va optar per desactivar l’euroordre contra l’expresident. Ara, un any després, la Fiscalia sospesa la possibilitat de tornar a sol·licitar a la justícia europea l’entrega de Puigdemont si la sentència del Tribunal Suprem del judici al Procés és condemnatòria. Si més no, així ho van confirmar ahir fonts del ministeri públic a l’Agència Catalana de Notícies (ACN), després que Eldiario.es donés per feta la petició. Ara bé, en cas que finalment la Fiscalia efectués la sol·licitud, la decisió final no recauria en Manuel Marchena, sinó en el magistrat instructor, Pablo Llarena, que ja va topar fins a dues vegades amb la negativa dels tribunals de Bèlgica i Alemanya a extradir Puigdemont. “La Fiscalia creu que amb una sentència condemnatòria la justícia d’un altre país ho tindrà difícil per al·legar dubtes sobre la hipotètica violència dels fets”, valora a l’ARA David Vallespín, catedràtic de dret processal de la Universitat de Barcelona.

La resolució d'Alemanya, una garrotada a la causa de Llarena

La sentència, pedra angular

“Si hi ha sentència per rebel·lió la situació canvia radicalment”, apunta el catedràtic de dret constitucional Javier Pérez Royo, ja que, argumenta, no es tractaria d’una “simple hipòtesi de la Fiscalia”, sinó que la idea “estaria ja avalada pel Suprem”. Una tesi que també sosté l’expert en dret penal de la UOC Albert González. “Si un tribunal espanyol considera constitutius de delicte els fets jutjats, això atorga una nova perspectiva per a la justícia europea a l’hora de valorar l’extradició”, reflexiona González. La situació, matisen els experts, podria fluctuar segons el delicte pel qual s’acabés sentenciant els líders independentistes. “Si se’ls condemna per malversació, seria difícil sol·licitar una extradició per rebel·lió”, considera González, tot i que no ho desestima. Royo, en canvi, tanca la porta en rotund a aquesta via. “La clau és la qüestió prejudicial que encara ha de resoldre el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE)” sobre la condició d’eurodiputat de Puigdemont, indica el catedràtic, que afegeix: “Si decideix que té immunitat des de la nit del 26-M, tot es paralitza”. Així, els dos juristes coincideixen que la responsabilitat recauria en el Parlament Europeu, a qui el Suprem hauria de demanar un suplicatori per entregar Puigdemont.

La primera euroordre

“La reactivació té lògica des d’un punt de vista jurídic”, admet González, que creu que la decisió de retirar la primera euroordre “va ser només política i un error jurídic”. Una idea que també aporta la professora de dret penal Esther Giménez-Salinas a l’ARA: “Si Llarena hagués acceptat la primera euroordre, res d’això hauria passat”.

La justícia belga rebutja l'extradició de Comín, Serret i Puig

Més continguts de