La Fiscalia es querella contra el cap de gabinet de Torra per desobediència l'1-O, quan era alcalde de Molins

BarcelonaLa Fiscalia va aprimant cada vegada més la causa per desobediència que va ordenar inicial l'exfiscal general de l'Estat José Manuel Maza. Entre les diligències obertes a la demarcació de Barcelona, la fiscal en cap, Concepción Tallón, n'ha tirat endavant dues i en descarta una desena més, que s'han arxivat. Tallón, però, s'ha querellat per desobediència contra el batlle de Collbató, Miquel Solà (ERC), i contra l'exalcalde de Molins de Rei, Joan Ramon Casals, que ara és el cap del gabinet del president Quim Torra.

En el seu escrit, al qual ha tingut accés l'ARA, la Fiscalia considera que, com a alcalde de Molins de Rei, l'actual cap de gabinet de Torra va "desatendre deliberadament i conscientment" el requeriment del Tribunal Constitucional que li advertia que havia d'impedir qualsevol iniciativa relacionada amb el referèndum.

En canvi, segons la querella, Casals va dictar un decret expressant el "ple suport" de l'Ajuntament al referèndum i va comunicar per correu electrònic a tots els treballadors del consistori que "facilitaria" la cessió dels locals del municipi per a la votació de l'1 d'octubre del 2017. El text també remarca que, tot i conèixer tant els requeriments del Constitucional com els que li havia fet arribar la delegació del govern espanyol amb posterioritat sobre la suspensió de l'1-O, va acabar "permetent" l'obertura de dues escoles i dos espais municipals més de la població aquell dia.

Cas per cas

La Fiscalia ja va dir que estudiaria cas per cas cadascuna de les diligències obertes inicialment contra els alcaldes catalans per l'1-O i que només presentaria querella en els casos que hi haguessin proves efectives de la presumpta desobediència que se'ls atribuïa. En el cas de la demarcació de Barcelona, per exemple, la fiscal en cap ha acabat descartant aquesta mateixa iniciativa penal contra els alcaldes de Badalona, Sant Vicenç dels Horts, Masquefa, Castellví de Rosanes, Corbera de Llobregat, el Papiol, la Palma de Cervelló, Martorell, Olesa de Montserrat i Montgat.

En aquests casos, fonts de la fiscalia barcelonina expliquen que no s'ha pogut constatar més enllà de sospites que els esmentats alcaldes dictessin cap acord, resolució o disposició que fes efectiva la preparació i celebració del referèndum, que haguessin cedit els locals o donat ordres als responsables perquè s'obrissin l'1-O.