Un comissari de Policia Nacional: "El dispositiu dels Mossos estava dissenyat perquè se celebrés el referèndum"

El cap d'informació a Barcelona atribueix "caràcter propagandístic" a la resistència dels votants

El judici del Procés, en directe

Nova setmana de judici al Tribunal Suprem amb declaracions d'agents que van actuar l'1 d'Octubre als col·legis electorals del referèndum i responsables policials. El comissari principal de la Policia Nacional amb TIP 19.196, responsable de la unitat central d'Informació i encarregat de la zona de Barcelona durant el referèndum, ha assegurat que a quarts de set del matí es van adonar que el dispositiu de Mossos als col·legis "no era l'adequat", motiu pel qual van decidir actuar. Una versió que coincideix amb la que va donar Diego Pérez de los Cobos però oposada a la de la cúpula de la policia catalana, que va destacar que la presència de binomis estava pactada amb tots els cossos de seguretat. "Estaven en actitud contemplativa", ha apuntat el testimoni, que ha manifestat que està investigat per coaccions en el marc del setge a la seu de la CUP del 20 de setembre.

El compareixent ha estat un perfecte aliat per al relat de la Fiscalia i ha parlat d'un "mal disseny" del dispositiu per part dels Mossos que només s'ha aconseguit explicar si servia per "permetre" el referèndum. Així, ha relatat actituds de permissivitat per fer el recompte de la votació i manifestant els ciutadans que es "podien endur les urnes a casa". Segons ha dit, la Policia Nacional va fer 27 intervencions a la província de Barcelona. Però l'advocat de Joaquim Forn, Xavier Melero, li ha buscat les contradiccions en relació a la coordinació amb els Mossos. El testimoni ha reiterat que abans del dia 1 no sabia que el cos autonòmic plantejaria un binomi a les portes dels centres de votació. El lletrat se n'ha estranyat, atès que les pautes d'actuació de Mossos eren conegudes i ja plantejaven aquesta fórmula.

Abans han comparegut diversos guàrdies civils que han servit a les defenses per anar consolidant una de les seves sospites: que els cossos espanyols van activar el pla B abans de comprovar si els Mossos complirien o no l'ordre judicial. Un dels interrogats ha afirmat que el seu superior tenia una llista amb els col·legis assignats a cada grup d'intervenció, tot i que les unitats van anar rebent instruccions al llarg del dia. L'inspector de la Policia Nacional amb TIP 105992 ha concretat que es van fer reunions el dia 30 al vespre i a les cinc de la matinada per donar les últimes ordres als funcionaris i facilitar-los els itineraris. A partir de les sis del matí ja hi havia membres de la unitat d'informació als col·legis controlant la situació. Responent a Melero, un d'ells ha reconegut que no sabia que es trobaria parelles de Mossos als col·legis, que eren els que havien de demanar auxili en cas de necessitat, segons la coordinació que ha explicat la cúpula del cos d'aquella etapa durant el judici. El comissari de Policia Nacional ha respost amb contundència que no va donar l'ordre als seus subordinats d'actuar a requeriment dels Mossos.  

Els advocats també pretenen discutir l'actuació de Policia Nacional i Guàrdia Civil més enllà de la coordinació. Dos d'ells han assegurat que no coneixien directament la instrucció de Nieto: per exemple, responent a Melero, un cap d'operatiu que va actuar a Garrigàs ha dit que no va rebre l'ordre de retirar-se a posicions segures i contactar amb els Mossos en cas de grans concentracions. L'inspector de la Policia Nacional ha rebatut que "no era necessari" perquè el dispositiu d'ordre públic propi ja era "suficient".

Resistència de "caràcter subversiu"

Durant l'interrogatori del fiscal Javier Zaragoza, el comissari responsable de decidir en quins col·legis s'havia d'actuar ha defensat l'ús "proporcionat" de la força dels seus subordinats i prioritzant la "seguretat", en consonància amb la instrucció de l'aleshores secretari d'Estat de Seguretat, José Antonio Nieto. El compareixent també ha parlat d'un "denominador comú dels CDR" a les portes dels col·legis, amb persones "entrellaçades". "Ho van fer molt bé", ha explicat sobre la "faceta de clandestinitat" dels col·lectius ciutadans que van amagar les urnes i les van portar als col·legis. Sobre el "disseny dels murs i les cadenes" a les portes dels centres de votació, l'ha atribuït a un "caràcter propagandístic" i a la voluntat de "dificultar" la intervenció policial. Responent a l'advocada Ana Bernaola, ha afirmat que no troba "cap relació entre Jordi Sànchez i els CDR".

El testimoni ha parlat de "resistència activa" i d'actuacions de "caràcter subversiu" a les escoles. Àlex Solà, advocat de Jordi Cuixart, ha preguntat si les crides dels CDR a les xarxes socials sobre com actuar es referien en tot moment a la "no-violència". El comissari ha confirmat que sí, que eren "molt prudents a l'hora de redactar" les seves publicacions, i ha assenyalat que aquestes instruccions es van complir. 

Cinc mesos de baixa per lesions als dits d'una mà

Avui el judici ha arrencat amb els guàrdies civils que estaven citats dijous passat i no van poder testificar pel retard que va provocar l'interrogatori al comissari dels Mossos d'Esquadra Joan Carles Molinero. La sessió ha començat tal com va acabar l'última, amb el relat d'un agent que va intervenir al pavelló municipal de Sant Carles de la Ràpita. El caporal primer amb TIP B98467N ha explicat que li va impactar una moneda prop de l'ull dret mentre custodiava vehicles policials i també ha assenyalat que va veure com ciutadans llançaven pedres als cotxes mentre el comboi marxava amb les urnes. 

Després ha testificat l'agent amb TIP J03473D, que va actuar a l'Escola Manuel de Castellví de Vilabella (Alt Camp), l'únic membre de la Guàrdia Civil lesionat en aquella intervenció. Ha relatat que en l'intent d'accedir al centre de votació va patir una "oposició pertinaç" i que un dels ciutadans li va "retorçar" el cinquè dit de la mà i li va provocar una fractura que li va causar cinc mesos de baixa. Tot i que durant l'entrada van rebre "puntades i empentes", segons ha explicat, la retirada es va fer sense incidents. L'agent I57753N, que va intervenir a l'Institut Antoni Ballester de Mont-Roig del Camp, també ha assegurat que va estar "152 dies" de baixa després d'una intervenció quirúrgica al cinquè dit d'una mà. 

En aquest institut la Guàrdia Civil va fer ús de gasos lacrimògens per dispersar els concentrats i també de porres. Un dels agents que ha declarat ha advertit que en va fer ús per "intimidar" una persona que tenia al davant, amb l'objectiu de "rectificar el seu comportament". Mont-Roig és un dels municipis insígnia de l'1-O per la reculada que l'institut armat va haver de fer per una carretera, amb desenes de persones que els seguien al crit de "Fora, fora". Tot i que l'acció no passava d'"increpacions verbals", un dels agents ha asseverat que caminava marxa enrere per controlar que no hi hagués "agressions", per bé que no ha acreditat cap cop ni llançament d'objectes.

Seguidament, un agent que va actuar a Vila-Seca ha explicat que a Mont-Roig no va patir lesions però sí a Vila-Seca, on va acabar ferit a causa d'una "acció fortuïta d'un company". A l'Ajuntament de Garrigàs (Alt Empordà), un funcionari ha apuntat que "un senyor corpulent" li va donar "un cop de puny amb un manyoc de claus" i que li va pegar vora un ull. Després del testimoni de desenes de guàrdies civils els últims dies, aquesta setmana arriba el torn dels efectius de la Policia Nacional. 

Més continguts de