Es nota que a TVE no li interessa el judici

Ho està explicant esplèndidament la Mònica Planas en aquest diari: la cobertura del judici al Procés a les televisions privades espanyoles és tendenciós i espectacularitzant. El quadre es pot completar amb l’estratègia de RTVE, més curosa en les formes però igualment qüestionable. La pública aplica una tècnica subtil però ben efectiva: deixar fora de l’antena les veus (o sigui, els arguments) dels independentistes processats.

El plantejament més raonable seria escoltar una estona de judici i analitzar-lo després amb juristes i politòlegs. No és el cas: la tertúlia es menja el tros del tall del judici. El dia de la primera vista, el programa 'Los desayunos' va allargassar-se per poder cobrir l’arrencada de les sessions, però al final vam estar sentint més estona el míting de Pedro J. Ramírez, confortablement arrepapat a la butaca, que les evolucions a la sala. De quatre convidats no n’hi havia cap d’obertament independentista. I sí al contrari, esclar.

Quan després va arribar el programa de María Casado, la manipulació va ser directament grollera: la primera imatge no era l’estampa històrica dels dotze independentistes al banc dels acusats, sinó unes imatges intranscendents d’uns pneumàtics cremant durant una protesta dels CDR. Mai no deixis passar l’oportunitat de relacionar independentisme i violència. Al cap de deu minuts ja parlaven del catorzè aniversari de l’incendi del Windsor.

El segon dia del judici la cosa no va millorar. Casado va dedicar el gruix del programa a la saturació de les urgències sanitàries a Getafe i també a una plaga d’ossos rentadors a Madrid. Informació local mentre Espanya i la seva democràcia estan sota la lupa als mitjans d’arreu del món.

I, després, hi ha el drama del 24h. El canal va de mal en borràs des de fa temps i ja només capta un 0,9% de l’audiència. Doncs bé: davant un esdeveniment històric –i d’innegable tensió narrativa, com a mínim en aquestes primeres jornades– només el retransmet íntegrament a Catalunya en desconnexió, mentre que a Espanya el va punxant quan considera que hi ha una intervenció rellevant.

Aquesta incomoditat de la televisió pública té una interpretació clara. El judici suposa l’oportunitat per a l’independentisme d’assenyalar les misèries democràtiques d’Espanya. Una televisió de l’Estat no hi deu estar especialment còmoda, amb això. En temps del PP haurien omplert les tertúlies de (pseudo)periodistes de demagògia i argumentari de partit. Amb Rosa María Mateo només s’amaguen les sessions sota l’estora.