La sentència del Procés es podria ajornar uns dies

Fonts jurídiques assenyalen que es dilaten els terminis

L'objectiu del tribunal del Procés, segons van dir fonts del Tribunal Suprem a l'agost i al setembre, era dictar la sentència la primera setmana d'octubre, sobretot abans del 16 d'octubre, data en què es compleixen els dos anys de presó provisional de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Però fonts jurídiques consultades per l'ARA assenyalen que el pla podria patir un canvi, ja que les deliberacions del tribunal encara no han acabat.

L'única referència sobre terminis la va aportar el fiscal Javier Zaragoza, un dels quatre fiscals que van instruir la causa del Procés, que en una taula rodona de l'Associació Internacional de Fiscals va assenyalar, el 17 de setembre, que la sentència es faria pública "abans del 12 d'octubre".

El límit del 16 d'octubre obeeix al fet que, si no es notifica abans la sentència, el tribunal hauria de dictar una interlocutòria que justifiqui la pròrroga de la presó, prèvia citació de l'audiència (visteta) de les parts prevista per l'article 505 de la llei d'enjudiciament criminal. La interlocutòria s'ha de dictar abans que expiri el termini inicial.

El tribunal disposa encara d'aquesta setmana i la setmana que ve, fins al dimarts 15 d'octubre, data que es descarta perquè és l'aniversari de l'afusellament, el 1940, de l'expresident de la Generalitat Lluís Companys al castell de Montjuïc, per sentència sumaríssima d'un consell de guerra.

Les fonts assenyalen que els set membres del tribunal del Procés van acordar aviat la posició del tribunal davant les qüestions prèvies plantejades, però tenen encara pendent deliberar aspectes de la sentència.

Els magistrats van aprovar primer els fets provats presentats en la ponència del president del tribunal, Manuel Marchena, ponència elaborada sobre la base de les deliberacions fetes a partir del 12 de juny, data en què es va dictar el "vist per a sentència" en el judici oral.

Marchena posa fi al judici del Procés: "Vist per a sentència"

Segons les fonts jurídiques consultades, el tribunal es va repartir entre els set membres la individualització de l'autoria de cada un dels acusats, així com les penes i les absolucions.

Les fonts assenyalen que a principis de setembre el delicte de sedició (article 544 del Codi Penal) semblava guanyar terreny al de rebel·lió (472) i al de conspiració per a la rebel·lió (477), en una sentència sense vots particulars. No obstant això, les deliberacions han prosseguit després d'aquestes dates.

Més continguts de