5 prioritats per aturar la caiguda del català: què hi podem fer?

Barcelona"Són dades preocupants perquè el català continua minoritzant-se", afirma el sociolingüista Avel·lí Flors-Mas. "Hem de ser conscients del nostre marc demogràfic", assenyala la sociolingüista i professora de la UOC Maite Puigdevall. "El català resisteix", remarca Albert Branchadell, professor de la UAB. Els experts en llengua han analitzat amb l'ARA l'Enquesta d'Usos Lingüístics del 2023 que es va fer pública dimecres i que situa els parlants de català habituals en el 32,6%. Aquestes són les 5 claus per entendre l'enquesta i 5 prioritats per salvar el català.

5 claus per entendre l'enquesta

1. Els catalanoparlants no deserten

"La comunitat catalanoparlant mostra una resistència important, tenint en compte el context de baixíssima natalitat", assenyala Avel·lí Flors-Mas. Hi està d'acord el professor Albert Branchadell. Hi ha prop de 3 milions de parlants habituals de català, dels quals 1,2 milions el parlen més del 80% del seu temps. En un context molt advers, aquesta comunitat està "ben travada, té resistència i voluntat", diu Flors-Mas. I la dada que ho demostra és que la transmissió lingüística intergeneracional no es trenca: hi ha més persones que l'adopten i la transmeten als fills. Això evidencia que "la llengua no està en perill, no toquem os" i que el català "manté el prestigi i és una llengua de futur", diu Maite Puigdevall. "Si comparem la situació del català amb altres llengües semblants, des del bretó a l'occità, l'alsacià, el gallec o l'euskera, el català és líder destacat amb una posició privilegiada", ressenya Branchadell.

2. El català atreu parlants, però no prou

El català ha guanyat 267.600 nous coneixedors (majors de 15 anys), però la població ha crescut en cinc anys en gairebé 400.000 persones; per tant, no s'arriba a compensar l'increment de població. Avel·lí Flors-Mas assenyala que es detecta "una pèrdua de capacitat d'atracció cap al català": històricament la població que s'identificava i parlava català era més que la que el tenia com a llengua inicial i ara es retalla aquesta distància; en canvi, es dobla la identificació amb el català i castellà (14%). "A poc a poc estem entrant en uns usos molt baixos de català", adverteix el sociolingüista de la URV, Miquel Àngel Pradilla.

3. Perd pes el català monolític, 100% català

L'alt volum migratori i la mobilitat dels nouvinguts fa que hi hagi una gran bossa de no-parlants de català, de parlants esporàdics i de "catalanoparlants en construcció". Per primera vegada l'enquesta visibilitza els 1,6 milions de persones que no parlen mai català i els 2,2 milions de persones que el parlen esporàdicament. "Hem de canviar l'imaginari col·lectiu del catalanoparlant tipus, ja no és blanc sempre i no parla català sempre. El multilingüisme és una tendència en alça —diu la sociolingüista Maite Puigdevall—. El catalanoparlant habitual va disminuint, hi ha menys densitat d'aquest grup vagis on vagis i, per tant, el català és menys present en tots els entorns". Això, al seu torn, complica la integració al català dels nouvinguts i fa de tractor cap al castellà.

4. La bilingüització, un estadi intermedi o final?

Per a Branchadell, l'enquesta convida a "acceptar una tendència: renunciar a la idea del parlant monolingüe en català, que és una idea del segle XX o XIX". "Hi ha el clixé que el bilingüisme és un estadi transitori entre el monolingüisme català o castellà i potser és un estadi final", apunta. "El que volem són persones que tinguin el català en el seu repertori i que siguin usuàries del català en algun grau. Això és més realista que revertir a un escenari en què el català és la llengua majoritària de la població", opina. Per a Puigdevall no es pot renunciar al fet que el català sigui la llengua habitual hegemònica en l'àmbit públic: "Aspirem a més, no pas a mantenir-nos. Les xifres no ens han de paralitzar", afirma.

5. La caiguda entre els joves, un senyal

L'Enquesta d'Usos Lingüístics és una enquesta autoavaluativa i multicanal (feta sobretot per internet i telèfon a 8.700 persones) que només té en compte els majors de 15 anys, de manera que no s'hi reflecteix l'etapa escolar. Però la franja d'edat que perd més parlants habituals és justament la següent, els joves de 15 a 29 anys: cauen del 35% al 29%. "Això és una barbaritat i vol dir que estan passant coses en el model educatiu: a l'escola no passa allò que havia de passar i és que ha de ser la llengua vehicular i la que parlen tots els alumnes de manera no ritual i no llatinitzada", diu el professor i sindicalista Gerard Furest, que reconeix també l'impacte del "problema sistèmic del contingent migratori". També puja en aquesta franja jove la identificació com a bilingüe del 16,2% de la població.

5 estratègies per millorar la salut del català

1. Prioritzar l'ús del català

"Un castellanoparlant monolingüe ha de trobar catalanoparlants que actuïn com a monolingües", diu Avel·lí Flors-Mas. És a dir, "la massa catalanoparlant ha de prioritzar sempre l'ús del català per corregir l'important desequilibri que hi ha". Perquè el català pugui incorporar parlants, la llengua ha de ser present en el dia a dia, "necessitem recuperar espai i usos intensius", diu. Com que la societat té grans bosses de no-catalanoparlants, han de trobar més català a tot arreu. I més tenint en compte que "per esdevenir catalanoparlant necessites 10 anys", apunta Puigdevall. "Hem de canviar molts hàbits durant molt de temps", afegeix, i en especial "la convergència lingüística cap al castellà", critica Pradilla. Per a Furest, "no hem assumit la mentalitat de conflicte" en els últims 30 anys, i no s'ha "generat discurs lingüístic", lamenta. Ell posa al mateix nivell el paper dels polítics i de la ciutadania: "Com més autoestima de la ciutadania, més obligacions dels polítics; i com més lideratge dels polítics, més suport de la ciutadania".

2. Intervenir en el "forat" de l'acollida

"Tenim un forat en l'acollida perquè es fa majoritàriament en castellà", critica Puigdevall, que recorda que l'Estat té les competències d'immigració, però també assenyala com a responsables els serveis socials. Si només s'incorporen un 4,4% dels immigrants al català, és un percentatge molt minso respecte als estrangers que viuen aquí. Per això Puigdevall remarca que cal obrir-los la porta i convidar-los a la comunitat: "No tenim més alternativa que incorporar-los com a nous parlants, per a justícia seva i nostra. El vincle humà és crucial perquè només entres en un espai si t'hi volen", diu Puigdevall per tallar el discurs xenòfob i segregador.

3. Forçar a complir la legalitat vigent

"Només complint la legalitat vigent —és a dir, les normes de convivència validades pel Tribunal Constitucional— de forma sistematitzada —és a dir, amb inspeccions— el català ja avançaria", afirma Furest, posant deures al Govern. Ho diu en referència al món educatiu, però també al món laboral, que ni acull en català, ni ofereix les possibilitats de formar-se als treballadors, ni tampoc els exigeix el català com un requisit. Els experts assenyalen aquest entorn com un problema important. "S'ha de forçar la disponibilitat lingüística en el món socioeconòmic privat, cal desplegar la idea que tenim dret a fer servir el català en tots els àmbits", diu Flors-Mas. Furest apunta que des de la Intersindical ja es reclamen classes de català en horari laboral. "Hem d'esberlar el sostre de vidre del català: hem de tensionar una legalitat que encara no ens és favorable, i això és el que ha de fer la política", adverteix Pradilla.

4. Accés universal a l'aprenentatge

Hi ha 1,1 milions de persones nascudes fora de Catalunya que diuen que volen millorar el català, però no hi ha prou oferta de cursos, ni prou adaptats a les necessitats dels treballadors, sobretot els més precaris. El Govern ha anunciat un dia després de l'enquesta una inversió de 8,8 milions d'euros en ampliar els recursos per a l'ensenyament de la llengua i el foment de l'ús, especialment entre els nouvinguts, els professors, la salut i el comerç. Però Pradilla està "obsessionat" amb l'educació en l'etapa primerenca: "No ens en sortirem si no som capaços de repensar el model lingüístic educatiu —sentencia, contundent—. Hem d’autocentrar el model en la llengua catalana de manera efectiva, clara i sense subterfugis. Hem d'assumir que necessitem revitalitzar una llengua minoritzada".

5. Crear oportunitats de fer servir el català

Perquè la cadena del català funcioni, no n'hi ha prou amb tenir competència, sinó que també calen oportunitats d'ús i voluntat de fer-lo servir. "Si es dona el coneixement i l'oportunitat, vindrà la voluntat de fer-lo servir", opina Branchadell. La possibilitat d'usar la llengua passa pel lleure, les xarxes socials, els videojocs, la cultura, les noves tecnologies, etcètera. Òbviament, també perquè parli català al carrer. Per a Flors-Mas, són vitals els espais informals d'aprenentatge i ús del català. "Les entitats associatives han de tenir un paper més important i conscient", diu el sociolingüista. "Cal un pacte entre institucions, govern, agents socials i ciutadania", diu Branchadell.