Espanya també fa política lingüística

Més del 40% de la població de l’Estat viu en territoris on hi ha una llengua pròpia i oficial diferent del castellà. El 40%. El 2022 haurà estat l’any en què el govern espanyol ha anunciat la inversió més brutal en llengua: 1.100 milions d’euros per quatre anys. Dels 1.100 milions públics, 1.070 serviran per enfortir el castellà i 30 milions seran per a les altres llengües oficials. És a dir, el 2,7% del total. El 2,7%. La desproporció l’han denunciat en va els governs dels territoris amb dues llengües oficials (en va parlar aquí en Sebastià Alzamora). És un dels projectes vinculats als fons europeus de recuperació que van anomenar Nova Economia de la Llengua. El govern Sánchez, a més, compta en mobilitzar el doble de recursos privats.

Tal com van explicar a la Fira de Frankfurt el ministre de Cultura, Miquel Iceta, i la ministra d’Economia i Transformació Digital, Nadia Calviño, el govern espanyol considera que necessita aquests fons per "fomentar el panhispanisme". És a dir, per netejar, fixar i fer resplendir el castellà que es parla al món, això malgrat que es tracta de fons europeus que, imaginem, haurien de servir als ciutadans europeus.

Madrid ja va atorgar fa mesos una subvenció directa a la Real Academia Española de 5 milions d’euros per al projecte LEIA. No serviran perquè el castellà estigui garantit en la intel·ligència artificial perquè, amb els parlants que té, això està pagat de sèrie (no és el cas del català, com explicàvem en aquest article, tot i que el català ha rebut només 2,5 milions de l’Estat). Serviran perquè la llengua tingui un nivell correcte i "que no es trenqui la unitat essencial" en l’àmbit hispànic. Perquè resulta que els espanyols són només el 8% dels habitants nadius d’aquesta llengua i des de Madrid pateixen per si es desvirtua, també. Una preocupació per la unitat lingüística que no es nota quan es tracta de defensar la d'altres llengües oficials.

Fins i tot un idioma que té 585 milions de parlants al món fa política lingüística, encara que no ho sembli, perquè no en diuen així. Imagina’t si tens 10 milions de parlants. El secretari de Política Lingüística de la Generalitat, el sociolingüista Francesc Xavier Vila, ens ho deia així arran d'una entrevista a l’ARA: "La principal política lingüística que es fa a Catalunya és la de l’estat espanyol per fer que el castellà sigui una llengua ineludible a tot arreu. És tan obvi, que a vegades ens n’oblidem".

Deixa'm en Pau*

Despropòsits d'any nou

Tothom té clar que cagatió fa mal a les orelles, oi? Oi?! Però aprofitant aquestes dates tan assenyalades [alerta de tòpics al màxim!] voldria recordar que Cap d’Any (en majúscules) és només el dia 1 de gener. Com que la xerinola comença el dia 31, però, podem parlar de nit de Cap d’Any i de revetlla de Cap d’Any. Ah, i penseu que els Reis no són mags, simplement són de l’Orient, i que van en majúscula. En minúscula fem els altres reis, els terrenals, aquells que en comptes de portar regals, de vegades se’ls emporten…

* En Pau Domènech és el cap dels lingüistes de l'ARA. En aquesta secció ens resol dubtes i revela algunes interioritats: quines paraules han debatut, quines han introduït per primer cop i com es justifiquen algunes decisions de l'equip de correctors del diari.

Per cert, si t'agrada jugar amb la llengua, recorda que tenim a la web de l'ARA el Trobamot i els mots encreuats del Senyor Ventura.

El consultori

Quina és la paraula de l'any per als anglesos?

Si a Catalunya escollim el neologisme de l'any, els parlants d'anglès escullen també la paraula de l'any a proposta de l'Oxford Dictionary. I, segons els votants, l'expressió que defineix l'esperit del temps és goblin mode. És a dir, un comportament que és "autoindulgent sense disculpes, mandrós, descuidat o golafre, d'una manera que rebutja les normes o expectatives socials". Segons els experts, és fruit del cansament postpandèmic, del desànim de la guerra i la recessió, i és el revers de la perfecció que exigeixen algunes xarxes socials.

** Aquest és el butlletí quinzenal 'Estirar la llengua' que els subscriptors van rebre el 3 de gener. Volem que sigui un espai de reflexió, anàlisi, informació, entreteniment i aprenentatge en comunitat. Inscriu-t'hi o escriu-nos a llengua@ara.cat.