Fer esport en català als gimnasos de Barcelona? Missió impossible

BarcelonaSi algun esport et pot fer suar la cansalada a Barcelona és el d'intentar trobar classes de gimnàs en català. Als centres esportius municipals (CEM), que són instal·lacions esportives públiques, l’aparença és que el català n'és la llengua oficial (als cartells, a la web i a les xarxes). Però, en canvi, aquesta directriu no es tradueix a les classes dirigides. La Laia fa bodypump al CEM Joan Miró de la Nova Esquerra de l’Eixample i certifica que "molts professors són catalanoparlants i saluden en català, però les classes en general són en castellà, excepte natació amb els petits". Si els preguntes per telèfon, la recepció primer responen que les classes són "en castellà", després rectifiquen dient que són "en català" i acaben oferint passar-se al castellà si algú no ho entén.

Passa el mateix en altres centres. Enlloc no s’indica l’idioma de les activitats, ningú supervisa el professorat i les queixes cauen en sac foradat. La Cinta ha presentat queixes al CEM Claror del Clot i al CEM Claror de Sagrada Família perquè la immensa majoria de classes són en castellà, i mai ha obtingut resposta. Per telèfon, en canvi, també asseguren que totes les classes són en català, excepte si hi ha tècnics substituts. La Núria porta el nadó a natació al CEM Cotxeres Borbó de Nou Barris, on el professor s’adapta a les famílies individualment, però la classe grupal és en castellà.

En Pau ha estat soci en diferents etapes del CEM Aiguajoc de Sant Antoni i no recorda "ni una sola classe en català". "Diuen bon dia i adeu, i entremig tot és en castellà; potser molt de tant en tant alguna expressió és en català". Va enviar una queixa a l’Ajuntament i la resposta que els va donar l’empresa va ser que les classes ja eren en català. "Van fer cas de l’adjudicatari que, lògicament, és part interessada. Ningú supervisa les empreses", lamenta en Pau.

Què han de fer els centres?

"Els gimnasos municipals tenen l'obligació d'oferir classes en català. Les empreses concessionàries han d'oferir com a mínim la meitat dels seus serveis en català i el client ha de tenir la possibilitat de triar la llengua, i això no s'està complint", defensa Xavier Dengra, coordinador d'Empresa i Consum de Plataforma per la Llengua, que denuncia "la inacció administrativa de l'Institut Barcelona Esports" perquè no vetlla pel compliment del reglament, com tampoc ho fa l'Agència Catalana del Consum. Plataforma per la Llengua va rebre l’any passat 39 queixes de centres públics i privats a Catalunya, deu de les quals eren d’equipaments municipals, com el CEM Putxet, el Ciutadella, el Joan Miró i el Sagrada Família.

Aquest divendres, ERC ha presentat un prec al ple de l’Ajuntament de Barcelona perquè el govern municipal inclogui clàusules de llengua en la gestió dels centres esportius municipals, com marca el Reglament Municipal d'Ús de la Llengua Catalana (RULC). Demanen que els treballadors coneguin el català i que almenys les activitats es facin en català "per respectar els drets lingüístics dels catalanoparlants", segons el regidor Jordi Castellana. L'alcalde Collboni afirmava que ja existeix aquesta clàusula i que comparteix el diagnòstic d'ERC: "Cal que el català sigui una realitat en el dia a dia i en l'ús habitual en els gimnasos de la ciutat". Tanmateix, no aclaria com fiscalitzarà el compliment dels contractes.

Els centres privats, que majoritàriament són grans cadenes, segons la llei de política lingüística i el codi de consum, només tenen l'obligació d'oferir la informació en català, però no les classes dirigides. "El professor t'ha d'entendre però no t'ha de respondre en català", aclareix Dengra, tot i que molts gimnasos ni tan sols compleixen els mínims de retolació. Plataforma ha denunciat la cadena Basic-Fit a l'Agència Catalana del Consum per això. "Necessitem que els consumidors es queixin, reclamin al gimnàs classes en català i es donin de baixa amb reemborsament per aquest problema. Si no és així, no hi ha canvis", lamenta el coordinador de la Plataforma.

Un problema de les paraules?

És cert que sempre apareixen nous exercicis i entrenaments, sovint amb denominacions provinents de l'anglès (crossfit, bodypump, etc.), i la llengua hi ha d'anar al darrere. Un dels problemes desconeguts és que molts tècnics d'esport es preparen les classes amb paquets que arriben d'Austràlia, on hi ha moltes empreses especialitzades. "Són paquets que arriben traduïts en castellà, de manera que molts professors és el que traslladen als clients", afirma Dengra, que proposa que es tradueixi aquesta informació i que els professors es formi en sensibilitat lingüística.

Però el problema del català als gimnasos no és, com podria semblar superficialment, pel fet que no hi hagi paraules per dir sentadillas o lunges en la nostra llengua –es tradueixen com a esquats i tisores– sinó que "justament no són populars aquestes paraules perquè no es fa servir el català amb normalitat en molts contextos, com en els gimnasos, i això fa que no es creïn de manera natural formes pròpies", diu Joan Rebagliato, especialista en esport del Termcat, el centre de terminologia català. "El problema gros són els contextos d'ús del català. Als gimnasos costa que el català hi entri i és molt important aconseguir que s'hi parli català de manera natural, perquè és un espai clarament inserit en la quotidianitat de molta gent", afirma el lingüista. "La salut, l'esport i el lleure són àmbits clau perquè són espais de socialització en què, si el català no hi és, perd pistonada en el paisatge lingüístic de la ciutat", conclou Xavier Dengra.