La meitat de catalanoparlants renuncien a la llengua "per evitar problemes"

BarcelonaA la consulta del metge, en una cita judicial o fent la compra al comerç del costat de casa. Fer un dia a dia parlant en català és cada cop més complicat fins al punt que la meitat dels catalanoparlants (50,5%) reconeixen que en alguna ocasió han renunciat a la seva llengua "per evitar problemes". Aquesta dada, extreta de l'Enquesta Sociopolítica del 2024, feta pel Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), és una de la cinquantena de realitats que destaca l'InformeCAT 2025, que anualment elabora Plataforma per la Llengua per fer una radiografia de quin és l'estat del català. "No és un estudi sociolingüístic, sinó que són dades que no cada any són les mateixes, però que ens donen una imatge real de com està la llengua", ha concretat el president de la plataforma, Òscar Escuder.

La mateixa onada del CEO també revela com, tot i aquesta renúncia al català per evitar problemes, tres de cada quatre catalanoparlants declaren que se senten més còmodes quan tenen la possibilitat de parlar la seva llengua, i la meitat reconeixen estar més còmodes envoltats de gent que parla català. Amb tot, aquesta situació és difícil d'aconseguir, per exemple, als hospitals i als centres d'atenció primària (CAP), on el 70% de persones que parlen en català diuen que han hagut de fer servir el castellà alguna vegada per dirigir-se als professionals. El problema també s'estén als comerços: a Catalunya el 36,5% dels catalanoparlants afirmen que "sovint o mai" no són atesos en català als establiments comercials.

Una altra de les realitats que remarca l'informe de Plataforma per la Llengua és la poca adopció de la llengua catalana per part dels nascuts a l'estranger que ara viuen a Catalunya. Segons l'enquesta d'usos lingüístics de la població del 2023, publicada a principis d'aquest 2025, només el 8,6% dels catalans nascuts a l'estranger fan un ús habitual del català. Concretament, el 4,1% el parlen habitualment i en exclusiva; el 2,8% el parlen juntament amb el castellà, i l'1,7%, juntament amb una altra llengua. En canvi, el 72,9% dels nascuts a l'estranger fan servir habitualment el castellà.

El català serveix com a ascensor social?

Més enllà de l'ús diari del català, l'InformeCAT 2025 també se centra en l'ús de la llengua catalana a la feina i posa sobre la taula les incongruències pel que fa al convenciment que el català és útil com a ascensor social. "No és el mateix el que diem que el que fem", ha alertat en aquest sentit Escuder per il·lustrar com, mentre vuit de cada deu residents a Catalunya creuen que aprendre català és important per progressar professionalment, una enquesta del sindicat UGT reflecteix com només un terç dels treballadors situen el català com la llengua més important a la seva feina.

Plataforma per la Llengua també destaca una dada que pot ser un dels factors principals que expliquen la situació de crisi del català: gairebé un milió de persones nascudes fora de Catalunya (943.002) consideren que no han tingut prou oportunitats per aprendre català. La dada l'extreu Plataforma per la Llengua del fet que el CEO va reflectir com un 35% de la població nascuda fora de Catalunya creia que les oportunitats que havien tingut per aprendre el català havien estat insuficients; una proporció que si s'aplica al total de residents de més de 15 anys nascuts fora de Catalunya, d'acord amb el Padró Municipal d'Habitants, implica que gairebé un milió de persones es troben amb dificultat de recursos per aprendre català.